Nous tractaments farmacològics per a la diabetis Mellitus tipus 2: Els agents incretínics i els agents glucosúrics

Nous tractaments farmacològics per a la diabetis Mellitus tipus 2: Els agents incretínics i els agents glucosúrics.

La DM tipus 2 és una malaltia crònica de prevalença creixent. La magnitud del problema, pel que fa despeses directes i indirectes, ens ha de fer ser molt curosos a l’hora de decidir quin pot ser el millor tractament per als nostres pacients. 

Els nous fàrmacs comentats en aquest Butlletí, suposen alternatives d’eficàcia discreta pel que fa la millora del control glucèmic mesurat mitjançant els nivells d’HbA1c en comparació amb fàrmacs més antics com ara les SU, la insulina o les TZD, als quals superen en l’aspecte del guany ponderal i el desenvolupament d’hipoglucèmies. L’objectiu primari dels estudis que avaluen l’eficàcia del tractament hipoglucemiant és la millora del control glucèmic mesurat mitjançant els nivells d’HbA1c i la resta de troballes col·laterals (efectes sobre el pes, les hipoglucèmies i altres factors de risc cardiovascular). No obstant això, tot i la seva importància, no són els objectius primaris dels estudis i s’han de valorar amb cautela per qüestions de rigor metodològic. En aquesta línia, les millores ponderals observades tant amb els anàlegs del GLP-1 com amb els fàrmacs glucosúrics es poden considerar marginals, les hipoglucèmies greus han estat esdeveniments molt poc freqüents en tots els assajos clí- nics revisats i el menor risc hipoglucemiant atribuït als tres grups farmacològics es restringeix especialment als pacients que no fan tractament concomitant amb SU o insulina. Pel que fa al perfil de seguretat a llarg termini, com amb tots els fàrmacs de recent comercialització, resten qüestions pendents de resoldre. 

Cal assenyalar, que és responsabilitat dels prescriptors de fer un seguiment de l’efectivitat i la seguretat dels nous fàrmacs, tot valorant el fet de mantenir o no els nous tractaments en funció de l’obtenció o no dels objectius establerts, suspenent-los en cas de manca d’eficàcia i reportant els eventuals efectes adversos que se n’observin, tot seguint les instruccions de l’EMA a la fitxa tècnica dels diferents principis actiu