Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading

dijous, 20 de desembre del 2012

Eficàcia de rosuvastatina en la síndrome coronària aguda


Per modificar els paràmetres lipídicos (estudi LUNAR)


La rosuvastatina, en dosi de 40 mg diaris, resulta més eficaç que 80 mg diaris d'atorvastatina per millorar diversos paràmetres lipídics en pacients amb síndrome coronària aguda.














Font: Intramed.

Drs. Pitt B, Loscalzo J, Raichlen J y colaboradores SIIC  American Journal of Cardiology 109(9):1239-1246, May 2012




Idees Clau

1.- Si bé hi ha dades que corroboren la major eficàcia de les dosis altes d'estatines, com ATV80, per aconseguir els objectius de LDLc menor a 70 mg/dl, respecte del tractament tradicional (per exemple, 20 mg i 40 mg de simvastatina), el paper d'aquests fàrmacs en el SCA encara és debatut en determinats aspectes. Si bé semblen disminuir la isquemia recurrent i a la vegada la necessitat de revascularizació, no aportarien beneficis sobre els resultats durs (IAM i ACV) i, encara que va haver-hi un efecte favorable sobre la mortalitat en el llarg termini (24 mesos), no va anar així en el curt termini (4 mesos).


2.- l'eficàcia similar de RSV20 i ATV80 per disminuir el LDLc, amb un perfil de seguretat similar, suggereix que la primera podria ser una alternativa vàlida a ATV80 en pacients amb SCA. El fet que RSV40 anés més eficaç que ATV80 sobre el LDLc i altres paràmetres, com l'ApoA1, LDLc/HDLc, no-HDLc/HDLc, CT/HDLc i ApoB/ApoA1, coincideix amb dades prèvies provinents del Study of Coronary Atheroma by Intravascular Ultrasound: Effect of Rosuvastatin (SATURN), referit a pacients amb EC estable. Aquest últim va assenyalar que, després de 2 anys de tractament amb RSV40, es va observar major regressió percentual del volum coronari total d'ateromes que amb ATV80, especialment en els pacients amb nivells inicials més elevats de LDLc

3.- Aquests resultats suggereixen que RSV40 sembla ser una alternativa més adequada en pacients d'alt risc amb SCA, que no van aconseguir l'objectiu de LDLc menor a 70 mg/dl amb tractaments previs i en aquells amb nivells inicials prou elevats per suposar que no s'aconseguiria amb ATV80. Cap destacar que aquest objectiu de LDLc menor a 70 mg/dl encara és discutit; les dosis menors d'estatinas podrien ser capaces de reduir el risc. El fracàs amb els tractaments actuals per aconseguir disminuir la incidència de IAM, ACV o mortalitat a curt termini (4 mesos) en els SCA obliga a considerar l'ús d'agents més potents per reduir els nivells de LDLc. Els resultats presentats suggereixen determinades avantatges a favor de RSV40 respecte d'ATV80, que haurien de ser analitzades en estudis clínics més amplis i a llarg termini.


4.- El major augment de l'HDLc assolit amb RSV40, enfront de l'ATV80, evident a les 2 setmanes i mantingut a les 12 setmanes, també suggereix un benefici addicional. Diverses dades van recolzar el paper de l'HDLc en l'estrès oxidatiuo, la funció endotelial, la isquemia miocárdica, l'estabilitat de les plaques i la regressió de l'aterosclerosi. La relació entre els augments de la magnitud oposada i els resultats de llarg termini haurà de ser avaluada en estudis clínics futurs.


5.- Alguns estudis previs van assenyalar una relació entre l'ús de dosis altes d'estatines i la toxicitat muscular i hepàtica. Altres treballs van indicar que les dosis analitzades de RSV s'associarien amb menor incidència d'EA, com es va verificar en aquest cas, encara que ha de considerar-se que es va tractar d'un disseny obert.

6.- La limitació deguda al disseny obert no hauria d'esbiaixar les troballes objectives, assenyalen els investigadors.

7.- La similitud en la incidència d'EA sembla descartar els biaixos en la interpretació de les troballes.

8.- També s'assenyala com a limitació l'escassa quantitat de pacients inclosos, el curt període de seguiment i la possible aplicació a l'ampli espectre dels SCA per la quantitat de pacients que no van complir amb els criteris d'inclusió, entre altres coses, per presentar hipercolesterolèmia secundària.

9.- Els resultats de l'estudi semblen ser aplicables a pacients amb SCA més estables, candidats a rebre dosis altes d'estatines









També et pot interessar: