.
.
.
.
.
Es produeix degut a un pinçament o una compressió del nervi ciàtic per contractura del múscul piramidal.
La síndrome piramidal és un quadre clínic complex que apareix en pacients generalment actius durant la quarta o cinquena dècades de vida, més freqüent en dones, sent responsable d'una part apreciable dels símptomes, en quadres lumbociàtics complexos i, en ocasions, la principal causa dels mateixos.
El múscul piramidal la gran majoria de cops el tenim escorçat perquè forma part de la cadena muscular posterior de l´esquena.
Símptomes:
Dolor profund a les natges i darrera de la cuixa, mai sota el genoll ( per això és una falsa ciàtica).
Pot anar acompanyat per una alteració de la sensibilitat( formigueix), pèrdua de força i fins i tot alteracions tròfiques. Les molèsties i els dolors són amb menys intensitat que una veritable ciàtica.
El quadre de ciatalgia que acompanya a les contractures d'aquest múscul poden semblar un quadre d'irritació radicular que no troba congruència en les imatges de la columna lumbar i que moltes vegades només serà possible detectar amb una exploració funcional o amb ecografia muscular
Aquest dolor augmenta quan estem asseguts per exemple conduïnt( ens fa canviar de posició constantment), quan passem d´estar asseguts a dempeus, al creuar les cames i quan estem molta estona dempeus o caminant.
Habitualment, si demanem al pacient que creui la cama afecta sobre la contralateral aproximant el genoll a l'espatlla contrària, generem un estiramiento del musculo que agreuja els símptomes de manera transitòria i millora després de la seva realització. Estirats panxa amunt ens podem trobar amb una cama més curta i el peu cap enfora en relació amb l´altre peu( reviseu la part externa de la sabata). Una altra dada rellevant és la mala tolerància a la sedestació que en altres quadres alleuja els símptomes, o la rotació externa de la cama en decúbit supí.
Es freqúent en dones entre 40/50 anys i en el món de l´esport en ciclistes i corredors de fons.
El tractament mitjançant mesures físiques ha de ser la primera indicació amb estiraments i exercicis que millorin la contractura i amb mesures d'ergonomia en la vida quotidiana i en l'àmbit laboral.
Quan això fracassa, la realització de bloquejos analgèsics o amb toxina botulínica milloren significativament el quadre durant períodes perllongats el que ho converteix en una excel·lent alternativa terapèutica amb escàs nivell d'intervencionisme.
Tractament Fisioterapèutic
Video Formació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada