Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

divendres, 8 de gener de 2016

Teràpia hormonal substitutòria en la menopausa: un complex perfil de beficis i riscos


Resum
Els estrògens i els progestàgens han estat emprats des de fa més de 60 anys com a tractament simptomàtic de les molèsties relacionades amb la menopausa. 
En els darrers 20 anys, però, el seu ús ha estat objecte d’un intens debat dins la comunitat científica a causa dels molts dubtes sobre la seva relació benefici-risc. 

Cal dir que les dades sobre la seva eficàcia provenien, sobretot, d’estudis de disseny observacional. Als anys 90, els Instituts Nacionals de Salut (NIH per les seves sigles en anglès) van endegar als EUA una sèrie d’assaigs clínics amb assignació aleatòria i emmascarats, coneguts com la Women’s Health Initiative, que es van aturar prematurament atesos els riscos detectats als estudis. Pels mateixos anys, el National Health Service britànic va promoure un dels estudis de cohorts més grans mai realitzats, el Million Women Study amb la mateixa finalitat. 

Recentment, s’ha publicat una metanàlisi d’estudis epidemiològics per avaluar un dels darrers dubtes existents sobre la qüestió: el risc d’increment de càncer d’ovari associat amb el seu ús. Avui, finalment, es disposa d’un conjunt de dades de gran qualitat sobre la denominada teràpia hormonal substitutòria (THS) que dibuixen un complex perfil de beneficis i riscos, i que ens permet definir amb més precisió el lloc que la THS pot tenir en la pràctica clínica

Recomanacions
Les candidates al THS serien dones entre 40-59 anys amb símptomes vasomotors moderats a greus que no tinguin historial de càncer de mama, malaltia coronària, historial de tromboembolisme venós o ictus, malaltia hepàtica aguda o persones en risc de patir aquestes complicacions. També es pot emprar en dones que han perdut massa òssia i no tolerin altres opcions per a la prevenció de l’osteoporosi, dones que han patit una menopausa prematura o han perdut la funció ovàrica abans dels 40 anys. 

El tractament ha de ser el més curt possible i a les dosis efectives més baixes. 

Sembla que el 17-beta-estradiol transdèrmic presenta un risc menor de tromboembolisme venós i ictus, i per això molts autors el prefereixen. 

En les dones amb úter intacte, els estrògens s’han d’associar als progestàgens per prevenir la hiperplàsia d’endometri i el carcinoma. 

Quan els símptomes estan presents a nivell local es recomana tractament vaginal amb estrògens.

Conclusions
El WHI i l’MWS constitueixen les millors i més extenses evidències pel que fa als efectes positius i negatius de la utilització de la THS. El WHI i, sobretot, els resultats dels assaigs amb estrògens sols i amb estrògens i progestàgens combinats, tant en la seva fase d’intervenció com en la de postintervenció, així com les dades acumulades d’ambdues fases, constitueixen un moment culminant de la recerca clínica finançada amb fons públics. 

És altament improbable que mai disposem d’un altre estudi d’intervenció en aquest tema amb una grandària de la mostra i una qualitat semblant. La darrera metanàlisi publicada confirma la troballa de l’MWS, que l’ús del THS implica un augment de risc de patir un càncer d’ovari, així com un augment del risc de mortalitat associada a aquesta patologia. Els esmentats estudis demostren que la teràpia hormonal substitutòria té un complex perfil de beneficis i riscos. 

Si bé l’ús a curt termini d’estrògens sols o de la combinació d’estrògens i progestàgens en dones molt simptomàtiques pot aportar millores en els símptomes vasomotors i en l’aparició de fractures, la seva utilització a mitjà i llarg termini no és recomanable . 

Els riscos de la combinació ultrapassen a llarg termini els beneficis, independentment de l’edat de la dona . Tanmateix, el perfil benefici-risc és més favorable en dones joves amb histerectomia prèvia tractades amb estrògens sols . 

La publicació d’aquests resultats es va relacionar amb una davallada de l’ús d’aquests medicaments als EUA i a molts països europeus. 

Les dades de què es disposen sobre el consum dels medicaments de finançament públic a Catalunya mostren una tendència a la baixa.