Reduint luxacions temporomandibulars sense tocar al pacient!

En aquest article els autors ens proposen una nova tècnica de reducció de les luxacions no traumàtiques de l’articulació temporomandibular. Els principals avantatges descrits són la rapidesa de la tècnica, que no cal tocar el pacient i que no cal sedació per dur-la a terme.

Article Original:

Gorchynski J, Karabidian E, Sanchez M. The “Syringe” Technique: A Hands-Free Approach for the Reduction of Acute Nontraumatic Temporomandibular Dislocations in the Emergency Department. J Emerg Med [Internet]. 2014 Dec;47(6):676–81. enllaç

Entrada visualitazada en Urgències i Emergències mèdiques

Implicacions a la pràctica clínica:

La luxació no traumàtica del maxil·lar inferior és una consulta poc freqüent als nostres serveis d’urgències, però requereix una solució immediata, tant pel control del dolor com per permetre que el pacient es nodreixi i parli sense problemes.

                          Luxació ATM anterior. Font: www.resus.com.au

Aquesta novedosa tècnica proposada consisteix a posar una xeringa (de 5 ó 10 ml, depenent de la boca del pacient) transversal a la boca, a l’alçada dels queixals, i dir-li a la pacient que mossegui i la faci rodar cap endavant amb una lleugera pressió. Amb aquest moviment es produeix un moviment de lliscament de la mandíbula en sentit posterior i el còndil es desplaça per davant l’eminència articular de l’os temporal tornant així a la seva posició. En cas de luxació bilateral, només reduint un costat, l’altre es redueix de forma espontània.  

Disseny de l’estudi: Sèrie de casos

Es va dur a terme en dos hospitals universitaris americans. Durant tres anys es va aplicar la maniobra de reducció a tots els pacients atesos pels autors de l’estudi que van acudir a urgències amb luxació anterior maxil·lar inferior. Es van reclutar un total de 31 casos.

En tots ells, excepte un, la maniobra va ser exitosa, sense requerir sedació ni medicació endovenosa. Els pacients van ser alta amb AINEs orals.

Tècnica reduccio ATM. Font: www.resus.com.au

Atès que es tracta d’una sèrie de casos, i per tant, amb baix nivell d’evidència científica, no es pot donar una recomanació amb la confiança necessària, però si que aquest estudi pot suposar la base científica per justificar l’inici d’un assaig clínic que permeti millorar el nivell d’evidència, i per tant, la força de la recomanació.

Dubte clínic:  Puc fer servir aquesta maniobra basant-me en un article de baix nivell d’evidència científica?

En una cerca bibliogràfica ràpida no hem trobat cap estudi que compari les dues intervencions, la que es proposa en aquest estudi versus la maniobra que habitualment fem servir a la pràctica clínica, que ens permetria conèixer els seus efectes (beneficis i seguretat). Tampoc hem trobat cap evidència que aquesta tècnica sigui més cara o més invasiva que la tècnica habitual. Aquesta nova maniobra és molt ràpida d’aplicar, i en cas de que no funcionés, acte seguit podem aplicar  la maniobra habitual.

Bibliografia:

Akinbami BO. Evaluation of the mechanism and principles of management of temporomandibular joint dislocation. Systematic review of literature and a proposed new classification of temporomandibular joint dislocation. Head Face Med [Internet]. 2011;7(1):10. enllaç

Font: https://www.resus.com.au/blog/reducing-a-dislocated-jaw-a-new-way-to-do-it/