Els pacients amb arteriopatía perifèrica podrien no beneficiar-se del tractament amb AAS sola o amb dipiridamol segons els resultats d'un recent metanálisis.Una recent revisió sistemàtica (RS) va analitzar els resultats de 18 estudis per a un total de 5.269 de pacients amb arteriopatía perifèrica i en els quals es va comparar l'eficàcia de l'AAS, amb o sense dipiridamol associat, davant placebo en la prevenció d'esdeveniments vasculars (JAMA 2009;301(18):1909-1919.).
Els autors conclouen que el tractament amb AAS no va reduir de forma significativa una variable combinada d'infart de miocardi no fatal, ictus no fatal i mort de causa vascular (RR 0,88 IC 95% 0,76 a 1,04) davant placebo.
La mortalitat global va ser també molt semblant en ambdós grups de tractament (RR 0,98 IC95% 0,83 a 1,17).
Tanmateix, l'AAS sola o en combinació amb dipiridamol va reduir el risc d'ictus no fatal i no va augmentar el risc de sangrat greu.
L'anàlisi de sensibilitat tampoc no va mostrar diferències entre ambdós grups en els estudis que van incloure pacients amb diabetis, els estudis amb un seguiment de més d'un any, els estudis la variable principal dels quals va ser la malaltia vascular o en els de més qualitat.
Les conclusions d'aquesta RS, que inclou els resultats de dos recents estudis no contemplats en les anteriors revisions, han de ser matisades:
"En primer lloc, només els resultats de la variable combinada i de la mortalitat van aportar un suficient nombre d'esdeveniments a l'anàlisi (520 i 441 respectivament) per considerar que els seus estimadors siguin precisos.
Els resultats de les variables secundàries són imprecisos ja que nous estudis podrien fàcilment modificar el seu valor i en conseqüència les conclusions de la revisió.
En segon lloc, només en tres dels 18 estudis l'objectiu va ser avaluar la progressió de la malaltia vascular, que va ser considerat com a secundari en la majoria dels estudis. D'aquests tres estudis, un va modificar la definició de la variable principal durant l'assaig i un altre se'n va interrompre prematurament després de la inclusió del 18% de la mostra prevista.
Finalment la majoria dels estudis van ser realitzats fa més de 10 anys i els canvis en el diagnòstic i el maneig dels pacients amb malaltia vascular limiten l'aplicabilitat dels seus resultats."
Els autors apunten que l'arteriopatía perifèrica és una forma difusa de malaltia arterioesclerótica amb un gran component inflamatori i una menor resposta a l'AAS. Això podria justificar el benefici mostrat en anteriors revisions pels antiagregants en general, alguns de més potents que l'AAS i amb un mecanisme d'acció dual. L'AAS, fins i tot a dosis baixes, sí que ha mostrat un benefici clar en la cardiopatia isquèmica i la malaltia cerebrovascular, i al seu baix cost, s'ha recomanat àmpliament en el tractament dels pacients amb arteriopatía perifèrica.
Els resultats de nous estudis, amb una mida de mostra suficient i contemplant el maneig actual d'aquest tipus de pacients, poden superar les limitacions en l'evidència disponible fins al moment.
Incerteses de l'AAS
L'eficàcia del tractament amb AAS per a l'arteriopatía perifèrica és encara incerta.
L'any 2002, els resultats d'una gran metaanàlisi van mostrar que els antiagregants reduïen un 23% els esdeveniments vasculars respecte a placebo en 42 estudis que van avaluar pacients amb arteriopatía perifèrica (BMJ 2002;324(7329):71-86).
D'aquests estudis, només 16 van avaluar l'eficàcia de l'AAS. Més recentment, en el 2006, una metaanàlisi de 5 estudis en pacients amb claudicació intermitent que van rebre tractament amb aspirina no va mostrar benefici davant placebo (J Mal Vasc 2006;31(3):129-134.).
Malgrat això, diferents guies de pràctica clínica recomanen l'AAS com a tractament d'elecció en aquesta patologia (Circulation 2006;113(11):e463-e654, Chest 2008;133(6):815S-843S.).
Artícles de referència
Berger JS, Krantz MJ, Kittelson JM, Hiatt WR. Aspirin for the Prevention of Cardiovascular Events in Patients With Peripheral Artery Disease. A Meta-analysis of Randomized Trials. JAMA 2009;301(18):1909-1919.
Antithrombotic Trialists’ Collaboration. Collaborative meta-analysis of randomised trials of antiplatelet therapy for prevention of death, myocardial infarction, and stroke in high risk patients. BMJ. 2002;324(7329):71-86.
Lechat P, Priollet P. Prevention of major ischemic events in lower limb arterial disease: does aspirin play a role?. J Mal Vasc 2006;31(3):129-134.
Hirsch AT, Haskal ZJ, Hertzer NR, Bakal CW, Creager MA, Halperin JL et al. ACC/AHA 2005 Practice Guidelines for the management of patients with peripheral arterial disease (lower extremity, renal, mesenteric, and abdominal aortic). Circulation 2006;113(11):e463-e654.
Sobel M, Verhaeghe R; American College of Chest Physicians; American College of Chest Physicians. Antithrombotic therapy for peripheral artery occlusive disease: American College of Chest Physicians Evidence-Based Clinical Practice Guidelines (8th Edition). Chest 2008;133(6):815S-843S.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada