Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading

divendres, 8 de gener del 2016

Anticoagulants directes en la prevenció de l´ictus i l´embòlia sistémica en pacients amb ACxFA no valvular


Recomanacions pràctiques de maneig clínic

1.- El tractament amb anticoagulants orals requereix d’un ensinistrament del pacient en el maneig de l’anticoagulació tant a curt com a llarg termini. D’aquesta manera, cal un ensinistrament sobre el motiu de l’anticoagulació, durada, signes d’alarma d’hemorràgia o isquèmia i la necessitat de control clínic periòdic. 

2.- El seguiment a llarg termini implica una formació del pacient de forma continuada, una valoració de les possibles interaccions medicamentoses, la funció renal o hepàtica i una vigilància de l’adherència

3.- En determinades situacions haurem de realitzar el pas d’un fàrmac a un altre o la seva interrupció per cirurgia. 

4.- Per regla general, si hem de prescriure un ACOD a un pacient anticoagulat amb AVK, començarem el tractament quan tinguem un INR inferior o igual a 2. 

5.- Al contrari, si hem de suspendre l’ACOD, començarem amb acenocumarol o warfarina i heparina de baix pes molecular fins a arribar a un INR en marge terapèutic.

6.- Les interrupcions del tractament per realitzar procediments quirúrgics són freqüents en aquests pacients. 

7.- Caldrà valorar la funció renal del pacient i, per tant, la semivida del fàrmac, i el risc de sagnat del procediment. Hhaurem de suspendre el tractament diversos dies per un procediment de baix risc de sagnat, que corresponen a 2 o 3 semivides del fàrmac, mentre que per un alt risc en seran necessàries 4 o 5 semivides

8.- En principi no cal sobreposar l’heparina de baix pes molecular durant aquests procediments. 

9.- El maneig postoperatori depèn del tipus de procediment o cirurgia, complicacions, funció renal i risc trombòtic.

Conclusions

1.- La FANV és un greu problema de salut pública a causa de la seva freqüència, alt risc cardioembòlic i la seva elevada associació amb morbiditat i mortalitat. 

2.- El pilar fonamental del tractament resideix en una eficaç profilaxi antitrombòtica de l’ictus i del tromboembolisme perifèric. 

3.- Les escales clíniques ens ajuden a valorar el risc trombòtic i hemorràgic. 

4.- Malgrat les seves inherents limitacions, durant més de 50 anys, els AVK han estat els únics anticoagulants orals eficaços en la pràctica clínica diària. 

5.- Els ACOD tenen una diana terapèutica definida, un efecte predictible i no necessiten control de laboratori per ajustar la dosi. No obstant això, atesa la seva semivida curta, la manca d’adherència podria causar una disminució en l’eficàcia del fàrmac. 

6.- En el nostre entorn i en determinades guies internacionals s’han d’utilitzar després de valorar una resposta inadequada a AVK (temps en marge terapèutic < 65%) durant almenys 6 mesos. 

7.- Certes particularitats clíniques (risc trombòtic o hemorràgic relatiu, l’edat, pes, antecedents clínics o presa de determinats fàrmacs) i de funció renal o hepàtica ens orientaran a la dosi i l’ACOD més adequat quan aquest estigui indicat. 

8.- Es recomana un seguiment clínic periòdic per valorar l’adherència, funció renal o hepàtica, efectes adversos i possibles interaccions medicamentoses per a aquests anticoagulants. 

9.- Futurs resultats d’eficàcia i seguretat dels ACOD en la pràctica clínica ens aportaran dades interessants sobre el posicionament d’aquests fàrmacs en el tractament anticoagulant de la FANV al segle XXI.


DOCUMENT COMPLERT