Grup de treball de la Guia de pràctica clínica sobre dependència de la cocaïna.
Guia de pràctica clínica basada en la literatura científica del tractament de la dependència de la cocaïna. Centre Cochrane Iberoamericà. Barcelona.
La cocaïna és un alcaloide procedent de la planta de coca (Erythroxylum coca) que actua com a estimulant del sistema nerviós central. Aquesta substància afecta diversos sistemes neurotransmissors del cervell però exerceix els seus efectes fonamentalment en la dopamina, que és el neurotransmissor que actua en el procés de recompensa.
La cocaïna bloqueja la recaptació en la presinapsi d’aquest neurotransmissor i produeix una activació generalitzada de les neurones postsinàptiques que té com a resultat l’excitació fisiològica. La cocaïna també actua en la recaptació de la noradrenalina (norepinefrina) i la serotonina.
Els efectes psicològics més immediats de la cocaïna són el trastorn cognitiu i de l’estat d’ànim, que es manifesten en forma d’eufòria, un augment de la sensació d’energia i de l’agudesa sensorial o mental (Caballero 2005). Altres efectes estan relacionats amb l’augment de la fluïdesa verbal i l’activitat motora, l’anorèxia, l’increment de l’ansietat o la disminució de la sensació de cansament o son.
També et poden interessar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada