Investigadors del CNIO, en col·laboració amb científics del Regne Unit, han desvetllat que mutacions heretades en el gen BRCA2 predisposen a una pitjor evolució del càncer de pròstata i major risc de metàstasi. Les conclusions del treball plantegen una revisió en l'abordatge clínic d'aquests pacients.
Noticia
Científics del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO), de l'Institute of Cancer Research i The Royal Marsden NHS Foundation Trust, ambdós del Regne Unit, han descobert el primer factor genètic per al pronòstic del càncer de pròstata, després de comprovar que els pacients amb mutacions en el gen BRCA2 presenten un pitjor pronòstic i una menor supervivència que la resta.
La troballa es publica en el últim nombre de la revista 'Journal of Clinical Oncology', i planteja una revisió en l'abordatge clínic d'aquests pacients, dirigit al diagnòstic inicial i tractament immediat fins i tot en les fases més inicials de la malaltia. A Espanya es diagnostiquen més de 25.000 nous casos cada any representant la tercera causa de mort per càncer en homes.
"Si bé la majoria dels pacients amb càncer de pròstata té un pronòstic excel·lent, un dels majors reptes amb que ens trobem en la pràctica clínica diària és la dificultat per identificar aquells pacients en els quals la malaltia pot ser letal", ha explicat David Olmos, cap de la Unitat d'Investigació Clínica de Càncer de Pròstata i Tumors Genitourinaris del CNIO.
Amb l'objectiu de buscar indicadors genètics que oferissin pistes sobre l'evolució de la malaltia, els autors del treball van examinar a 61 pacients amb càncer de pròstata portadors de mutacions en el gen BRCA2 (gen supresor de tumors que protegeix l'ADN), 18 amb mutacions en BRCA1 (la funció de les quals és similar a la de BRCA2) i 1.940 en que s'havia exclòs la presència de mutacions.
La magnitud de l'estudi ho converteix en el de major importància realitzat fins a la data amb pacients de càncer de pròstata i mutacions en els gens BRCA1 i BRCA2, coneguts tradicionalment per ser els responsables de la síndrome de càncer de mama i ovari familiar.
Les anàlisis dels pacients van mostrar que els portadors de mutacions en els gens BRCA1 i BRCA2 tenien més probabilitats de presentar un càncer de pròstata avançat en el moment del diagnòstic, així com de desenvolupar metàstasi.
A més, dins del subgrup de pacients en que la malaltia no s'havia estès en el moment del diagnòstic, el 23 per cent dels portadors de mutacions va desenvolupar metàstasis en els cinc anys següents, enfront del 7 per cent dels no portadors.
Als cinc anys del diagnòstic, el 19 per cent dels portadors de mutacions en BRCA2 amb malaltia inicial havia mort, enfront del 4 per cent dels no portadors. En aquest cas, no es van observar diferències significatives entre pacients amb mutacions en BRCA1 i pacients sense mutacions en aquests gens.
La doctora Elena Castro, primera autora de l'article, ha destacat "com aquestes dades converteixen al gen BRCA2 en el primer factor genètic per al pronòstic del càncer de pròstata".
A més, segons apunta, plantegen la necessitat d'un canvi de paradigma en l'abordatge clínic dels pacients amb càncer de pròstata portadors de mutacions en els gens BRCA, "els estàndards de tractament actuals semblen ser insuficients i no existeixen guies específiques d'actuació".
"Ara que hem aconseguit identificar pacients en que la malaltia és potencialment letal, el nostre repte és explorar els tractaments més adequats i amb menys efectes secundaris que tinguin un impacte real en supervivència", afegeix Olmos.
La troballa es publica en el últim nombre de la revista 'Journal of Clinical Oncology', i planteja una revisió en l'abordatge clínic d'aquests pacients, dirigit al diagnòstic inicial i tractament immediat fins i tot en les fases més inicials de la malaltia. A Espanya es diagnostiquen més de 25.000 nous casos cada any representant la tercera causa de mort per càncer en homes.
"Si bé la majoria dels pacients amb càncer de pròstata té un pronòstic excel·lent, un dels majors reptes amb que ens trobem en la pràctica clínica diària és la dificultat per identificar aquells pacients en els quals la malaltia pot ser letal", ha explicat David Olmos, cap de la Unitat d'Investigació Clínica de Càncer de Pròstata i Tumors Genitourinaris del CNIO.
Amb l'objectiu de buscar indicadors genètics que oferissin pistes sobre l'evolució de la malaltia, els autors del treball van examinar a 61 pacients amb càncer de pròstata portadors de mutacions en el gen BRCA2 (gen supresor de tumors que protegeix l'ADN), 18 amb mutacions en BRCA1 (la funció de les quals és similar a la de BRCA2) i 1.940 en que s'havia exclòs la presència de mutacions.
La magnitud de l'estudi ho converteix en el de major importància realitzat fins a la data amb pacients de càncer de pròstata i mutacions en els gens BRCA1 i BRCA2, coneguts tradicionalment per ser els responsables de la síndrome de càncer de mama i ovari familiar.
Les anàlisis dels pacients van mostrar que els portadors de mutacions en els gens BRCA1 i BRCA2 tenien més probabilitats de presentar un càncer de pròstata avançat en el moment del diagnòstic, així com de desenvolupar metàstasi.
A més, dins del subgrup de pacients en que la malaltia no s'havia estès en el moment del diagnòstic, el 23 per cent dels portadors de mutacions va desenvolupar metàstasis en els cinc anys següents, enfront del 7 per cent dels no portadors.
Als cinc anys del diagnòstic, el 19 per cent dels portadors de mutacions en BRCA2 amb malaltia inicial havia mort, enfront del 4 per cent dels no portadors. En aquest cas, no es van observar diferències significatives entre pacients amb mutacions en BRCA1 i pacients sense mutacions en aquests gens.
La doctora Elena Castro, primera autora de l'article, ha destacat "com aquestes dades converteixen al gen BRCA2 en el primer factor genètic per al pronòstic del càncer de pròstata".
A més, segons apunta, plantegen la necessitat d'un canvi de paradigma en l'abordatge clínic dels pacients amb càncer de pròstata portadors de mutacions en els gens BRCA, "els estàndards de tractament actuals semblen ser insuficients i no existeixen guies específiques d'actuació".
"Ara que hem aconseguit identificar pacients en que la malaltia és potencialment letal, el nostre repte és explorar els tractaments més adequats i amb menys efectes secundaris que tinguin un impacte real en supervivència", afegeix Olmos.
Referència bibliogràfica:
Elena Castro, Chee Goh, David Olmos, Edward Saunders, Daniel Leongamornlert, Malgorzata Tymrakiewicz, Nadiya Mahmud, Tokhir Dadaev, Koveela Govindasami, Michelle Guy, Emma Sawyer, Rosemary Wilkinson, Audrey Audern-Jones, UKGPCS collaborators, Steve Ellis, Debra Frost, Susan Peock, D. Gareth Evans, Marc Tischkowitz, Trevor Cole, Rosemarie Davidson, Diana Eccles, Carole Brewer, Fiona Douglas, Mary E. Porteous, Alan Donaldson, Huw Dorkins, Louise Izatt, Jackie Cook, Shirley Hodgson, M. John Kennedy, Lucy E. Side, Jacqueline Eason, Alex Murray, Antonis C. Antoniou, Douglas F. Easton, Zsofia Kote-‐Jarai, Rosalind Eeles.
“Germline BRCA mutations are associated with higher risk of nodal involvement, distant metastasis and poor survival outcomes in prostate cancer”. Journal of Clinical Oncology (2013). Doi: 10.1200/JCO2012.43.1882
INFORMACIÓ D´INTERÈS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada