A l´any 2006, en un estudi en persones majors de 50 anys, a partir de la base de dades d'atenció primària britànica GPRD (de 1987 al 2003, es va observar que l'ús prolongat d'IBP, sobretot a dosis altes, podria augmentar el risc de fractura de maluc.
.
.
Els pacients tractats durant més d'un any amb IBP, tenien un 44% més de risc de fractura de maluc que els no tractats. El risc augmentava amb la durada del tractament,de manera que augmentaria en un 59% als 4 anys. ( Yang YX, Lewis JD, Epstein S, Metz DC. JAMA 2006;296:2947-53. http://www.icf.uab.es/WebsietesDB/shortcut.asp?refid=78767)
.
.Aquestes estimacions es basaven en la informació sobre 13.556 casos de fractura de maluc i 135.386 controls sense fractura.
La taxa d'incidència de fractura de maluc va ser de 4 per 1.000 persones i any entre els tractats amb IBP durant més d'un any i d'1,8 per 1.000 persones i any entre els no tractats.
.
.L'ús d'antihistamínics H2 , es va associar també a un augment, encara que menor, del risc de fractura.
.
.En un estudi danès, l'ús d'IBP durant l'any anterior, es va associar a un increment d'un 45% del risc de fractura de maluc. No es va observar relació amb la durada ni amb la dosis ( Vestergaard P, Rejnmark L, Mosekilde L. Calcif Tissue Int 2006;79:76-83).
.
.El 2008, un nou estudi, realitzat a Canadà, basat en l'anàlisi de 15.792 casos de fractura osteoporótiques també va confirmat aquestes troballes. L'ús d'IBP augmentaria de manera significativa el risc de fractura osteoporótica només després d'una exposició prolongada, de 5 a 7 años. (Targownik LE, Lix LM, Metge CJ, Prior HJ, Leung S, Leslie WD. CMAJ 2008;179:319-26).
.Es va trobar un augment d'un 62% del risc de fractura de maluc al cap de cinc anys d'ús, i un augment d'un 92% del de qualsevol tipus de fractura al cap de set anys.
.
.En dos estudis de cohorts en més de 5.000 homes i més de 5.000 dones majors de 65 anys realitzata Estats Units, amb més de 5 anys de seguiment, es va trobar un augment d'un 34% del risc de fractura no vertebral (i també específicament de fèmur) en dones usuàries d´IBP (Yu EW, Blackwell T, Ensrud KE, et al. Calcif Tissue Int 2008;83:251-59)
.
.Darrerament, tenim diversos estudis que confirman aquestes troballes:
1.- La Revista Prescrire in English n.103 d´octubre de 2009 :http://english.prescrire.org/spip.php?rubrique24
..
.
. . . . . . . . . . http://www.cmaj.ca/cgi/eletters/179/4/319
.
.4.- L´ADRAC (Adverse Drug Reactions Advisory Committee) en su butlletí: Australian Adverse Drug Reactions , Volum 28, Number 1, February2009 : http://www.tga.gov.au/adr/aadrb/aadr0902.htm
.
.5.- Butlletí Groc: http://www.icf.uab.es/informacion/boletines/bg/bg221.09e.pdf
CONCLUSSIONS:
1.- Considerar la possibilitat que el risc de fractura augmenta amb la prescripció i el manteniment dels pacients en tractament amb IBPs.
.
2.- Els metges han de prescriure la dosi mínima efectiva per a les indicacions reconegudes i periòdicament reavaluar els casos individuals para determinar si la teràpia amb IBPs continua sent necessària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada