L'eficàcia de l'AAS en prevenció primària.

Continua sense posar-se de manifest el benefici de l'AAS en la prevenció primària d'esdeveniments cardiovasculars greus en pacients diabètics.

.

.

Resum
1.- Sis assaigs clínics (10.117 pacients) van ser seleccionats d'un total de157.

2.- L´AAS només redueix de forma significativa l'infart de miocardi en homes.

[95%IC 0,57 (0,34-0,94)].

.
3.- És difícil extreure conclusions clares sobre efectes adversos, per estar poc estudiats en els assaigs clínics inclosos en el metaanàlisi.

4.- No semblen observar-se diferències estadísticament significatives en incidència d'hemorràgies, símptomes gastrointestinals o càncer.

5.- El gènere podria jugar un important paper com a factor modificador.

6.- La toxicitat hauria de ser avaluada.

Conclusions

Els antiagregants plaquetaris, l'AAS inclos, han demostrat una gran eficàcia en la reducció de processos trombótics arterials (coronaris, cerebrovasculars o perifèrics) en pacients amb malaltia cardiovascular previa.

L'eficàcia de l'AAS en prevenció secundària i l'extrapolació de resultats obtinguts a partir de pacients d´alt risc sense malaltia cardiovascular prèvia ha motivat que les recomanacions s'estenguin també a pacients en prevenció primària (diabètics).

Les Guies de pràctica clínica com la NICE o ADA recomanen l'ús d'AAS a baixes dosis per a la prevenció primària d'esdeveniments cardiovasculars en diabètics, encara que les evidències en aquest sentit són escasses.

Un metanálisis dut a terme anteriorment, suggereix un possible benefici en la població diabètica, però el nombre de pacients analitzats no aportava suficient poder estadístic per dictaminar aquesta cuestió.

.
L'aparició de dos nous assaigs clínics el 2008 (POPAPAD i JPAD) tampoc han pogut demostrar el benefici de l'AAS en el pacient diabétic.

Espanya es caracteritza per presentar un índex de risc vascular fins 3 vegades menor que la població anglosaxona, pel que hauríem de ser encara mes curosos a l'hora d'assumir les recomanacions que puguin donar-se sobre l'ús d'antiagregants en pacients diabètics.

També és convenient recordar que cap antiagregante plaquetari (inclòs l'aspirina) no té aprovada, en la seva fitxa tècnica, la indicació de prevenció primària d'esdeveniments cardiovasculars i que no podem descartar la possible aparició de quadres hemorràgics, que no compensarien l'escàs benefici clínic.

Missatge per a la Pràctica Clínica

1.- No hi ha cap justificació per utilitzar AAS en pacients diabètics sense malaltia cardiovascular establerta.

2.- Les intervencions sobre hàbit tabàquic, control glucèmic, hipertensió i nivells de colesterol han de ser les prioritzades en aquest grup de població.

Més informació: .Document