1.- Quins són les dues principals causes d'hipercalcèmia?
R.- Hiperparatiroidisme i tumors.
2.- Quins són els tumors mes freqüentment implicats en la hipercalcèmia?
R.- En primer lloc: carcinomes de mama i pulmó no microcítics, així com el mieloma múltiple, els tumors de cap i coll i els limfòmes.
3.- Esmenti 5 fàrmacs que causin hipercalcèmia:
R.- Diurètics tiazídics, vitamines D i A, teofilina, estrògens, tamoxifen, andrògens i progestàgens
4.- Quin és la formula per calcular el calci corregit?
R.- Calci corregit (mg/dl) = calci mesurat (mg/dl) 0,8 (4 - albúmina en sang [g/dl])
5.- En què casos s'usa el calci ionic per fer el diagnòstic d'hipercalcèmia?
R.- Mieloma multiple. Mes d'1.3 ml/min se sospita hipercalcèmia.
6.- Quan aquesta recomanat tractar la hipercalcèmia?
R.- Més de 10 mg amb símptomes o mes de 13 mg sense símptomes.
7.- Quan aquesta indicat l'ús de furosemida per al maneig d'hipercalcèmia?
R.- Solament quan el pacient té dades de mal maneig de líquids (sobrecàrrega, insuficiència cardíaca). La furosemida NO disminueix els nivells de calci.
8.- Quan aquesta indicat l'ús de bifosfonats en la hipercalcèmia?
R.- Quan hi ha pobra resposta o no millorança de la hipercalcemia manejada amb líquids.
9.- Què i com és la dosi del bifosfonat indicat per al maneig d'hipercalcèmia?
R.- Àcid zolendrónic, 4 mg dosi única.
10.- Què altres medicaments estan indicats en la hipercalcèmia?
R.- Quan hi ha contraindicació o no aquesta disponible el bifosfonat:
Calcitonia: efecte potent però de curta durada.
S'administra per via subcutània o intramuscular a dosis inicials de 4 U/kg/12 hores, podent escalar fins a 8 O/kg/12 hores
Esteroides:
40 a 100 mg de prednisona cada 24 hores per via oral.
Font original: Medicasos
Bibliografía:
1.- Protocolo diagnóstico y terapéutico
de la hipercalcemia en el paciente oncológico B. Martínez-Amores Martínez, Et al, Servicio de Enfermedades del Sistema Inmune y Oncología. Hospital Universitario Príncipe de Asturias. Unidad Asociada I+D al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Centro Nacional de Biotecnología). Departamento de Medicina. Universidad de Alcalá. Madrid. Medicine. 2009;10(26):1774-6.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada