Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dimecres, 7 de setembre de 2016

TAC i sospita de TEP: no ho facis de forma rutinària!


TAC en baixa sospita de TEP!

Font original: Urgències i Emergències mèdiques
Evitar el TAC pulmonar en pacients d’urgències amb una baixa probabilitat de TEP (segons l’escala de Wells o la Revised Geneva score), i que a més, tinguin un dímer-d negatiu o siguin pacients amb un PERC negatiu.
  • Criteris de Wells pel diagnòstic de TEP: es considera una baixa probabilitat de TEP quan aquesta és < 12,1 % o 0-4 punts. Enllaç a la calculadora
  • Revised Geneva Score (rGeneva): es considera baixa probabilitat de TEP quan aquesta és del < 10 % o 0-3 punts. Enllaç a la calculadora 
  • PERC Rule for Pulmonary Embolism: aplicable només en població amb < 15 % de probabilitat de TEP, segons Wells o rGeneva. Si en aquesta població el PERC és negatiu, la probabilitat de TEP és < 2 %. Enllaç a la calculadora
  • Dímer-d: un Dimer-d negatiu aplicat a una població amb baix risc de TEP, segons Wells o rGeneva, genera una probabilitat de TEP del 1 %.
El sobrecost econòmic i els possibles efectes nocius (exposició a radiacions ionitzants i el risc de detectar i tractar embòlies pulmonars clínicament insignificants amb anticoagulants) fa que el TAC només tingui utilitat per descartar o confirmar un TEP en pacients amb moderada o alta probabilitat pre-prova. L’ús d’aquestes eines de decisió clínica ajuden a reduir un 30 % les indicacions de TAC.
Iniciatives
  • Royal Australian and New Zealand College of Radiologists. link 
  • American College of Emergency Physicians. link
  • American College of Chest Physicians and American Thoracic Society. link
  • American College of Radiology. link
  • Less Is More Collection – JAMA Network. link
Bibliografia
Yu S, Nayak GK, Levsky JM, Haramati LB. Computed Tomographic Pulmonary Angiography: Clinical Implications of a Limited Negative Result. JAMA Intern Med.2015;175(3):447-449. doi:10.1001/jamainternmed.2014.7202. link
Lucassen W, Geersing GJ, Erkens PM, Reitsma JB, Moons KG, Buller H, et al. Clinical decision rules for excluding pulmonary embolism: A meta-analysis. Ann Intern Med. 2011; 155(7): 448-60. link
Wells PS, Anderson DR, Rodger M, Ginsberg JS, Kearon C, Gent M, et al. Derivation of a Simple Clinical Model to Categorize Patients Probability of Pulmonary Embolism-Increasing the Models Utility with the SimpliRED D-dimer. Thromb Haemost. 2000; 83(3): 416-20. Stuttgart. link
Gibson NS, Sohne M, Kruip MJ, Tick LW, Gerdes VE, Bossuyt PM, et al. Further validation and simplification of the Wells clinical decision rule in pulmonary embolism. Thromb Haemost. 2008; 99(1): 229-34. link
Le Gal G, Righini M, Roy P, Sanchez O, Aujesky D, Bounameaux H, et al. Prediction of pulmonary embolism in the emergency department: The Revised Geneva Score. Ann Intern Med. 2006; 144(3): 165-71. link
Klok FA, Mos IC, Nijkeuter M, Righini M, Perrier A, Le Gal G, et al. Simplification of the Revised Geneva score for assessing clinical probability of pulmonary embolism. Arch Intern Med. 2008; 168(19): 2131-6. link
Douma RA, Gibson NS, Gerdes VE, Buller HR, Wells PS, Perrier A, et al. Validity and clinical utility of the Simplified Wells rule for assessing clinical probability for the exclusion of pulmonary embolism. Thromb Haemost. 2009; 101(1): 197-200. link
Kline JA, Nelson RD, Jackson RE, Courtney DM. Criteria for the safe use of D-dimer testing in emergency department patients with suspected pulmonary embolism: A multicenter US study. Ann Emerg Med. 2002; 39(2): 144-52. link
Kline JA, Mitchell AM, Kabrhel C, Richman PB, Courtney DM. Clinical criteria to prevent unnecessary diagnostic testing in emergency department patients with suspected pulmonary embolism. J Thromb Haemost. 2004; 2(8): 1247-55. link
Kline JA, Courtney DM, Kabrhel C, Moore CL, Smithline HA, Plewa MC, et al. Prospective multicenter evaluation of the Pulmonary Embolism Rule-out Criteria. J Thromb Haemost. 2008; 6(5): 772-80. link
Singh B, Parsaik AK, Agarwal D, Surana A, Mascarenhas SS, Chandra S. Diagnostic accuracy of Pulmonary Embolism Rule-out Criteria: A systematic review and meta-analysis. Ann Emerg Med. 2012; 59(6): 517-20.e4. link
McLintock C, Brighton T, Chunilal S, Dekker G, McDonnell N, McRae S, et al. Recommendations for the diagnosis and treatment of deep venous thrombosis and pulmonary embolism in pregnancy and the postpartum period. Aust N Z J Obstet Gynaecol. 2012; 52(1): 14-22. link
Douma RA, Mos IC, Erkens PM, Nizet TAC, Durian MF, Hovens MM, et al. Performance of 4 clinical decision rules in the diagnostic management of acute pulmonary embolism – A prospective cohort study. Ann Intern Med. 2011; 154(11): 709-18. link
Wolf SJ, McCubbin TR, Nordenholz KE, Naviaux NW, Haukoos JS. Assessment of the Pulmonary Embolism Rule-out Criteria rule for evaluation of suspected pulmonary embolism in the emergency department. Am J Emerg Med. 2008; 26(2): 181-5. link
Kline JA, Peterson CE, Steuerwald MT. Prospective evaluation of real time use of the Pulmonary Embolism Rule-out Criteria in an academic emergency department. Acad Emerg Med. 2010; 17(9): 1016-9. link
Penaloza A, Verschuren F, Dambrine S, Zech F, Thys F, Roy P-M. Performance of the Pulmonary Embolism Rule-out Criteria (the PERC rule) combined with low clinical probability in high prevalence population. Thromb Res. 2012; 129(5): e189-93. link