Estat actual de la vacunació a Catalunya

Font original:

 

Autors:  Magda Campins Martí Cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia. Hospital Universitari Vall d’Hebron. Universitat Autònoma de Barcelona. Membre del Consell Assessor de Vacunacions del Departament de Salut. Fernando A. Moraga-Llop Pediatre. Vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia. Barcelona. Membre del Consell Assessor de Vacunacions del Departament de Salut.

 

La prevenció de les malalties infeccioses a través de la vacunació ha estat un dels avenços més importants en salut pública. Les vacunes són una de lesintervencions sanitàries més cost-efectives. Des de 1980, data en què es va elaborar el primer calendari de vacunacions sistemàtiques de Catalunya, se n’han publicat 14 actualitzacions, la darrera el juliol de 2016. 

El canvi més rellevant del calendari de 2016 en relació amb l’anterior de 2014 és la inclusió de dues vacunes a l’edat infantil, l’antipneumocòccica conjugada 13-valent i la de la varicel·la, fins ara només finançades per a grups de risc. La vacuna de la varicel·la s’administrava als 12 anys, edat en què el 90% de la població ja és immune. 

Cal destacar, també, el canvi d’esquema vacunal de la primovacunació amb vacuna hexavalent (DTPa-VPI-HB-Hib), que ha passat d’una pauta de quatre dosis (als 2, 4, 6 i 18 mesos) a una de tres dosis (als 2, 4 i 11 mesos). 

S’han produït, també, modificacions en l’edat d’aplicació d’algunes vacunes (antimeningocòccica C conjugada, triple vírica, hepatitis A i antipneumocòccica 23-valent). 

A l’article es descriuen també quatre noves vacunes que no estan incloses, de moment, en el calendari: les vacunes antimeningocòcciques B i conjugada tetravalent (ACYW), dues vacunes antigripals tetravalents (la parenteral i la intranasal) i la vacuna enfront de l’herpes zòster.

Idees Clau

1. Els programes de vacunació sistemàtica infantil a Catalunya han aconseguit la quasi eliminació de la diftèria, el tètanus, la poliomielitis, la rubèola i el xarampió. Només la tos ferina ha experimentat un increment en els darrers anys, a causa d’una menor efectivitat de les vacunes acel·lulars i a mutacions de les soques de Bordetella pertussis circulants. 

2. A Catalunya, les cobertures vacunals l’any 2015 van ser superiors al 92% en el primer any de vida.

3. Els canvis més rellevants del calendari vacunal de Catalunya de 2016 són la incorporació de la vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent i la de la varicel·la.

4. La incorporació d’aquestes dues vacunes permet la unificació dels calendaris vacunals de les diferents comunitats autònomes, excepte en el cas de la vacuna de l’hepatitis A que només està inclosa a Catalunya, Ceuta i Melilla.

Butlletí Nº 8 - 2016. Novetats en el calendari vacunal de Catalunya 2016