Un article de revisió sobre l’ús de bloquejadors beta-adrenèrgics en el tractament de la insuficiència cardíaca (BMJ 2009;338:1384-5).
Els bloquejadors beta (BBA) són infrautilitzats a la insuficiència cardíaca crònica malgrat els seus efectes beneficiosos clars.
Potser un dels motius d'això sigui la dificultat percebuda per iniciar el tractament. Aquesta revisió analitza les dades disponibles amb aquests fàrmacs.
Es presenta una taula molt il lustrativa amb els principals assaigs clínics portats a terme en aquesta indicació i els resultats-contundents.
Com es pot modificar la pràctica?
En pacients amb insuficiència cardíaca de qualsevol grau, s'hauria d'iniciar el tractament amb un dels 4 fàrmacs del grup disponibles en aquesta indicació (bisoprolol, carvedilol, metoprolol d'alliberació sostinguda, i nevibolol).
Els pacients han de trobar clínicament estables i en situació de euvolemia, i no presentar contraindicacions absolutes al tractament (malaltia pulmonar obstructiva crònica, bloqueig auriculoventricular, o hipotensió greu).
El fàrmac s'ha d'iniciar a dosis baixes i anar pujant de manera progressiva.
És important una monitorització inicial i s'ha de considerar que la responsabilitat de prescriure un bloquejador beta no ha de ser únicament del cardiòleg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada