Què és la degeneració macular associada a l'edat (DMAE)?
L’alteració a les capes de la retina, associades a l’epiteli pigmentari i encarregades de nodrir-la i oxigenar-la, són la causa de l’aparició de la degeneració macular associada a l’edat (DMAE). Aquesta pot ser de tipus seca o humida (exudativa), caracteritzant-se per l’aparició de vasos sanguinis en el cas exudatiu, podent donar lloc a hemorràgies i acúmul de líquid entre les capes de la retina.
La degeneració macular és una malaltia degenerativa de la capa externa de la retina responsable de la visió central (màcula). Per tant, els canvis degeneratius alteren l’epiteli pigmentari i també els fotoreceptors de la màcula. La causa que desencadena la malaltia és desconeguda, però l’edat del pacient és el principal factor de risc.
En la forma atròfica hi ha una pèrdua de fotoreceptors associada a una alteració de l’epiteli pigmentari de la màcula.
En canvi, en la forma humida es produeix una neovascularització coroïdal en les capes retinianes que produeix exudats, hemorràgies, despreniments localitzats, fibrosis i, per tant, pèrdua de la funció de la retina central.
La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) és avui la primera causa de ceguesa legal en els majors de 55 anys als països desenvolupats.
Al món hi ha al voltant de 25-30 milions de persones afectades, xifra que augmentarà considerablement en 25 anys a causa de l’envelliment de la població.
A Espanya, es calcula que hi ha més de 700.000 casos de degeneració macular, i aproximadament 3 milions de persones tenen risc de patir-la en els pròxims anys. La degeneració macular afecta fonamentalment persones d’edat avançada, sobretot als majors de 70 anys, encara que també es poden donar casos a partir dels 55 anys.
L’estudi AREDS (Age-Related Eye Disease Study) ha demostrat l’associació estadística entre aquesta malaltia i l’hàbit tabàquic, així com una incidència més baixa en persones de raça negra i l’eficàcia dels suplements vitamínics orals en la reducció de la presentació o progressió de la malaltia.
En el cas de la degeneració macular seca no disposem d’un tractament eficaç per millorar la visió, i tan sols podem donar complexos vitamínics per evitar-ne la progressió, tal com va posar de manifest l’estudi AREDS.
En el cas de la degeneració macular humida, en la dècada de 1980 es va realitzar el primer tractament de les membranes neovasculars coroïdals mitjançant làser.
S’aconseguí frenar l’avanç d’aquestes lesions, però en la majoria de pacients es va produir una pèrdua visual immediata. Per tant, el tractament no es va utilitzar per a les membranes més centrals. L’any 1999 es van presentar els primers resultats de l’ús de verteporfirina (Visudyne), un fotosensibilitzador no tòxic que es concentra en l’endoteli dels neovasos i que s’activa per mitjà d’una llum de làser amb una longitud d’ona adequada. Aquest tractament es va denominar teràpia fotodinàmica i va representar una revolució en el tractament de la degeneració macular. Avui, aquesta teràpia ha perdut pes específic, ja que s’han introduït al mercat tractaments amb fàrmacs antiangiogènics (anti-VEGF) que indueixen un bloqueig específic dels neovasos coroïdals. Aquests fàrmacs són el bevacizumab, el ranibizumab i el pegaptanib, tots d’administració intravítria.
Test reixeta de Amsler
El test de la reixeta de Amsler és una prova molt útil per valorar la visió central, ja que es poden detectar canvis inicials en el centre de la retina que d'altra banda passarien per alt.
Aquesta situació es presenta amb freqüència en malalties com la degeneració macular associada a l'edat, en l'edema macular dels diabètics, en miops alts etc.
Instruccions per a utilitzar la reixeta d'Amsler (MONITOR)
1.- Col·loquis a uns 35 cms. de distància del seu monitor.
2.- Posis les seves ulleres de lectura si n'és usuari
3.- Tapis un ull.
4.- Miri fixament el punt central de la reixeta.
5.- Per a valorar l'altre ull repeteixi el procediment
Interpretació dels resultats
1.- Si les línies que formen la quadrícula apareixen perpendiculars i paral·leles entre si i el punt és central i uniforme, no hi ha cap alteració a nivell central de retina.
2.- Si per contra existeix alguna deformitat o discontinuïtat de les línies o no localitzés el punt central hauria de realitzar-se un examen més exhaustiu.
Voleu imprimir la Reixeta o test d´Amsler?
Formació Multimedia
La degeneració macular associada a la edat (DMAE). Dr. Ricardo P. Casaroli-Marano. Institut Clínic de Oftalmología (ICOF).
Més informació d´interès:
- Bevacizumab similar a ranibizumab en la DMAE (Butlletí Groc)
- Bevacizumab (Avastin®) en el tractament de la degeneració macular associada a l'edat (Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut)
- Utilització de suplements vitamínics
També poden interessar-te:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada