En aquesta revisió es va analitzar l'evidència disponible en
l'actualitat sobre la utilitat de la tomografia per emissió de positrons (TEP)
en el diagnòstic de la Malaltia d'Alzheimer.
Fins al moment, els únics mètodes definitius per al
diagnòstic de la Malaltia d'Alzheimer (EA) són l'avaluació clínica i la
demostració de plaques de beta amiloide (BA) i cabdells neurofibrilars en
l'autòpsia de cervell.
La tomografia per emissió de positrons (PET) amb florbetapir
F-18 (F-18) permetria identificar àrees on s'acumula BA. Un PET amb F-18
negatiu indicaria que la deterioració cognitiva no es deu a EA, però la
detecció de BA amb aquest mètode no seria indicador d'EA o d'una altra malaltia
neurodegenerativa perquè s'ha demostrat que persones ancianes sense
deterioració cognitiva poden presentar dipòsits de BA en el cervell. Per a
aquesta revisió es van considerar 15 articles en què es va avaluar el F-18: en
14 es va analitzar la precisió diagnòstica, i en el restant, l'impacte de
l'estudi sobre la impressió diagnòstica. En cap estudi es va avaluar l'impacte
del PET sobre l'inici o la suspensió de tractament per a l'EA o sobre la
realització d'altres estudis per al diagnòstic.
En 13 estudis es va comparar el resultat del PET amb
biòpsies de cervell. En l'estudi principal sobre el qual va fonamentar la Food
and Drug Administration l'aprovació del PET amb F-18 per identificar
l'acumulació de BA es van incloure persones majors de 51 anys de la comunitat i
d'institucions de tercer nivell, dels quals el 66% tenia diagnòstic d'EA per
biòpsia de cervell. La sensibilitat del PET en aquest estudi va ser del 92%, i
l'especificitat del 95%. No obstant això, els rangs van ser del 69 al 95% i del
90 al 100% respectivament.
En un altre estudi es va observar que el 29% dels pacients
amb deterioració cognitiva lleu i PET positiu van progressar a demència en els
18 mesos següents, mentre que només el 10% dels quals van tenir un estudi
negatiu van mostrar aquesta progressió. No obstant, el PET no va permetre
determinar el temps de la progressió de la deterioració cognitiva.
En l'estudi en què es va analitzar l'impacte sobre la
conducta mèdica es van incloure 229 amb sospita d'EA. El resultat d'aquest
estudi es va associar amb un canvi en el diagnòstic en el 54,6% dels casos i en
la modificació d'almenys un aspecte del tractament en més del 85%.
Els autors de la revisió remarquen que l'evidència sobre el
PET F-18 té importants limitacions, com el nombre escàs d'estudis; l'avaluació
insuficient dels beneficis i danys potencials de la prova, del seu impacte en
pacients amb demències que no són EA i sobre l'ansietat dels pacients i els
familiars davant un resultat positiu. Així mateix, destaquen que la població
estudiada no és representativa de tots els pacients als quals es consideraria
per a l'estudi.
Conclusion
1.- Actualment, l'evidència és insuficient per determinar la
utilitat del PET en la pràctica clínica.
2.- Un resultat positiu no implica presència de malaltia, ni
tampoc permet predir el temps de progressió de la deterioració cognitiva lleu a
demència.
3.- D'altra banda, un PET negatiu permetria descartar a l'EA
com a causa de deterioració cognitiva.
4.- Es necessiten més dades per demostrar que el PET és útil
per millorar l'evolució i el maneig dels pacients amb deterioració cognitiva.
Font: Amyloid-B positron emission tomography in the
diagnostic evaluation of Alzheimer disease Pearson S, Ollendorf DA, Colby JA.
JAMA Intern Med 2014;174(1):133-34
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada