Conclusions i implicacions pràctiques
1.- Resumint els resultats analitzats, almenys 5 estudis obtenen un resultat favorable a l'ús dels alfabloquejants en el tractament conservador de les litiasi, tant pel que fa al temps com al percentatge d'expulsió, que són les variables principals que amb major freqüència s'han estudiat. Un dels quals tindria resultats negatius obté millora en la disminució del dolor, traduït en la necessitat de menys dosi d'analgèsics de rescat. Els efectes secundaris són, en general, escassos i lleus en tots els estudis.
2.- Arran d'això, es pot concloure que sembla existir un efecte beneficiós d'aquests fàrmacs, podent fer una recomanació feble a favor del seu ús en el tractament de les litiasi ureterles distals.
3.- Com a mitjana, el NNT (nombre necessari de pacients a tractar perquè un expulsi la litiasi) es situa entre 2 i 5, encara que hi ha un estudi en què aquest és de 15. El percentatge d'expulsió de les litiasi que poden ser considerats com a deguts al tractament amb alfabloquejants va des d'un 6 % fins a un 53,4%. Quant al temps d'expulsió, podria situar-se entre uns 6-15 dies en els grups d'alfabloquejants (la majoria en els primers 15 dies de tractament).
4.- La recomanació s'estableix com a feble a favor a causa de l'heterogeneïtat en els temps de seguiment i al fet que els pacients inclosos en els diferents assajos són escassos, a més de que no tots obtenen resultats positius i a l'amplitud dels resultats entre estudis (des d'uns amb escassa millora fins a alguns amb una gran millora).
INFORMACIÓ ANNEXA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada