Es tracta d'un llibre de recomanable lectura sobretot per a aquells que estan començant a publicar i per tots aquells que desitgin saber una mica més d'aquest tema i a més fer-ho de forma amena i fins i tot divertida.
Descriu els aspectes pràctics que han de seguir-se per a la correcta elaboració d´un treball científic
Idees Clau
.
1.- És freqüent al llegir articles mèdics, pasar de la introducció a la secció de resultats. És a dir, no llegim el material i la metodologia emprats.Per a comprendre la importància que té fonamentar les nostres accions en la millor evidència científica disponible resulta indispensable que aquesta secció sigui analitzada a detall atès que, la reproducibilitat del mètode i la correcta elaboració del mateix són els que determinaran el valor dels seus resultats i conclusions.
.
2.- Un estudi mal dissenyat porta a rebutjar-ho immediatament.
.
3.- Escriure bé un treball científic no és una qüestió de vida o mort; és alguna cosa molt més seriosa.
4.- L'objectiu de la investigació científica és la publicació. Els homes i dones de ciència, quan comencen com a estudiants graduats, no són jutjats principalment per la seva habilitat en els treballs de laboratori, ni pel seu coneixement innat de temes científics amplis o restringits, ni, per descomptat, pel seu enginy o el seu encant personal; els jutgem i els hi coneixerem per les seves publicacions.
5.- Un experiment científic, per espectaculars que siguin els seus resultats, no acaba fins que aquests resultats es publiquen. De fet, la pedra angular de la filosofia de la ciència es basa en la premissa fonamental que les investigacions originals han de publicar-se; solament així poden verificar-se els nous coneixements científics i afegir-se després a la base de dades que cridem precisament coneixements científics.
.
6.- Un lampista no necessita escriure sobre canonades, ni un advocat sobre els seus casos (excepte els al·legats); però l'investigador científic potser sigui l'únic, entre tots els que exerceixen un ofici o professió, que està obligat a presentar un informe escrit del que va fer, per què ho va fer, com ho va fer i el que va aprendre en fer-ho. La paraula clau és reproducibilidat. Això és el que singularitza a la ciència i a la redacció científica. Així doncs, el científic no solament ha de “fer” ciència sinó també “escriure-la”.
7.- Una dolenta redacció pot impedir o retardar la publicació d'un treball científic excel·lent, i sovint ho fa.
.
8.- Per desgràcia, la formació dels científics sol estar tan aclaparantment centrada en els aspectes tècnics de la ciència, que les arts de la comunicació es descuiden o es desconèixen. En poques paraules: molts científics excel·lents són pèssims redactors. Indubtablement, a molts d'ells no els agrada escriure. Com va dir Charles Darwin, “la vida del naturalista seria joiosa si solament hagués d'observar, sense escriure mai”.
.
.
9.- La majoria dels científics actuals no han tingut oportunitat de seguir un curs formal de redacció científica. Quan van ser estudiants graduats, van aprendre a imitar l'estil i el mètode dels seus professors i d'altres
autors.
.
10.- La finalitat d'aquest llibre és ajudar als científics i estudiants de totes les disciplines científiques a preparar manuscrits que tinguin grans probabilitats de ser acceptats per a la seva publicació i de ser perfectament entesos quan es publiquin.
.
11.- Com els requisits exigits per les revistes varien molt segons les disciplines, i fins i tot dins d'una mateixa disciplina, no és possible fer recomanacions que siguin universalment acceptables. Es per això que es presenta alguns principis bàsics acceptats en la majoria de les disciplines.
També et pot interessar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada