Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dimarts, 9 de febrer de 2016

Ibuprofèn, una opció en Infeccions del tracte urinari (ITU) no complicada












En infeccions del tracte urinari (ITU) no complicades en dones entre 18 i 65 anys amb símptomes lleus o moderats, el tractament amb ibuprofèn és una opció raonable front al tractament directe amb fosfomicina. S’aconsegueix una reducció significativa de l’ús d’antibiòtics, tot i que la durada i la intensitat dels símptomes és superior amb ibuprofèn. Cal descartar en tot cas factors de risc de pielonefritis subclínica.  

Les infeccions del tracte urinari (ITU) no complicades suposen el 25% de les prescripcions antibiòtiques en atenció primària. Com les ITU sovint són autolimitades i la prescripció d’antibiòtic augmenta la presència de resistències, s’han de fer esforços per disminuir les taxes de prescripció. En aquest assaig clínic aleatoritzat (ACA) fet a Alemanya es va avaluar si la prescripció d’antibiòtic per les ITU no complicades es podria reduir amb tractament simptomàtic amb ibuprofèn, reservant els antibiòtics per a les dones que tornen amb empitjorament o recurrència dels símptomes.

En 42 centres d’atenció primària es van aleatoritzar dones entre 18 i 65 anys amb símptomes típics d’ITU (disúria i/o augment de la freqüència/urgència de la micció) a rebre una dosi de fosfomicina 3 g (N=246; 243 analitzades) o ibuprofèn 3x400 mg (N=248; 241 analitzades) durant 3 dies (amb les respectives pastilles placebo per emmascarar). En ambdós grups es va prescriure tractament antibiòtic addicional si era necessari en cas de persistència, empitjorament o recurrència dels símptomes. Els criteris d’exclusió van ser: qualsevol signe d’infecció del tracte urinari superior (febre, puny-percussió lumbar positiva); situacions que augmenten el risc de complicació (embaràs, malaltia renal); ITU en les dues setmanes anteriors; sondatge urinari. També es van excloure les pacients que en aquell moment estaven prenent antiinflamatoris no esteroïdals per al dolor o antibiòtics, les que tenien antecedent d’úlcera gastrointestinal o malalties cròniques greus o aguditzades. Es van fer tires reactives d’orina i cultius a totes les pacients, però els resultats no modificaven la inclusió.

El nombre de tandes de tractament antibiòtic als 28 dies va ser significativament inferior en el grup d’ibuprofèn . El número de cicles en el grup de fosfomicina va ser de 283 (243 com a part de l’estudi més 34 cicles addicionals per ITU i 6 cicles prescrits per altres raons, com bronquitis o otitis mitjana). En el grup d’ibuprofèn hi va haver 94 prescripcions d’antibiòtic (81 per ITU i 13 per altres raons). Això es correspon amb una reducció de l’índex d’incidència d’ús d’antibiòtic  del 66,5 % (IC 58,8 %-74,4 %). En el grup tractat amb ibuprofèn la intensitat dels símptomes va ser superior entre els dies 0 i 7, i la durada dels mateixos va ser de 5,6 dies, un dia més que en l’altre grup. En el grup d’ibuprofèn hi va haver 5 casos de pielonefritis (PNA) i en el de fosfomicina un, sense ser la diferència estadísticament significativa, a causa del petit nombre de casos.

Vist que la PNA té una fisiopatologia diferent de les ITU, més relacionada amb les característiques de l’agent patogen i amb factors del pacient (embaràs, malformacions de la via urinària, ITU en la infància, PNA recent, immunosupressió, diabetis, instrumentació...), caldrien estudis més potents per confirmar que no prescriure antibiòtic des del primer moment no suposa un risc afegit quan es descarten aquests factors. En cas de PNA fosfomicina no seria un antibiòtic d’elecció.

En dones entre 18 i 65 anys amb símptomes lleus o moderats d’ITU, iniciar tractament antiinflamatori pel control de símptomes és una bona estratègia per a disminuir l’ús d’antibiòtics. Es pot posposar la prescripció d’antibiòtic, bé esperant que la malalta torni a consultar quan els símptomes empitjoren, com a l’estudi, o bé fent una prescripció diferida, deixant en mans de la pacient la decisió de prendre l’antibiòtic si l’evolució no és l’esperada o els símptomes es fan intolerables.


Gágyor I, Bleidorn J, Kochen MM, Schmiemann G, Wegscheider K, Hummers-Pradier E. Ibuprofen versus fosfomycin for uncomplicated urinary tract infection in women: randomised controlled trial. BMJ (Clinical research ed.). 2015 Dec 23; 351 :h6544link