Conceptes Claus en el tractament de les dislipèmies

Resum de conceptes claus en el tractament de les dislipèmies

1.- Les hiperlipidemies, i en concret l'elevació del colesterol-LDL (c-LDL), s'han identificat
com a factors de risc modificables.

2.- El tractament amb estatines ha mostrat la seva eficàcia en la reducció del c-LDL i del risc cardiovascular (RCV), especialment en prevenció secundaria(1); mentre que, en prevenció primària les evidències d'eficàcia que recolzen el seu ús no són tan clares (2).

3.- La finalitat última del tractament hipolipemiant No és disminuir els nivells de lípids per si mateix, sinó reduir la morbiditat i mortalitat cardiovascular que els nivells de lípids elevats tenen associats.

4.- L´eficàcia de les estatines és risc dependent: el benefici és major en els pacients amb malaltia cardiovascular establerta o amb riscs elevats. Per això, en prevenció primària, és imprescindible utilitzar taules d'estratificació del risc per a seleccionar els pacients d'alt risc que més poden beneficiar-se del tractament.

5.- El tractament amb estatines No s'ha d'iniciar sistemàticament, sinó després d'una acurada valoració clínica del pacient i d'una correcta modificació de l'estil de vida: compliment de les recomanacions dietètiques, cessació de l'hàbit tabàquic, disminució del consum d'alcohol, augment de l'activitat física, i reducció de pes en cas necessari (3,4).

6.- Encara que les diferents estatines presenten algunes diferències en el seu efecte hipolipemiante, s'assumeix que totes les estatines presenten la mateixa capacitat de reduir el LDL plasmàtic quan s'empren a dosis equipotents.

7.- És important assenyalar, que no s'ha demostrat que una major potència com a reductors del colesterol impliqui major eficàcia en la reducció de la morbimortalidad cardiovascular.

8.- Simvastatina és l'alternativa de menor cost.

9.- Un avantatge de pravastatina és seu sota potencial d'interaccions, el que la converteix en l'estatina d'ús preferent en pacients tractats amb altres medicaments (metabolisme CYP450) que puguin ocasionar interaccions de rellevància clínica.

10.- Amb les dades actuals, no es pot afirmar que cap de les estatines presenti un perfil d'efectes adversos més favorable que d'altres.

11.- Els efectes més rellevants són la toxicitat hepàtica i la toxicitat muscular, tanmateix, també estan relacionades amb molèsties gastrointestinals (diarrea), cefalea, insomni i erupció cutània.

12.- Recentment (5), s'ha realitzat a Europa una revisió de seguretat amb dades procedents
de notificació espontània, assaigs clínics i publicacions, estudiant la seva relació amb
altres efectes adversos.

13.- Les fitxes tècniques de les diferents estatines s'actualitzaran amb aquesta nova
informació, incloent-se com a potencials reaccions adverses les alteracions del son, pèrdua
de memòria, disfunció sexual, depressió i malaltia intersticial pulmonar.

14.- La informació disponible sobre aquestes potencials reaccions adverses és variable per a les diferents estatines i no existeix una evidència prou robusta per discriminar el risc entre diferents principis actius.

15.- La selecció de l'estatina a utilitzar en cada cas s'ha de basar en criteris d'eficàcia, seguretat i cost.


Referències:

1-Guijarro Herráiz C et al. 1º Conferencia de prevención y promoción de la salud en la práctica clínica en España. Prevención Cardiovascular. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, 2007. Document

2-Grau M et al. Funciones de riesgo en la prevención primaria de las enfermedades cardiovasculares. Rev Esp Cardiol 2008; 61(4): 404-16.

3- San Vicente Blanco R., Pérez Irazusta I., Ibarra Amarica J., Berraondo Zabalegui I., Uribe Oyarbide.F., Urraca Garcia de Madinabeitia J., Samper Otxotorena.R., Aizpurua Imaz I., Almagro Mugica F., Andrés Novales J., Ugarte Libano R. Guía de Práctica Clínica sobre el manejo de los lípidos como factor de riesgo cardiovascular. Osakidetza. Vitoria-Gasteiz. Edición: 2008. Document

4-NICE Clinical guideline 67. Lipid modification. Cardiovascular risk assessment and the modification of blood lipids for the primary and secondary prevention of cardiovascular disease. Mayo 2008. Document

5- Informe mensual noviembre 2009. Agencia Española del Medicamento. Document
.
.
.