La revascularització miocàrdica amb làser no demostra beneficis

Una revisió Cochrane conclou que els riscos d'aquesta intervenció superen els beneficis per als pacients amb cardiopatia isquèmica avançada i angina refractària

Font: Boletin Impacto Excelencia Clínica Boletín clínico, sanitario y social al servicio del Sistema Nacional de Salud

La revisió recentment publicada va analitzar en profunditat tots els estudis fins a la data i va seleccionar set assajos clínics. Els estudis comparen els resultats de la revascularització transmiocàrdica amb làser (RTML) front al tractament mèdic optimitzat en pacients en fases avançades de cardiopatia isquèmica i que no són candidats a altres opcions, com cirurgia o angioplàstia.

L'aplicació del làser creant canals directament sobre el miocardi es va començar a realitzar en els anys vuitanta i es va estendre als noranta aconseguint una certa difusió. Una bona part dels pacients van experimentar una millora subjectiva, encara que a costa d'una considerable morbimortalitat relacionada amb el procediment.

Encara avui es desconeix el mecanisme d'actuació, tot i que s'han apuntat diversos com la reutilització del miocardi, denervació o fins i tot la possibilitat que l'alleujament del dolor es degui exclusivament a l'efecte placebo.

En la metaanàlisi realitzada es mostra que el 43.8% dels pacients tractats redueixen significativament el grau d'angina enfront del 14.8% en el grup tractat només amb mediació.

Tanmateix, aquesta reducció es basa en paràmetres subjectius.

Es va realitzar l'avaluació del dolor de forma emmascarada a metges ni a pacients, el que resta validesa a aquests resultats.

Aquesta millora no va poder corroborar en mesures més objectives com les proves funcionals o d'esforç o amb tècniques de valoració de la perfusió miocàrdica.

D'altra banda, es va produir una major mortalitat a curt termini en el grup tractat amb làser (6,8% enfront de 0,8% en el grup control, en l'anàlisi segons tractament). Aquest efecte va ser en part degut a la cruïlla de pacients assignats al tractament mèdic, però ens dóna una idea clara dels riscos associats al procediment.

Aquesta diferència en taxes de mortalitat s'iguala en el seguiment a un any.

Els autors conclouen que hi ha insuficient evidència per a demostrar que els beneficis de la intervenció superen els riscos, atès el caràcter obert de la mesura del grau d'angina i la probabilitat de biaixos que comporta.

Es recomana especial prudència en el seu ús i, si és possible, fer-ho en assaigs ben dissenyats.

Els estudis han d'abordar les possibles alternatives per a aquesta situació clínica, tenint en compte els avenços en altres tècniques de revascularització i d'alleugeriment del dolor.

Article de referència: Briones E, Lacalle JR, Marin I. Revascularització transmiocàrdica amb làser versus tractament mèdic per l'angina refractària. (Revisió Cochrane traduïda). A: La Biblioteca Cochrane Plus, 2009 Número 1. CD003712. Oxford: Update Software Ltd Disponible a:

http://www.update-software.com/. (Traducida de The Cochrane Library, 2009 Issue 1. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd)