La Fibromialgia és un procés de dolor crònic, generalitzat i de localització preferentment osteomuscular que va ser reconeguda com a malaltia reumatológica en 1992 per l'Organització Mundial de la Salut. Aquesta patologia sol començar en edats compreses entre els 20 i els 40 anys, encara que també ha estat descrita en nens i ancians.
A Espanya, segons dades despreses de l'estudi EPISER 2000 de la Societat Espanyola de Reumatología, el 2,4 per cent de la població espanyola major de 20 anys sofria dolor crònic generalitzat i dolor en els punts sensibles. D'elles, el 4,2 per cent eren dones enfront del 0,2 per cent, que eren homes.
És un problema freqüent en la pràctica clínica i al nostre país ja que aquests pacients representen entre el 10 i el 20 per cent de les consultes de Reumatología i entre un cinc i un sis per cent de les d'Atenció Primària”.
A la Regió, la prevalença d'aquesta patologia s'estima, entre un dos i un tres per cent per a la població major de 20 anys.
A la Regió, la prevalença d'aquesta patologia s'estima, entre un dos i un tres per cent per a la població major de 20 anys.
2 comentaris:
La fibromiàlgia és avui dia una de les malalties que afecten a un grup molt important de persones (principalment dones) però que resulten més desconegudes. És bastant freqüent que en el nostre entorn hi hagi alguna persona afecta d'aquesta patologia, sense que acabem d'entendre bé en què consisteix.
En motiu de la meva feina he tingut ocasió de coincidir amb moltes persones amb fibromiàlgia i lamentablement he de dir que el gran desconeixement que hi ha encara, juntament amb la presència del dolor i la seva consideració com a subjectiu, fan que hi hagi molta picaresca al seu voltant.
Des de la meva pràctica jurídica vaig poder veure com la fibromiàlgia i la depressió s'utilitzaven sovint com un mitjà per allargar incapacitats temporals sense que en alguns dels casos es pogués demostrar ni tant sols que aquella persona n'estava afecta.
Si és cert que es van establir 18 punts (els anomenats "puntos gatillo") però el coneixement d'algunes persones sobre a on es situaven els portava a fingir. I el fet que el dolor sigui subjectiu, com he dit, i que no hi hagi encara gaire mitjans de detecció objectius porta a molta picaresca.
A més s'ha de dir que és estrany que a una persona amb fibromiàlgia se li concedeixi una incapacitat permanent ja què presenta un cicle oscil-lant que porta a períodes d'impossibilitat de moure's i, per tant, de treballar que van seguits d'altres períodes en que la persona es pot reincorporar a la seva feina.
Sempre és possitiu que existeixi un protocol d'atenció als pacients que, en cas d'incompliment greu, pot ocasionar la seva impugnació administrativa o judicial.
(Aquest comentari forma part d'una pràctica per a un curs de l'Escola d'administració pública de Catalunya).
Vull deixar patent la meva repulsa contra els que fan servir una malaltia crònica com a excusa per obtenir baixes laborals.
Mereixen realment sentir part dels dolors que altres pateixen i ells s'inventen?.
Desitjo que la ciència mèdica avanci el suficient com per trobar un remei a aquesta malaltia i una sol·lució per qui la pateixen.
Anna
Publica un comentari a l'entrada