La malaltia de Chagas és un dels reptes més importants a què s'enfronta en l'actualitat el sistema de salut espanyol.
En els últims anys el número d'infectats no ha parat de créixer.
.
..
De fet, es calcula que entre 50.000 i 70.000 persones a Espanya podrien estar contagiades, encara que la majoria encara ho desconeix.
La malaltia de Chagas és una malaltia parasitària provocada per la infecció per Trypanosoma cruzi.
Encara que a Espanya no tenim el xinxe, el paràsit pot passar d'una persona una altra per transfusió de sang, trasplantaments d'òrgans, verticalment de la mare infectada al fetus o per ingesta d'aliments contaminats amb el paràsit.
La majoria dels afectats són immigrants o nacionals que van visitar zones continentals del nord, centre i sud d'Amèrica, on la malaltia és endèmica.
Existeixen dos grups de T. cruzi, anomenats I i II, que presenten característiques epidemiològiques, patogèniques, clíniques i de resposta al tractament diferents.
Els vectors són els triatomes hematòfags, com el Triatoma infestans, que transmeten el paràsit quan defequen sobre la pell o les mucoses en picar per alimentarse; el paràsit s’introdueix en l’organisme per qualsevol solució de continuïtat de la pell o les mucoses quan l’individu es toca o es grata la picada.
També es pot transmetre per transfusió de sang i trasplantament d’òrgans contaminats, verticalment de la mare infectada al fetus o per ingesta d’aliments contaminats pel paràsit. Es calcula que la taxa de transmissió vertical és entre el 4% i el 7% en determinats grups de risc en el nostre medi,2 i arriba fins al 12% en alguns països d’origen.
La malaltia és endèmica en zones continentals del nord, el centre i el sud d’Amèrica, especialment el centre i el sud de Bolívia, el nord-oest d’Argentina, el sud del Perú, l’oest
del Paraguai, part d’Equador, Nicaragua, El Salvador i el sud de Mèxic.
Dels dos grups majoritaris de T. cruzi, el grup I seria el predominant al nord de l’Amazònia, mentre que el grup II s’estendria més per la zona sud. S’estimava una taxa de prevalença entre
el 0,06% d’Uruguai i el 28,8% de Bolívia, segons dades de finals dels anys noranta
La prevalença ha canviat força gràcies a les campanyes de lluita contra el vector que s’han
endegat en els diferents països.
Segons estudis fets al nostre medi, la prevalença entre les dones embarassades és del 3,4% en la població llatinoamericana i del 27,7% en la boliviana.
Els primers símptomes dificulten el diagnòstic
En la fase inicial els símptomes que manifesten els afectats són escassos, pel que la malaltia passa inadvertida o es confon amb altres patologies. En països com Espanya on no és tan comú el Chagas, els malalts poden arribar a passar per diversos metges o hospitals abans de saber que estan infectats.
En un 20% dels casos la malaltia es converteix en crònica. Tanmateix, pot romandre latent durant dècades o, fins i tot, tota la vida. Al contrari, un 40% dels afectats acaba patint alteracions cardíaques i/o digestives que poden causar la mort.
Actualment, es combat el Chagas amb dos fàrmacs que van ser descoberts en els anys 60: benznidazole i nifurtimox.
El tractament és molt eficaç en la fase aguda de la malaltia, ja que aconsegueixen una curació completa en menors d'1 any i bons resultats en gent jove. En canvi, en la fase crònica i en adults l'eficàcia de la medicació baixa de manera notable, al que es pot afegir efectes adversos - edema generalitzat, febre, miàlgies, entre d'altres.
Control i prevenció contra la malaltia
Diversos estudis realitzats per equips professionals del nostre país han permès aprofundir en el coneixement del Chagas.
En aquest sentit s'han adoptat algunes mesures per a la seva detecció, entre les quals destaquen els controls en bancs de sang, en la donació d'òrgans i durant l'embaràs.
Més informació i protocols: Documents
.
.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada