Prescripció de fàrmacs en la insuficiència hepàtica

Darrer número del Butlletí d’Informació Terapèutica del 2009.

BIT número 5:
"Prescripció de fàrmacs en la insuficiència hepàtica"

Sabent que la terapèutica farmacològica s’ha de racionalitzar amb relació a la ruta metabòlica i les característiques farmacocinètiques del fàrmac, la gravetat de l’afectació hepàtica i els possibles canvis que s’estableixen a l’òrgan diana, l’ús de fàrmacs en els pacients amb malaltia hepàtica ha de tenir en compte que:

1- Es pot presentar una resposta anòmala davant de qualsevol medicament i per això és preferible usar els
medicaments coneguts i que s’utilitzen habitualment.

2- Cal valorar la gravetat de l’alteració hepàtica (classificació de Child-Pugh) i reduir la dosi inicial del fàrmac en el cas de pacients de grau B i C.

En pacients de grau B s’ha de disminuir la dosi inicial entre el 10% i el 40%.

3- En els pacients del grau C s’ha de disminuir la dosi inicial al 50%

4 - No s’ha d’administrar sedants als pacients amb encefalopatia subclínica ni tampoc AINE ni antibiòtics aminoglicòsids als pacients amb insuficiència renal.

5 - És preferible utilitzar fàrmacs que circulin lliurement (no lligats a l’albúmina), amb extracció hepàtica baixa i que s’eliminin sense biotransformació o, en cas que siguin metabolitzats, sigui per glucuronidoconjugació.

6 - S’han d’utilitzar medicaments coneguts o, en cas contrari, s’ha d’estar alerta davant la possible aparició d’efectes indesitjables. En cas que s’administri un fàrmac poc conegut o bé de manera prolongada, s’aconsella mesurar-ne la concentració sanguínia.

Més informació:

BIT número 5: "Prescripció de fàrmacs en la insuficiència hepàtica"

.