Excel.lent article de reflexió sobre l´ús de medicaments i la seva eficiència.
Una oportunitat per millorar la pràctica clínica!
.
.
.
.
.
.
Idees Clau
1.- Amb massa freqüència el debat es centra fonamentalment en «la retallada dels recursos», quan la qüestió rellevant és potser la relació entre aquests i la salut. En definitiva, es tracta d'una qüestió d'adequació i d'eficiència.
.
.
2.- El medicament, com qualsevol altra intervenció sanitària o clínica, pot aportar beneficis considerables als pacients, però també comporta riscos, inconvenients i costos. En ocasions, els beneficis que aporta poden ser escassos o fins i tot nuls. Diem que una intervenció és adequada quan existeix un grau raonable de certesa que el balanç entre beneficis, riscos, inconvenients i costos és favorable, en una quantia suficient com perquè es jutgi que mereix la pena aplicar-la, i sense que existeixin altres intervencions alternatives el balanç de les quals sigui encara millor.
3.- Indubtablement, existeixen molts factors externs que influeixen en l'ús i consum de medicaments, però la implicació dels professionals, tant d'atenció primària com a especialitzada, que decideixen diàriament a qui i com tractar, és clau per al seu ús eficient.
4.- No hi ha dubte que tots volem el millor per als nostres pacients, però «el millor», i el més ètic, inclou fer un esforç perquè el pacient (i la societat en el seu conjunt) no pagui innecessàriament més per un servei/medicament que no li aporta cap avantatge addicional sobre altres alternatives més barates. (I estem convençuts que una societat bé informada estaria completament d'acord).
.
.
5.- En 2009 la prescripció de genèrics en atenció primària va ser del 20% i del 12% en atenció especialitzada.
6.- La cultura de prescripció de genèrics no està suficientment arrelada en el nostre mitjà, i la despesa augmenta bàsicament a causa del desplaçament de la prescripció cap a principis actius de recent comercialització que no disposen de genèric.
7.- Curiosament, el nostre sistema de Salut és dels quals més gasta en medicaments mal anomenats «innovadors », un terme més comercial que mèdic, ja que aquests «nous medicaments» no són moltes vegades mes que variants d'uns altres ja existents, sense avantatges demostrats sobre aquests, però de preu molt més elevat i generalment associats a major incertesa sobre els seus possibles efectes adversos.
8.- Actualment, l'omeprazol és l'IBP que presenta la millor relació cost-benefici. Amb un tractament d'esomeprazol es poden pagar 8 tractaments d'omeprazol..
9.- La guia del NICE recomana utilitzar l'estatina amb menor cost d'adquisició i, per tant, utilitzar simvastatina com estatina d'elecció i pravastatina en cas d'interacció amb antifúngics azólics, macròlids, amiodarona, verapamil o ciclosporina.
10.- Si l'ús dels ARA 2 es limités al 20% dels pacients que, com a màxim, presenten tos amb IECA, l'estalvi en 2009 hauria estat de 27,7 milions d'euros. La despesa anual en antihipertensius.
.
.
11.- Respecte a la butxaca dels pacients que no són pensionistes, els IECA i ARA II, com la resta d'antihipertensius monofàrmacs, tenen aportació reduïda, però no així les associacions a dosis fixes de fàrmacs antihipertensius que tenen una aportació del 40%. Això suposa que amb una associació de ARA II+diurétic, aquests pacients han de desemborsar anualment una mitjana de 157 euros, quantitat que es redueix a 49 euros amb una associació de IECA+diurétic.
12.- El bon ús dels medicaments comença per la seva correcta indicació. Els fàrmacs utilitzats en situacions en les quals no estan indicats suposen una despesa innecessària, poden ser font d´errades, fomenten la medicalizació, i tot això sense aportar cap benefici. És important revisar la medicació dels pacients crònics polimedicats.
13.- L'elecció de medicaments amb millor perfil benefici-risc-cost resulta imprescindible per maximitzar eficàcia, evitar possibles efectes adversos i utilitzar els recursos de forma eficient.
14.- Utilitzar un petit nombre de fàrmacs amb dades sòlides sobre eficàcia i seguretat i eficients pot contribuir a evitar errors de medicació i balafiament de recursos.
15.- La prescripció per principi actiu de fàrmacs que han demostrat en la pràctica clínica un bon perfil benefici- risc- cost fomenta l'estalvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada