Els metges pensem que tenim una informació fiable dels laboratoris farmacèutics a l'hora de prescriure un tractament farmacològic, però moltes vegades amb el que expliquen és amb una informació esbiaixada que els indueix a receptar medicaments més cars que els ja provats pensant que són més eficaços.
El passat mes de setembre, el Centre Edmond Safra d'Ètica de la Universitat d'Harvard, va publicar en el Journal of Law, Medicine & Ethics, un article Institutional Corruption and the Pharmaceutical Industry, en el qual setze autors descrivien com funciona aquesta corrupció, que impedeix que l'interès sanitari general prevalgui sobre el particular de les empreses.
Aquest any hi ha un esment negatiu molt rotund als fàrmacs que prenen malalts d'Alzheimer, que són d'una eficàcia mínima i transitòria, i que deixen als malalts exposats a efectes indesitjables, sobretot en combinació amb uns altres. Han inclòs en la llista als medicaments Aricept, Reminyl i Exelon, o uns altres que continguin donezepil, galantamina i rivastigmina, respectivament com a principis bàsics. També és considerat negatiu el Memantina, d'Ebixa o altres marques. En el tractament de Parkinson hi ha un altre forat negre, com és el Tolcapone, de Tasmar.
Font original: SALUD Y FÁRMACOS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada