En el seu últim conjunt de directrius, l'American Diabetes Association (ADA) recomana un paper més actiu per a la prova de sang de l'hemoglobina HBA1C (Hb glicada) en el diagnòstic de la diabetis 2 i la prediabetis.Les noves directrius estableixen el diagnòstic de la diabetis tipus 2 si els nivells de la HBA1C estan per sobre de 6.5 per cent i la prediabetis si els nivells de HBA1C oscil·len entre 5.7 i 6.4 per cent.
"Afegim una altra prova més que fa que sigui més fàcil determinar si algú té diabetis o no", va assenyalar el Dr. Richard Bergenstal, president electe de medicina i ciència de l'American Diabetes Association. Les noves directrius es publicaran en l'edició de gener de Diabetis Care.
Bergenstal va dir que la HBA1C no és necessàriament superior a altres mètodes usats per detectar la diabetis tipus 2 i la prediabetis, com l'anàlisi de sang en dejú i la prova de tolerància a la glucosa oral, però és més pràctica i convenient perquè les persones no tenen que fer dejuni abans de la mateixa.
En el passat, la HBA1C no es recomanava per al diagnòstic de la diabetis perquè no estava estandarditzada d'un laboratori a l'altre, d'acord amb l'ADA. El que significa que una lectura de 6.5 per cent en un laboratori podia ser de 6.3 per cent en un altre.
Ara mateix, la prova està altament estandarditzada, d'acord amb l'ADA, el que la converteix en una estratègia útil per detectar la diabetis i la prediabetis sense la necessitat de fer dejuni. "Crec que podríem diagnosticar a més persones perquè la HBA1C s'utilitza molt més ara a causa de la seva conveniència", va destacar Bergenstal.
En general, les persones que no tenen diabetis tenen un nivell de A1C inferior al 5 per cent.
"És un concepte innovador molt pràctic", va dir el Dr. Michael Bergman, epidemiòleg i professor clínic associat del Centre Mèdic Langone de la Universidad de Nova York (NYU) en aquesta mateixa ciutat. "La gent no ha de fer dejuni per a una prova de HBA1C, i a més hi ha menys variables que poden afectar el resultat de l'AIC", va explicar."
.
"Crec que la diabetis està molt poc diagnosticada, i la prediabetis encara menys. És un problema real i aquestes directrius podrien ajudar a sensibilitzar la comunitat mèdica sobre això", va dir Bergman.
Resum dels canvis en les recomanacions:
* Diagnòstic de la Diabetis
Inclou l'ús del nivell de HBA1C per al diagnòstic de la diabetis, amb un punt de tall de 6,5%.
* Diagnòstic de prediabetis
S'anomena ara "les categories de major risc de diabetis". Aquestes categories ara inclouen Hb A1c del 5,7% al 6,4%, així com de la glucosa basal alterada (GBA) i la tolerància alterada a la glucosa (TAG).
* Detecció i diagnòstic de la Diabetis Mellitus Gestacional
Fan referència als possibles canvis futurs en aquest diagnòstic. Les dones diagnosticades amb diabetis gestacional haurien de ser revisades a les 6 -12 setmanes després del part i posteriorment de continuar sent objecte de screening per a detecció precoç de diabetis.
* Agents antiplaquetaris
Després de l'allau d'evidències en contra, el tractament amb aspirina com a estratègia de prevenció primària en pacients amb diabetis el limiten als pacients el risc cardiovascular dels quals als 10 anys sigui major del 10%.
* La retinografia
Ara es recomana com una estratègia de cribatge de la retinopatia, com es descriu a la secció "La retinopatia: detecció i tractament".
Per més informació cliqueu al suplement de Gener del 2010:
. .
..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada