Una glicada de 7,5 està molt bé!
Alguns estudis en pacients amb diabetis tipus 2 varen alertar sobre determinats riscos associats a l’objectiu d’assolir glucèmies normals. Un estudi retrospectiu va analitzar la supervivència durant el període 1986-2008 de dues cohorts de pacients de 50 o més anys amb DM2: una de 27965 pacients amb teràpia intensiva (amb una combinació d’antidiabètics orals) i una segona de 20005 pacients amb règims que incloïen insulina.
La variable principal va ser la mortalitat per qualsevol causa ajustada a l’edat, sexe, tabaquisme, colesterol, risc cardiovascular i morbiditat general.
Resultats
L’anàlisi de les dues cohorts va determinar que el subgrup amb una hemoglobina glicosilada mediana (HbA1c) de 7,5% (IQR 7,5-7,6%) va ser la de menor mortalitat. En comparació a aquesta, la raó de risc (HR) de mortalitat del subgrup amb l’HbA1c mediana més baixa (6,4%; IQR 6,1-6,6) va ser d’1,52 (IC95% 1,32-1,76) mentre que en el grup amb l’HbA1c més elevada (10,5%; IQR 10,1-11,2%) va ser d’1,79 (IC95% 1,56-2,06). Els resultats varen mostrar una associació amb una corba en forma d’U. El risc de mortalitat en el grup amb insulina va ser d’1,49 (IC95% 1,39-1,59) respecte del grup amb antidiabètics orals.
Repercussions en la pràctica clínica
Els nivells d’hemoglobina glicosilada extrems es varen associar a una major mortalitat per qualsevol causa, especialment en els pacients tractats amb insulina. Els autors recomanen que les guies de pràctica clínica haurien de limitar l’objectiu mínim d’HbA1c.
Bibliografia
1. Currie CJ, Peters JR, Tynan A et al. PooleSurvival as a function of HbA1c in people with type 2 diabetes: a retrospective cohort study. Lancet 2010; 375: 481–89
.
.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada