No s'ha trobat diferències importants en els resultats de salut importants entre les estratègies de control del ritme i de control de la freqüència cardíaca en pacients amb FA.
.
L'estratègia de control del ritme teòricament hauria de ser superior, ja que al restaurar el ritme sinusal, el pacient hauria de presentar una millora simptomàtica i un menor risc cardioembólic que permetria retirar el tractament anticoagulant i evitar així els riscs associats a aquest.
.
Aquesta estratègia té alguns inconvenients que poden ser els responsables d'aquesta falta de diferències. En primer lloc no sempre és efectiva i un 75% dels pacients que són revertits ha ritme sinusal han tornat a caure en FA al cap d'un any.
.Aquest fet comporta l´administració d´antiarrítmics a llarg termini, molts dels quals són en sí mateixos arritmogénics.
A més el risc cardioembólic associat a la FA no es deu exclusivament al ritme cardíac anòmal, ja que l'arrítmia pot ser un marcador de l'existència d'altres factors de risc cardiovascular, per la qual cosa pot mantenir-se alt malgrat la restauració del ritme sinusal.
.Finalment, malgrat que les guies de pràctica clínica recomanen intentar arribar a una freqüència ventricular mitjana de meins de 80 lpm en repos i de 110 lpm a l´exercici moderat.
.
L'assaig clínic recentment publicat No recolza que sigui imprescindible un grau de control tan estricte, per la qual cosa pot ser raonable intentar disminuir la freqüència cardíaca per sota d'un nivell que permeti al pacient ser asimptomàtic.
Font: Atención primaria al dia
.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada