Els hospitals Vall d’Hebron, Clínic, Bellvitge i
Germans Trias publiquen a la revista New England Journal of Medicine (NEJM)
els resultats d’un assaig clínic que demostra l’eficàcia de desobstruir les
artèries cerebrals afectades en els pacients amb ictus més complexos amb
dispositius de nova generació introduïts per microcatèters.
Les conclusions de l’estudi REVASCAT demostren que aquests pacients
multipliquen per 4 les possibilitats de tenir més autonomia en les activitats
bàsiques de la vida diària, augmenten un 70% les opcions de recuperació de la
capacitat funcional, redueixen a més de la meitat la mida final de l’infart
cerebral causat per l’ictus, i tenen una millor qualitat de vida.
Entre novembre de 2012 i desembre de 2014 fins a 200 pacients catalans han
participat en aquest treball d’investigació que, juntament amb els d’altres
grups internacionals, ha estat un assaig clínic pioner en l’àmbit de la
patologia vascular cerebral i realitzat en el marc del sistema sanitari públic
català.
Coincidint amb la publicació d’aquest treball conjunt realitzat entre quatre
hospitals de referència catalans, i amb la col·laboració de la Universitat
Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Pittsburgh, els científics
han presentat les conclusions al congrés de l’Organització Europea de l’Ictus
(European Stroke Organisation Conference) que se celebra a Glasgow
(Escòcia).
Diana: ictus isquèmic complex
L’ictus és una malaltia amb un impacte social molt alt. A Catalunya és la
primera causa de mortalitat entre les dones, la tercera entre els homes i la
primera causa de discapacitat. Es produeix per una alteració de la circulació de
la sang al cervell i el tractament precoç és bàsic per aconseguir que el pacient
es recuperi i minimitzar les seves seqüeles. En un 15% dels casos la causa és
una hemorràgia cerebral però els ictus més comuns són els isquèmics (85%), en
què una artèria del cervell s’obstrueix per un trombe.
Fins fa poc, l’únic tractament eficaç de què es disposava per tractar l’ictus
isquèmic era la trombòlisi endovenosa, però aquest tractament té una eficàcia
molt limitada en els ictus greus i complexos, en què el trombe se situa en una
artèria principal del cervell (prop d’un 25%). Això explica que en els últims
anys un nombre creixent d’aquests casos s’hagi tractat amb teràpies
endovasculars, fonamentalment la trombectomia mecànica. Aquest tractament no va
demostrar ser eficaç respecte el tractament mèdic en els assaigs clínics
inicials, el que va motivar la posada en marxa d’altres estudis que incorporaven
modificacions metodològiques i tècniques importants. En aquesta línia,
l’aportació de la investigació catalana ratifica els beneficis de l’ús dels
catèters de nova generació, els quals tenen una malla (stent) que
atrapa el trombe i després s’extreu.
El procediment emprat és d’una enorme complexitat doncs suposa arribar a
àrees molt delicades del cervell per navegació endovascular i extreure el trombe
mitjançant la introducció d’un catèter des de l’artèria femoral fins a l’àrea
afectada.
L’organització de l’atenció és clau per reduir el temps
Catalunya compta amb una de les xarxes d’atenció per als pacients amb ictus
en fase aguda més avançades del món, composta per hospitals terciaris, de
referència i comarcals, 12 dels quals estan connectats pel sistema Teleictus
2.0. Coordinada pel Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral del
Departament de Salut, aquesta xarxa uneix els esforços dels professionals dels
hospitals, dels Sistemes d’Emergències Mèdiques (SEM) i de tota la xarxa
sanitària, per atendre als més de 13.000 pacients que pateixen un ictus cada any
a Catalunya.
El sistema de Codi Ictus, que cobreix tot el territori des del
2006, fa possible que cada pacient sigui tractat de la forma més adequada i al
més aviat possible, segons els seus símptomes i el lloc on hagi patit
l’ictus.
La taxa de tractaments de reperfusió en pacients amb ictus a Catalunya és una
de les més elevades del món. Aquesta informació és coneguda perquè tots els
professionals implicats introdueixen els tractaments realitzats en un registre
del Departament de Salut que s’audita periòdicament per assegurar-ne
l’exhaustivitat.
Els resultats de l’estudi REVASCAT varen ser presentats divendres passat al
congrés de l’Organització Europea de l’Ictus (European Stroke Organisation
Conference).
Referència bibliogràfica:
Tudor G. Jovin, M.D., Angel Chamorro, M.D., Erik Cobo, Ph.D., María A. de
Miquel, M.D., Carlos A. Molina, M.D., Alex Rovira, M.D., Luis San Román, M.D.,
Joaquín Serena, M.D., Sonia Abilleira, M.D., Ph.D., Marc Ribó, M.D., Mònica
Millán, M.D., Xabier Urra, M.D., Pere Cardona, M.D., Elena López-Cancio, M.D.,
Alejandro Tomasello, M.D., Carlos Castaño, M.D., Jordi Blasco, M.D., Lucía Aja,
M.D., Laura Dorado, M.D., Helena Quesada, M.D., Marta Rubiera, M.D., María
Hernandez-Pérez, M.D., Mayank Goyal, M.D., Andrew M. Demchuk, M.D., Rüdiger von
Kummer, M.D., Miquel Gallofré, M.D., and Antoni Dávalos, M.D. for the REVASCAT
Trial Investigators
April 17, 2015 DOI: 10.1056/NEJMoa1503780
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada