Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading

divendres, 6 de març del 2015

El TS dictamina que un atracament és accident laboral i responsabilitat de l'empresari per no adoptar mesures de seguretat.

Resultat d'imatges de juez
Resultat d'imatges de gasolinera


La mateixa ponent de la sentència sobre ictus i infart de l'11 de febrer torna a "regalar-nos" una altra sentència magistral, En aquesta ocasió sobre un atracament en una gasolinera, en la que es debat si és accident de treball i, de ser-ho, si existeix responsabilitat empresarial. Sobre les dues qüestions existeix doctrina del TS, que es reprodueix. 

Per determinar si l'atracament és un accident laboral, cita els fonaments de dret d'una altra sentència, també de la mateixa ponent, de la qual molt es va parlar al seu moment.

És la STS de 25 de juny de 2008, que resol el recurs de la Confederación Española de Cajas de Ahorros i 32 caixes d'estalvis contra la sentència de l'Audiència Nacional que va considerar el risc d'atracament com un risc laboral. 

La conclusió és la mateixa en aquesta sentència: El risc d'atracament en una gasolinera té el caràcter de risc laboral.

Per determinar si escau sancionar la culpa de l'empresari, cita la sentència de la mateixa Sala de 12 de juny de 2013, en la qual citant anteriors sentències del TS, recorda que la doctrina té el seu origen en la sentència del TS de 2 d'octubre de 2000:


RESUM

reiterada doctrina jurisprudencial (por todas STS de 2 de octubre de 2000) viene exigiendo como requisito determinante de la responsabilidad empresarial en el accidente de trabajo los siguientes:

a) que la empresa haya cometida alguna infracción consistente en el incumplimiento de alguna medida de seguridad general o especial, añadiendo que no siendo posible que el legislador concrete la variadísima gama de los mecanismos ante la imposibilidad de seguir el ritmo de creación de nuevas maquinarias, bastará que se violen las normas genéricas o deudas de seguridad, en el sentido de falta de diligencia de un prudente empleado (STS 26 de marzo de 1999),
b) que se acredite la causación de un daño efectivo en la persona del trabajador,
c) que exista una relación de causalidad entre la infracción y el resultado dañoso; conexión que puede romperse cuando la infracción es imputable al propio interesado (STS 6 de mayo de 1998).”.
La sentència considera que aquests tres requisits es donen en els fets provats.


Enllaç a la sentència: sentència del TS de 25 de juny de 2008






Font original. AEPSAL