Indemnitzen a un pacient perquè una prova diagnòstica va haver de sol·licitar-se dos mesos abans.
Va ser intervingut d'un trencament de menisc en la seva cama dreta mitjançant una artroscòpia
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha declarat
el dret d'un pacient a percebre una indemnització de 50.000 euros perquè
al maig de 2002 va ser intervingut d'un trencament de menisc en la
seva cama dreta mitjançant una artroscòpia, i que va derivar
en una trombosi.
La secció segona de la sala dels contenciós-administratiu del TSJCV ha estimat parcialment d'aquesta forma el recurs presentat per l'afectat contra la desestimació presumpta de la reclamació patrimonial interposada en 2007 enfront de la Conselleria de Sanitat, compareixent com codemandada una asseguradora.
En el seu recurs, el pacient sol·licitava indemnització per danys i perjudicis "pel defectuós funcionament del servei públic sanitari rebut", ja que després de l'operació que va ser sotmès en 2002, i després d'una sèrie de proves realitzades durant gairebé dos anys davant la persistència de molèsties a la zona intervinguda, se li va diagnosticar una tromboflebiti crònica.
La sentència, en els seus fonaments jurídics, exposa que de l'exàmen de l'expedient administratiu es constata que l'operació inicial es va realitzar "sense incidències, havent estat informat el pacient dels seus riscos, entre els quals es trobava la producció de trombosi en la cama" intervinguda.
Posteriorment, i en un relat cronològic, es reflecteix com a l'afectat, a causa de la persistència de molèsties en l'extremitat operada, se li van administrar diferents tractaments, com antiinflamatoris, fins que als tres mesos de l'operació, i en haver-se estès els dolors fins a la zona inguinal, el cap de traumatologia va aconsellar el seu ingrés per realitzar-li proves.
Així, els exàmens van detectar diverses trombosi en la cama dreta, a l'altura del bessó i en la part posterior del genoll i cara anterior de la cuixa fins a la zona inguinal, i va quedar ingressat a l'hospital. En els mesos següents, i després de noves revisions, es va fer constar que el diagnòstic era el de trombosi venosa profunda, i se li va prescriure repòs i la no realització d'activitats laborals, a més de tractament.
La secció segona de la sala dels contenciós-administratiu del TSJCV ha estimat parcialment d'aquesta forma el recurs presentat per l'afectat contra la desestimació presumpta de la reclamació patrimonial interposada en 2007 enfront de la Conselleria de Sanitat, compareixent com codemandada una asseguradora.
En el seu recurs, el pacient sol·licitava indemnització per danys i perjudicis "pel defectuós funcionament del servei públic sanitari rebut", ja que després de l'operació que va ser sotmès en 2002, i després d'una sèrie de proves realitzades durant gairebé dos anys davant la persistència de molèsties a la zona intervinguda, se li va diagnosticar una tromboflebiti crònica.
La sentència, en els seus fonaments jurídics, exposa que de l'exàmen de l'expedient administratiu es constata que l'operació inicial es va realitzar "sense incidències, havent estat informat el pacient dels seus riscos, entre els quals es trobava la producció de trombosi en la cama" intervinguda.
Posteriorment, i en un relat cronològic, es reflecteix com a l'afectat, a causa de la persistència de molèsties en l'extremitat operada, se li van administrar diferents tractaments, com antiinflamatoris, fins que als tres mesos de l'operació, i en haver-se estès els dolors fins a la zona inguinal, el cap de traumatologia va aconsellar el seu ingrés per realitzar-li proves.
Així, els exàmens van detectar diverses trombosi en la cama dreta, a l'altura del bessó i en la part posterior del genoll i cara anterior de la cuixa fins a la zona inguinal, i va quedar ingressat a l'hospital. En els mesos següents, i després de noves revisions, es va fer constar que el diagnòstic era el de trombosi venosa profunda, i se li va prescriure repòs i la no realització d'activitats laborals, a més de tractament.
Finalment, a l'octubre de 2004, després d'altres
anàlisis i la pràctica de proves com un TAC o diversos dopler venosos,
es va concloure el resultat de tromboflebitis crònica.
Davant aquesta situació, el recurrent va formular denúncia penal, i va donar lloc a la tramitació de diligències prèvies, durant les quals l'home va ser examinat pel mèdic forense, qui, en el seu informe va assenyalar que "donada l'evolució desfavorable de la intervenció a la qual va ser sotmès, és sens dubte una evolució progressiva desfavorable que per la clínica feia pensar en complicacions de tipus vascular tipus trombòtic". A més, el facultatiu exposa que durant les revisions no es va ordenar la pràctica d'una eco-doppler, que es va realitzar als tres mesos de la intervenció, una tècnica, "molt senzilla, que va haver de practicar-se al principi, i quan es va veure la desfavorable evolució del procés".
Igualment, altres informes mèdics elaborats a partir de la demanda, conclouen que la present situació no es tracta de "mala praxi", atès que el procés de trombosi profunda és una complicació que es dóna en aquest tipus d'intervencions, si bé afegeixen que "la pràctica d´un eco-doppler va haver de sol·licitar-se dos mesos abans, ja que hi havia dolor i havia transcorregut un mes des de l'operació".
Per la seva banda, el lletrat que representava a l'administració, es va oposar a la demanda argumentant que el procés patit pel recurrent és una complicació "de les possibles" que es produeixen per la citada intervenció, al mateix temps que va fer referència a la ratificació dels informes que van considerar que no era un supòsit de mala praxi.
Davant aquesta situació, el recurrent va formular denúncia penal, i va donar lloc a la tramitació de diligències prèvies, durant les quals l'home va ser examinat pel mèdic forense, qui, en el seu informe va assenyalar que "donada l'evolució desfavorable de la intervenció a la qual va ser sotmès, és sens dubte una evolució progressiva desfavorable que per la clínica feia pensar en complicacions de tipus vascular tipus trombòtic". A més, el facultatiu exposa que durant les revisions no es va ordenar la pràctica d'una eco-doppler, que es va realitzar als tres mesos de la intervenció, una tècnica, "molt senzilla, que va haver de practicar-se al principi, i quan es va veure la desfavorable evolució del procés".
Igualment, altres informes mèdics elaborats a partir de la demanda, conclouen que la present situació no es tracta de "mala praxi", atès que el procés de trombosi profunda és una complicació que es dóna en aquest tipus d'intervencions, si bé afegeixen que "la pràctica d´un eco-doppler va haver de sol·licitar-se dos mesos abans, ja que hi havia dolor i havia transcorregut un mes des de l'operació".
Per la seva banda, el lletrat que representava a l'administració, es va oposar a la demanda argumentant que el procés patit pel recurrent és una complicació "de les possibles" que es produeixen per la citada intervenció, al mateix temps que va fer referència a la ratificació dels informes que van considerar que no era un supòsit de mala praxi.
Igualment, l'asseguradora codemandada va invocar, entre altres aspectes,
la prescripció de l'acció per reclamar, en entendre que s'havia superat
"amb escreix" el termini d'un any previst per la legislació aplicable.
A la vista de les diferents postures, la sala del TSJCV ha considerat "acreditada" l'existència d'una "actuació mèdica negligent, amb infracció de la 'lex artis', doncs malgrat ser la trombosi soferta pel pacient una de les possibles" complicacions de la intervenció per artroscòpia, "això en cap cas exonera al facultatiu" para des del moment "inicial", adoptar les mesures "necessàries" per evitar aquest tipus de processos.
No obstant, també ha entès "oportú" moderar la quantia de la indemnització sol·licitada pel recurrent, ja que apunta que "les seqüeles que pateix són una de les possibles complicacions" de l'operació, per això ha fixat aquesta quantia en 50.000 euros, "i tot això perquè malgrat tractar-se d'un risc possible i previsible, el mateix va poder pal·liar-se d'haver tingut una atenció mèdica amb major premura i diligència".
A la vista de les diferents postures, la sala del TSJCV ha considerat "acreditada" l'existència d'una "actuació mèdica negligent, amb infracció de la 'lex artis', doncs malgrat ser la trombosi soferta pel pacient una de les possibles" complicacions de la intervenció per artroscòpia, "això en cap cas exonera al facultatiu" para des del moment "inicial", adoptar les mesures "necessàries" per evitar aquest tipus de processos.
No obstant, també ha entès "oportú" moderar la quantia de la indemnització sol·licitada pel recurrent, ja que apunta que "les seqüeles que pateix són una de les possibles complicacions" de l'operació, per això ha fixat aquesta quantia en 50.000 euros, "i tot això perquè malgrat tractar-se d'un risc possible i previsible, el mateix va poder pal·liar-se d'haver tingut una atenció mèdica amb major premura i diligència".
També et pot interessar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada