Fa tres anys es va publicar un estudi francès de qualitat i rigor metodològic que mostrava que l'ús crònic de benzodiazepines i altres hipnosedants incrementa el risc de demència (BMJ 2012;345:e6231). El 2014 es va publicar un segon estudi, en 1.796 pacients amb demència i 7.184 controls, en el qual es va confirmar aquesta troballa i a més s'hi va demostrar una relació dosi-resposta (BMJ 2014;349:g5205). Recentment un altre estudi realitzat a EEUU, sobre 3.434 pacients, ha mostrat un increment del risc associat a fàrmacs anticolinèrgics, de manera proporcional a la dosi i la durada del tractament (JAMA Intern Med 2015;175:401-07).
En un estudi recentment publicat s’ha registrat una forta associació entre l’inici del tractament amb una estatina i episodis de pèrdua de memòria (JAMA Intern Med 2015; 8 juny).
Cal tenir en compte que les estatines poques vegades són un tractament essencial, se'n pot prescindir, perquè el seu efecte beneficiós és purament marginal; tractant 345 homes amb RCV a 5 anys de 7,5% s’evita un cas d’IAM, però es produeixen 3 casos de miopatia greu i 2 d’hepatitis (Butll Groc 2013;26:13-16). Tampoc cap fàrmac anticolinèrgic no acostuma a ser essencial: els antidepressius tricíclics poden ser substituïts per altres fàrmacs si es considera que són realment necessaris, els antihistamínics són prescindibles o se'n poden prendre dosis més baixes, i els anticolinèrgics per a la incontinència urinària tenen una eficàcia molt modesta en el millor dels casos (Butll Groc 2015;28:1-4).
Idea Clau
Abans de donar per bo un diagnòstic de demència, cal fer una revisió i retirada ordenada de la medicació que la pot produir. La retirada d'aquests medicaments millora francament l'estat del pacient en la gran majoria de les ocasions.
Font: Butlletí Groc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada