La Ciutadania cada vegada és més conscient dels drets que té respecte a la gestió de la pròpia salut i malaltia. Per això, de manera progressiva, lenta però imparable, augmenta la demanda d'informació i participació activa en la presa de decisions sanitàries. Això ha fet sorgir un nou model de relació clínica que denominem “consentiment informat”, on les persones malaltes són reconegudes com els protagonistes centrals del procés de presa de decisions. Així, la decisió última sobre el que ha de fer-se en relació amb el diagnòstic o tractament de la seva malaltia correspon al propi subjecte d'aquesta decisió: la persona malalta. No obstant això els processos participats comporten més complexitats que els dirigits unilateralment per una de les parts, que són sens dubte més senzills, ràpids i directes. Així succeïa antany quan era el metge qui prenia totes les decisions per la persona malalta, sense necessitat ni d'informar-la ni de comptar amb la seva opinió, menys encara amb la seva decisió. El fet que ara s'accepti que és la persona malalta qui ha de prendre la decisió després d'un procés d'informació implica que es poden produir resultats i/o decisions que no sempre resulten fàcils d'acceptar per els qui ho envolten.
Potser la decisió més controvertida és aquella en la qual el pacient rebutja una intervenció proposada pels professionals, els qui la consideren necessària per garantir la seva salut, guarir la seva malaltia o, simplement, salvar la seva vida. Aquest tipus de decisions són les que indiquen de manera més profunda el model de el “consentiment informat”, doncs comporten un notable conflicte entre valors tan importants com són, per exemple, la vida i la llibertat.
Encara que aquest tipus de decisions difícils ha anat variant amb el temps respecte al tipus de teràpies o situacions clíniques implicades, fent aparèixer decisions tan complexes com la d'acceptar que una pacient conscient i capaç sol·liciti ser desconnectada d'una ventilació mecànica sabent que segurament això precipitarà la seva mort , la veritat és que hi ha una amb una llarga tradició: el rebuig a rebre sang o hemoderivats
També et pot interessar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada