Excel.lent article escrit pel Dr. Juan Jose Ferro Rivera, Metge i Farmacòleg Clínic i company nostre sobre la eficàcia dels tractaments antivirals.Són conceptes molt concrets i interessants!!!
Com sabeu estem parlant del Zanamivir (Relenza) i Oseltamivir (Tamiflu).
En una recent circular de la AEM i CatSalut es te coneixement que s’ha limitat de moment el seu ús em aquest periode de “posssible” pandèmia a nivell d’hospital, pel que s’ha instat a les farmàcies a no dispensar les possibles caixes que tinguessin a les oficines per “redireccionarles” cap a les farmàcies d’hospitals pels casos necessàris.
Podem comentar el següent:
En el Plà d’actuació a Catalunya com heu llegit s’insta a iniciar tractament amb antivirals en un malalt amb sospita fonamentada d’infecció pel virus H1N1, doncs cal iniciar tractament de forma precoç, siguent el fàrmac de primera elecció el Oseltamivir (Tamiflu).
L’ús d’aquests antivirals comporta el risc de crear resistències quan s’utilitzen a gran escala o inadequadament, pel que en les condicions actuals la utilització s’ha de restringir a les situacions esmentades, estan disponibles a les farmàcies d’Hospitals.
Les precaucions a tenir en compte amb aquest tractament (tot i que l’indicaran a l’Hospital molts pacients quedaran “ingressats” a domicili amb seguiment del Metge de Familia) són:
1.- No s’ha establert l’eficàcia i la seguretat d’oseltamivir en el tractament i prevenció de la grip en infants menors d’un any d’edat.
2.- En pacients amb aclariments de creatinina de 10-30 ml/min s’han de reduir les dosis de tractament (75 mg una vegada al dia). No existeixen dades dels pacients amb hemodiàlisi.
3.- En el cas de dones en edat fèrtil, cal descartar l’existència d’un embaràs abans de decidir l’inici del tractament.
Cal tenir en compte que l'evidència d’utilització d’oseltamivir en dones embarassades és molt limitada (classificació en la categoria C de la FDA, és a dir, que no hi ha estudis clínics que hagin estudiat la seva seguretat en aquesta població).
Es recomana utilitzar-los només quan els beneficis potencials del tractament superin els riscos per l’embrió o el fetus. No obstant, l’embaràs no s’hauria de considerar una contraindicació per al tractament. En aquest sentit, si fos necessari fer profilaxi post-exposició en una dona embarassada, les actuals recomanacions dels CDC indiquen que la menor absorció sistèmica del zanamivir inhalat pot suposar un avantatge.
4.- Cap dels dos inhibidors de la neuraminidasa comercialitzats no ha demostrat la seva eficàcia en la quimioprofilaxi de la grip, en pacients amb immunodepressió greu.
Quant als efectes secundaris heu de saber:
Els principals efectes secundaris d'oseltamivir són nàusees i vòmits, que milloren després de la ingesta i que no solen ser causa de retirada del tractament.
Hi ha poques dades dels possibles efectes secundaris durant l’embaràs.
S’han descrit casos esporàdics de disminució de la funció respiratòria i de broncospasme en pacients amb asma o malaltia pulmonar obstructiva crònica, després de l’administració de zanamivir.
En el cas de que les proves surtin negatives s’haurà d’aturar el tractament.
Fent una mica de Revisió de la Evidència disponible sobre aquests fàrmacs, podem comentar el següent:
Al 1999 la FDA "Food and Drug Administration" va aprovar dos nous fàrmacs antivirals anomenats agents inhibidors de la neuraminidasa (IN). Inhibeixen el virus influenza i prevenen l’alliberació de partícules virals de cél.lules infectades, de forma que disminuirien la propagació de la infecció al tracte respiratori. Aquests fàrmacs són el zanamivir i l’oseltamivir, que es troben aprovats pel tractament de la grip en pacients amb simptomes des de fa menys de 2 dies i per la prevenció post-exposició de la grip.
El zanamivir s’administra de forma inhalada o intranasal i té una baixa absorció oral; en canvi l’oseltamivir es un profármac que s’administra per via oral i que presenta una bona biodisponibilitat.
Quan a dades d’eficàcia disponible, considero que podem destacar la baixa efectivitat (com passa habitualment amb els antivirals), pel que la seva utilització habitual en influenza estacional no estaria indicada en principi. En casos d’epidèmia greu o pandèmia els inhibidores de la neuraminidasa (IN) poden utilitzar-se però sempre junt amb d’altres mesures de salud pública, que sense dubte són les imprescrindibles i importants.
Així, com l’evidència disponible és basicament sobre influenza estacional, s’ens fa dificil extrapolar-ho a una influenza pandèmica, i encara més a l’aviar o la nova grip (porcina).
Quan a dades d’eficàcia (basicament en estacionals fins 2005 i epidèmiques fins a l’actualitat) crec que podem conclure que la seva eficàcia (com passa amb els altres antivirals) només s’evidencia quan els tractaments s’inicien de forma precoç.
La eficàcia basicament radica en una menor durada del quadre viric (periode lliure de febre o disminusió simptomatològica) i una menor incidència de complicacions secundàries en principi lleus (sobreinfeccions), no s’ha pogut demostrar disminució de mortalitat o d’ingressos per exemple.
En aquest sentit s´adjunten dos revisions de la Cochrane.
Són unes revisions sistemàtiques de tots els estudis aleatoris o quasi-aleatoris dels que es disposava fins al 2006. (en nens i en adults sans)
Com a resum de resultats comentar que semblaria que una profilaxis massiva no és eficaç, que en casos de post-exposició hi ha certa eficàcia, que en influenza asimptomàtica no és eficaç i que en influenza simptomàtica seria eficaç en l’alivi de simptomes i prevenció de certes complicacions.
Posterioment a aquestes revisions, he trobat diversos Estudis entre 2007-2008, fins i tot comparant els dos tractaments en brots epidèmics concrets (a Japó, Russia…) en nens i adults. Semblaria que els resultats no són aclaridors sobre quin seria el més eficaç, doncs semblaria que tots dos disminuirien el periode de febre i simptomàtologia i també reduirien en certa mesura la incidència de complicacions secundàries quant a sobreinfeccions que requereixen tractament antibiòtic.
De totes formes, potser en numero de casos hi ha més investigació feta amb Oseltamivir… i per saber realment la eficàcia comparada o versus placebo dels IN en la Grip Nova, segurament haurem d’esperar als propers anys, en que segurament començaran a sortir articles i estudis fets sobre aquesta epidèmia o pandèmia…
S´annexa també els efectes secundaris més freqüents d’aquests antivirics, d’una revisió de l’ICF en un butlletí groc :
"Principales efectos adversos de los antivíricos"
Zanamivir:
"Se ha asociado ocasionalmente con broncospasmo, a veces mortal, y con deterioro de la función respiratoria,sobre todo en pacientes con asma o enfermedad pulmonar obstructiva crónica.
Los niños y las personas de edad avanzada pueden tener dificultad para utilizar el sistema de inhalación del
zanamivir."
Oseltamivir:
"Trastornos digestivos (náusea, vómitos y dolor abdominal).
Se han descrito reacciones cutáneas graves (como síndrome de Stevens-Johnson y angioedema), aumento de
transaminasas y hepatitis, arritmias, confusión y convulsiones."
"Se han notificado cuatro casos de muerte súbita en niños menores de 3 años con gripe A, y dos casos de
trastornos del comportamiento con resultado de suicidio en dos adolescentes tratados con oseltamivir."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada