Introducció
La HTA és un factor de risc de fibril.lació auricular (FA). En alguns assaigs clínics dels pacients que havien estat tractats amb inhibidors de la ARA2 van presentar menor risc de desenvolupar FA que els que van rebre antihipertensius d'altres grups amb els quals es van comparar. No obstant això, en estudis anteriors no es van apreciar diferències entre els diferents grups d'antihipertensius.
.
Objectiu
Comparar el risc de desenvolupar FA en pacients hipertensos tractats amb medicaments de diferents grups farmacològics..
Perfil de l'estudi
Tipus d'estudi: Estudi de casos i controls.
Àmbit de l'estudi
Comunitari.
Mètodes
L'estudi es va dur a terme amb les dades de la General Practice Research Database (GPRD). Es van identificar les persones de 20-79 anys a les quals se'ls havia diagnosticat per primera vegada una FA entre 1998 i 2008 i que en els 90 dies posteriors van rebre un tractament relacionat amb aquesta o van ser derivats a un cardiòleg..
Tots eren hipertensos i estaven en tractament amb antihipertensius.
.Es va excloure els individus que eren menor a 3 anys d'antiguitat en la GPRD, que havien estat operats en els 30 dies previs a la data índex, amb antecedents d'arrítmies o que tenien altres factors de risc de FA (insuficiència cardíaca, valvulopatíes, tirotoxicosis, alcoholisme o EPOC).
Per a cada un dels casos es van identificar 4 controls (diagnosticats de HTA i que havien rebut tractament antihipertensiu), que tinguessin la mateixa edat, sexe i consulta.
.
Per a cada un dels casos es van identificar 4 controls (diagnosticats de HTA i que havien rebut tractament antihipertensiu), que tinguessin la mateixa edat, sexe i consulta.
.
Es van registrar els fàrmacs antihipertensius que havien pres els participants, la seva durada i el temps que fa a la fitxa índex. Es van classificar com a usuaris actuals si havien retirat l'última recepta en els 59 dies anteriors, com a usuaris recents si ho havien fet entre els 60 i 179 dies i com a usuaris antics si feia ≥ 180 dies.
Es va dur a terme una anàlisi especial dels pacients que havien pres un únic tipus de antihipertensius.
L'estat vital i la causa de mort es va obtenir, segons els països, del Registre Civil o mitjançant seguiment actiu dels pacients.
Resultats
Es van identificar 4.661 pacients que havien rebut un diagnòstic de FA i que tenien una HTA prèvia.
Es van seleccionar 18.642 controls. Un 60% tenien ≥ 70 anys i gairebé el 45% tenien una història d'HTA de ≥ 10 anys d'evolució.
L'obesitat es va associar a un major risc de FA (OR 1,71, IC95% 1,56-1,88), mentre que ser fumador actiu es va associar a un risc menor (OR 0,81, IC95% 0,72 a 0,90).
L´utilització actual de l´IECA, inhibidors de la ARA-II o de betablocadors es va associar a un menor risc de desenvolupar FA que la presa de calcioantagonistes.
Conclusions
Els autors conclouen que el tractamen dels hipertensos amb betablooqueantes, IECA o antagonistes de l'ARA-2 s'associen a un menor risc de desenvolupar fibrilació auricular que el tractament amb calcioantagonistes.
Conflictes d'interès
Cap declarat.
Comentari
La FA és l'arrítmia més freqüent.
La seva presència s'associa a un major risc d'accidents vasculocerebrals (4-5 vegades) i augmenta el risc de mort en un 40-90%.
Entre els factors de risc coneguts de desenvolupar una FA es troben l'edat avançada (la prevalença de FA es dobla cada dècada), el sexe masculí, la insuficiència cardíaca, les valvulopaties mitrals, l'infart de miocardi i els factors de risc cardiovascular clàssics ( HTA, diabetis, obesitat i tabaquisme).
L´utilització de fàrmacs actius sobre la via de l'enzim de conversió de l'angiotensina s'havia associat a un menor risc de desenvolupament posterior de FA en comparació amb els calcioantagonistes i dels betabloquejants en estudis epidemiològics i en anàlisi secundaris d'assaigs clínics.
Els resultats d'aquest estudi confirmen la seva superioritat davant els calcioantagonistes, però sembla que els betabloquejants tindrien cert efecte preventiu d'aquest grup de fàrmacs.
Cal tenir en compte que en l'anàlisi principal de l'estudi només es van incloure pacients en monoteràpia, pel que és probable que es tracti de pacients amb HTA moderada i que els resultats no es poden extrapolar a tota la població de hipertensos.
Bibliografia
Font: Manuel Iglesias Rodal
Es va dur a terme una anàlisi especial dels pacients que havien pres un únic tipus de antihipertensius.
L'estat vital i la causa de mort es va obtenir, segons els països, del Registre Civil o mitjançant seguiment actiu dels pacients.
Resultats
Es van identificar 4.661 pacients que havien rebut un diagnòstic de FA i que tenien una HTA prèvia.
Es van seleccionar 18.642 controls. Un 60% tenien ≥ 70 anys i gairebé el 45% tenien una història d'HTA de ≥ 10 anys d'evolució.
L'obesitat es va associar a un major risc de FA (OR 1,71, IC95% 1,56-1,88), mentre que ser fumador actiu es va associar a un risc menor (OR 0,81, IC95% 0,72 a 0,90).
L´utilització actual de l´IECA, inhibidors de la ARA-II o de betablocadors es va associar a un menor risc de desenvolupar FA que la presa de calcioantagonistes.
Conclusions
Els autors conclouen que el tractamen dels hipertensos amb betablooqueantes, IECA o antagonistes de l'ARA-2 s'associen a un menor risc de desenvolupar fibrilació auricular que el tractament amb calcioantagonistes.
Conflictes d'interès
Cap declarat.
Comentari
La FA és l'arrítmia més freqüent.
La seva presència s'associa a un major risc d'accidents vasculocerebrals (4-5 vegades) i augmenta el risc de mort en un 40-90%.
Entre els factors de risc coneguts de desenvolupar una FA es troben l'edat avançada (la prevalença de FA es dobla cada dècada), el sexe masculí, la insuficiència cardíaca, les valvulopaties mitrals, l'infart de miocardi i els factors de risc cardiovascular clàssics ( HTA, diabetis, obesitat i tabaquisme).
L´utilització de fàrmacs actius sobre la via de l'enzim de conversió de l'angiotensina s'havia associat a un menor risc de desenvolupament posterior de FA en comparació amb els calcioantagonistes i dels betabloquejants en estudis epidemiològics i en anàlisi secundaris d'assaigs clínics.
Els resultats d'aquest estudi confirmen la seva superioritat davant els calcioantagonistes, però sembla que els betabloquejants tindrien cert efecte preventiu d'aquest grup de fàrmacs.
Cal tenir en compte que en l'anàlisi principal de l'estudi només es van incloure pacients en monoteràpia, pel que és probable que es tracti de pacients amb HTA moderada i que els resultats no es poden extrapolar a tota la població de hipertensos.
Bibliografia
- Hu FB. Obesity and Mortality: Watch Your Waist, Not Just Your Weight. Arch Intern Med 2007; 167: 875-876. TC (s) PDF (s)
- Zhang X, Shu XO, Yang G, Li H, Cai H, Gao YT, Zheng W. Abdominal Adiposity and Mortality in Chinese Women. Arch Intern Med 2007; 167: 886-892. R TC (s) PDF (s)
- Benjamin EJ, Chen PS, Bild DE, Mascette AM, Albert CM, Alonso A et al. Prevention of Atrial Fibrillation: Report From a National Heart, Lung, and Blood Institute Workshop. Circulation 2009; 119: 606-618. R TC (s) PDF (s)
Font: Manuel Iglesias Rodal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada