Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading

dimecres, 30 de maig del 2012

Retirada de sintrom i aparició d´un accident vascular cerebral (AVC)






SENTÈNCIA DEL SUPREM



No sempre es requereix certesa absoluta i n'hi ha prou amb un judici de probabilitat qualificada

La retirada del sintrom no va ser la causa de l'ictus, ja que el tractament amb anticoagulants no exclou en si mateix la possible aparició d'accidents cerebrals


Sentència

La Sala civil del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació imposat per una pacient al no existir nexe causal entre l'ictus que va sofrir i l'actuació del metge que la va atendre.

La dona es va sotmetre a una intervenció de cirurgia plàstica per una blefaroplastia i va patir un accident cerebral que li va deixar greus seqüeles permanents d'infart en el territori de l'artèria cerebral mitja dreta i hemiplegia esquerra.

La sentència de primera instància va estimar parcialment la demanda formulada contra el doctor, i li va condemnar al pagament de 219.415 euros, en considerar que la causa de l'ictus va ser la retirada del sintrom, sense que aquest fos substituït per una altra pauta farmacològica anticoagulant.

No obstant això, l'Audiència Provincial va revocar la sentència, absolent al demandat, en considerar que en l'àmbit de la responsabilitat del professional mèdic deu descartar-se la responsabilitat objectiva i la tècnica de la inversió de la càrrega de la prova exigint del pacient la demostració de la relació causal i de la culpa, i que de les proves practicades no existeix cap prova del nexe causal entre el dany sofert i l'actuació mèdica.

Segons l'informe, la causa no va ser la retirada del sintrom a causa que el tractament amb anticoagulants no exclou en si mateix la possible aparició d'ictus. Segons l'alt tribunal, no sempre es requereix certesa absoluta i n'hi ha prou amb un judici de probabilitat qualificada.

Així, la Sala assenyala que les regles de la distribució de la càrrega de prova solament s'infringeixen quan s'atribueixen les conseqüències de la falta de la prova a qui no li incumbia provar i per tant, no li correspon que se li imputi la deficiència probatòria. A més, el Suprem afegeix que la responsabilitat establerta per la legislació de consumidors solament és aplicable en relació amb els aspectes organitzatius o de prestació de serveis sanitaris, aliens a l'activitat mèdica pròpiament aquesta.



També et pot interessar: