Nova guia del CDC per a la prescripció d'opiacis pel dolor crònic

Els Centers for Disease Control and Prevention (CDC) han publicat una guia de recomanacions dirigida a professionals d'atenció primària per a la prescripció d'opiacis pel tractament del dolor crònic no lligat a càncer, cures pal·liatives o malalts terminals.

Prevenir, valorar i tractar el dolor crònic adequadament és un dels reptes actuals del sistema sanitari, ja que els pacients haurien de ser diagnosticats i tractats segons el balanç de beneficis-riscs dels fàrmacs. El dolor crònic, definit en aquesta guia com el dolor que dura més de tres mesos o que persisteix un cop ja s'ha recuperat el teixit, pot ser causat per una condició mèdica, una lesió, un tractament mèdic, una inflamació o per causes desconegudes. Actualment, un 20% dels pacients dels Estats Units que pateixen de dolor crònic tenen prescripció d'opiacis, i un de cada 550 pacients mor per sobredosi a una mitja de 2,6 anys després de la seva primera prescripció. Aquesta guia s'ha creat amb l'objectiu de millorar la comunicació entre el professional sanitari i el pacient quant als riscs i beneficis d'un tractament d'opiacis, millorar la seguretat i efectivitat del tractament del dolor, així com reduir els riscos associats amb la prescripció d'opiacis a llarg termini, incloent addiccions, sobredosi i exitus. 

Les recomanacions, les quals presentem aquí de manera resumida, estan classificades en tres àrees:

Determinar quan s'ha d'iniciar o continuar el tractament d'opiacis pel tractament del dolor crònic

1. Es dóna preferència a una teràpia no-farmacològica i no basada en opiacis pel tractament del dolor crònic. 

2. En cas d'iniciar un tractament d'opiacis pel dolor crònic, el professional ha d'establir els objectius finals d'aquest amb metes realistes.

3. Abans de començar el tractament d'opiacis, el professional ha de comunicar els seus possibles riscs i beneficis realistes al pacient.

Selecció de l'opioide, dosi, duració, seguiment i discontinuïtat del tractament

4. Prescriure els d'efecte immediat en lloc dels de llarga duració.

5. Prescriure la dosi efectiva més baixa.

6. Normalment, es prescriuen opiacis de llarga duració pel tractament de dolor agut. Es recomana que en aquests casos es prescrigui la dosi efectiva més baixa d'efecte immediat, i rarament serà necessari més de set dies (llargada recomanada: no més de 3 dies).

7. Valorar els riscs i beneficis en pacients que faci entre 1 i 4 setmanes que van començar el tractament. En pacients en tractament, s'haurien de revalorar beneficis i riscos cada tres mesos o més freqüentment.

Valoració dels possibles riscs i efectes secundaris de l'ús d'opiacis

8. Abans de començar el tractament, valorar els riscs associats a aquest tipus de teràpia i incorporar estratègies que els puguin reduir.

9. Revisar la història clínica del pacient per comprovar les interaccions del tractament i valorar el risc de sobredosi.

10. En el cas de prescripció per dolor crònic, i prèviament a començar el tractament, realitzar un anàlisi d'orina al pacient per detectar tant l'ús de medicació prescrita com l'ús de drogues il·lícites.

11. Evitar prescriure opiacis conjuntament amb benzodiazepines. 

12. Oferir tractaments alternatius basats en l'evidència per pacients amb dependència a l'opi.

La guia ha estat desenvolupada en el marc de GRADE, i les recomanacions que es mostren estan basades en una revisió sistemàtica de l'evidència científica disponible. Inclou també comentaris d'experts, agents del sector, del públic, de científics i un comitè federal. A més, CDC proporciona un llistat de verificació per prescriure opiacis pel dolor crònic i una pàgina web amb recursos addicionals.

Font d'informació:

Dowell D, Haegerich TM, Chou R. CDC Guideline for Prescribing Opioids for Chronic Pain – United States, 2016. MMWR Recomm Rep 2016;65:[1-50]. Disponible a: http://www.cdc.gov/mmwr/volumes/65/rr/pdfs/rr6501e1.pdf