Resums estructurats comentats

MISSATGE PER A LA PRÀCTICA DIÀRIA

1.- Donats els dubtes sobre els avantatges dels antipsicòtics atípics sobre els clàssics i els importants problemes de seguretat lligats a ambdós grups de medicaments, s'hauria de valorar detenidament la relació benefici/risc en seleccionar un tractament per a l'esquizofrènia.


2.- En pacients adults amb DM2 que iniciï la insulinització, les barreges d'anàlegs no han demostrat ser superiors a altres insulines en termes de seguretat o morbimortalitat. Per això, la NPH constitueix el primer esglaó.


En cas de mal control i nivells elevats de HbA1c en els quals es consideri un règim bifàsic, les barreges d'insulina humana són d'elecció davant les barreges d'anàlegs.


3.- En pacients diabètics tipus 2, en prevenció primària, l'ús d'aspirina en baixes dosis no ha demostrat reduir el risc d'esdeveniments cardiovasculars.


4.- Esperar i veure l'evolució de l'otitis mitjana aguda en nens redueix l'ús innecessari d'antibiòtics.


5.- La insulina NPH en el control glucèmic dels pacients diabètics 2 mal controlats amb tractament oral continua sent l'elecció més cost-efectiva. En espera de més estudis, que comparin el perfil de seguretat amb NPL, la insulina glargina (analog d'acció prolongada) és l'alternativa en cas d'hipoglucèmies nocturnes.


6.- L'associació B-AML podria ser una alternativa a B-HCTZ en pacients d'alt risc però no ha demostrat la seva superioritat en població amb hipertensió essencial no complicada.

.7.- L'extracte de Ginkgo biloba no s'ha d'utilitzar en la prevenció de la demència en pacients ancians, inclosa la malaltia d'Alzheimer.

.8.- Els pacients que prenen de forma concomitant IBP i clopidogrel tenen major risc de sofrir un episodi cardiovascular, per tant, el seu ús s'hauria de reservar per a pacients amb especial risc de sagnat gastrointestinal.

9.- Mentre no s'aclareixi la possible interacció entre aquests medicaments, s'hauria d'utilitzar un IBP concomitantment amb clopidogrel només quan existeixi una indicació clara.

La recomanació d'un IBP concret requereix més estudis dissenyats per a tal finalitat.

10.- Irbesartán no és eficaç en el tractament dels pacients amb insuficiència cardíaca i fracció d'ejecció conservada.


.11.- Els BAAL continuen sent el tractament d'elecció en pacients amb símptomes persistents i estadi II, ja que no hi ha evidències suficients per diferenciar-los de tiotropi, utilitzant aquest en cas de contraindicació als BAAL.

Els CI s'afegiran com a tractament combinat als BAAL en estadis greus (FEV1: 50%-30%) amb almenys 2 exacerbacions a l'any que requereixen corticoides orals o antibiòtic.



Document Resum
.
.


.


.


.