Personalitzar el tracte que donem als nostres pacients no és solament una qüestió de bona educació, o una qüestió d'actitud compassiva. Comprendre el món personal del pacient suposa aprofundir en l'enfocament dels seus problemes i adaptar les estratègies terapèutiques.
El nou llibre del Dr. F. Borrell, “Pràctica clínica centrada en el pacient”, ensenya ambdues coses, en un apassionant viatge que abasta la formació de la persona, la dinàmica familiar i la construcció de símptomes.
El llibre actualitza l'abundant literatura que podem trobar sota l'epígraf de “patient centered care”, oferint una lectura adaptada al nostre perfil de pacients. A destacar el component de “reflexió en l'acció” que introdueix l'autor, així com el tractament que dóna als hàbits professionals. La segona part de l'obra és un portafoli amb exercicis que estimulen a incorporar habilitats clíniques al nostre quefer, i que pot usar-se com a acte-ajuda o en un context de tutorització.
El llibre es dirigeix a professionals de la salut amb activitat clínica, i pot adquirir-se per Internet directament a http://www.triacastela.com/, o en les principals llibreries.
La lectura d'aquest esplèndid llibre deixa clar que mai podrà ser bon mèdic qui no tingui una forta sensibilitat cultural i uns mínims coneixements filosòfics, literaris, sociològics, lingüístics o psicològics. Les humanitats i les ciències socials són part essencial de la pràctica mèdica perquè una bona capacitat comunicativa, una adequada actitud de comprensió de l'altre i un sòlid coneixement dels factors socials i culturals són imprescindibles per entendre realment el que un malalt explica en la consulta.
Si s'aspira a una autèntica «medicina centrada en les persones» no es pot establir una dicotomia taxativa entre coneixements biomèdics, humanístics i sociològics, perquè en la pràctica clínica és impossible separar les dades biològiques de les conviccions, dificultats econòmiques, peculiaritats de caràcter, prejudicis morals, rancors personals, costums ancestrals, desitjos insatisfets...
Francesc Borrell mostra de forma pràctica i concreta la necessitat d'un equilibri adequat entre sabers biomèdics i humanístics, gràcies a la seva experiència personal de metge de família i el seu profund coneixement de les realitats biològiques, psicològiques, socials, culturals i personals que determinen cada malaltia.
Recull d´articles d´interès sobre Entrevista Clínica
També et pot interessar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada