Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta osteoporosi. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta osteoporosi. Ordena per data Mostra totes les entrades

dilluns, 9 de març del 2015

Diagnòstic i tractament de l'osteoporosi postmenopàusica

Resultat d'imatges de osteoporosi

Entrada del blog Sala de lectura del dia 26 de febrer 2015 on fa referència el consens per al diagnòstic i tractament de l'osteoporosi postmenopàusica realitzat pel Servei de Salut del País Basc. En est han participat representants de les societats implicades en el maneig de l'osteoporosi postmenopàusica elaborant unes recomanacions per a l'ús adequat dels fàrmacs indicats en la prevenció de fractures. 

L'elaboració d'aquest consens obeeix a la necessitat de disposar d'un document que ens ajudi a un millor maneig d'aquesta patologia. 


Destacar del mateix els següents aspectes:

1.- L'osteoporosi queda definida com a factor de risc per sofrir fractures per fragilitat no com a malaltia.

2.- No es recomana el screeening densitomètric i la indicació de realitzar una densitometría ha de basar-se en criteris clínics.

3.- La combinació de factors de risc clínics de fractura per fragilitat amb la mesura de la DMO és el mètode més eficaç per a la valoració de risc de fractura.

4.- Els bifosfonats són considerats els tractaments d'elecció (l'alendroat és el més recomanat per cost-efectivitat).

5.- El Denosumab és el tractament de 2º elecció, quan els bifosofonats estiguin contraindicats o no es tolerin. 



Per a més informació consulteu el web

Resultat d'imatges de document





INFORMACIÓ ANNEXA






dimecres, 30 de desembre del 2009

Novetats en el tractament i el diagnòstic de l´Osteoporosi


La nostra companya, la Dra. Agata Blanch metgessa referent de Patologia Osteoarticular del CAP, ens deixa la presentació realitzada sobre l´Osteoporosi.
Ens centrarem en els pacients adults (majors de 18 anys) amb osteoporosi (o osteopènia) o persones amb factors de risc clínic de fractura per fragilitat, fent un èmfasi especial en els subgrups següents:
.


  • dones postmenopàusiques osteoporòtiques (o osteopèniques)
  • grups d'edat
  • osteoporosi induïda per glucocorticoides
  • homes
  • dones premenopàusiques osteoporòtiques
Els temes principals a considerar són el diagnòstic, la valoració del risc, el tractament i el seguiment de la condició d'interès que conformen les quatre parts diferenciades:
 
Diagnòstic de l'osteoporosi. Amb la finalitat d'avaluar la utilitat clínica de la radiografia (Rx) convencional, de la densitometria radiològica dual (DXA), de la ultrasonometria quantitativa (QUS) i de la determinació de marcadors bioquímics de remodelatge ossi en el diagnòstic de l'osteoporosi.

Valoració del risc de fractura per fragilitat. Amb els objectius d'avaluar la utilitat clínica de la Rx òssia, la DXA, la QUS i els marcadors ossis com a proves per a la predicció del risc de fractures per fragilitat i d'identificar aquells individus que més poden beneficiar-se d'intervencions per prevenir aquest tipus de fractures.

Tractament. Examinem les intervencions utilitzades per a la prevenció de fractures per fragilitat inicials en individus amb un risc, així com per a la prevenció de fractures subsegüents quan la fractura per fragilitat ja ha tingut lloc.

Es disposa de diferents intervencions per prevenir la fractura per fragilitat:
    • No farmacològiques: Exercici; Calci i/o vitamina D (o anàlegs de la vitamina D): fluoració de l'aigua, ingesta de proteïnes, micronutrients i isoflavones (fitoestrògens naturals); Ipriflavona (fitoestrogen sintètic); Exposició solar; Tabac; Alcohol; Cafeïna.

    • Farmacològiques: Teràpia hormonal (inclou la tibolona); Bifosfonats (alendronat, etidronat, risendronat i ibandronat); Raloxifè; Calcitonina; Teriparatide (parathormona); Ranelat d'estronci.

    • Altres intervencions: Protectors de maluc; Vertebroplàstia percutània/cifoplàstia.

Seguiment. Amb la finalitat d'avaluar la utilitat clínica de les diferents tècniques de mesura òssia (Rx, DXA, QUS i marcadors ossis) per controlar l'evolució de la malaltia o monitoritzar la resposta al tractament.
 


dimecres, 1 d’agost del 2012

Alerta farmacològica: Calcitonina només en tractaments de curta durada!




L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) informa que, després d'una revisió europea del balanç benefici-risc, el Comitè Científic de l’Agència Europea de Medicaments (CHMP) recomana que els medicaments que contenen calcitonina només s'utilitzin en tractaments de curta durada pel fet que noves dades indiquen que, després de tractaments prolongats, s'incrementa lIeugerament el risc de tumors.

Aquest fet, unit a la disponibilitat d'altres alternatives terapéutiques, desaconsella la utilització de calcitonina per al tractament d'osteoporosi, indicació de les calcitonines d'administració intranasal.

Fins que no s'adopti la decisió final per part de la Comissió Europea, I'AEMPS recomana, com a mesura de precaució, no iniciar nous tractaments per a la indicació d'osteoporosi i revisar els tractaments en curs en pacients amb osteoporosi, valorant possibles alternatives terapeutiques. Així mateix, el tractament amb calcitonina injectable s'ha de limitar a perfodes curts de tractament en malaltia de Paget, prevenció de pérdua aguda de massa ossia deguda a immobilització sobtada i hipercalcémia causada per cancer.




Idees Clau


Fins que no s'adopti la decisió final per part de la Comissió Europea, I'AEMPS recomana, com a mesura de precaució:



1.- No iniciar nous tractaments amb calcitonina intranasal per a la indicació d'osteoporosi


2.- Revisar el tractament dels pacients que actualment utilitzen calcitonina intranasal i valorar el canvi a altres alternatives terapèutiques. No són necessàries altres accions o proves complementàries que no es justifiquin clínicament.


3.- El tractament amb calcitonina injectable s'ha de limitar a períodes curts de tractament en malaltia de Paget, prevenció de pèrdua aguda de massa òssia deguda a immobilització sobtada i hipercalcèmia causada per càncer.


4.- Els pacients que rebin tractament amb calcitonina per l'osteoporosi hauran d'anar al seu metge per decidir la millor alternativa de tractament













També et pot interessar:

dilluns, 29 de març del 2010

Estudi d'ús de medicaments per al Tractament de l'Osteoporosi.



Estudi realitzat a La Rioja
Anys 2004-2009.
Boletín Farmacoterapéutico de la Rioja




.
. .
.

.

Resum:

1.- Des de 2007 i durant gairebé tres anys en què no s'ha disposat encara de risedronat genèric, les DHD de risedronat prescrites a La Rioja van superar a les d'Alendronat i a més en rangs molt superiors als del conjunt d'Espanya (14 ´66 punts de diferència a La Rioja davant 2 ´74 en el conjunt nacional el 2008), fet aquest que mereix una citació i una reflexió.

2.- El 2005, any en els últims mesos del qual comencen a comercialitzar-se alendronat EFG, la relació de DHD entre els dos principis era pràcticament de 2 a 1 a favor de l'alendronat, per a, en els primers mesos de 2009, últim període analitzat en l'estudi, acabar assolint una relació d'1 ´ 6 a 1 a favor de risedronat.

3.- Aquest fenomen de desplaçament de la prescripció dins del mateix grup terapèutic cap al medicament de marca o de "fugida del genèric", coincidint amb l'aparició del mateix, és certament complex en les seves causes i pot observar-se també en altres grups terapèutics.

4.- Tampoc no semblen acord a un ús racional les altes taxes de prescripció d'Ibandronat, fàrmac que no ha demostrat reduir les fractures no vertebrals, ni tan sols en assaigs relativament llargs.

5.- A la molt limitada eficàcia d'aquests fàrmacs en persones de baix risc, s'ha d'afegir que tots aquests fàrmacs requereixen tractaments molt prolongats abans de mostrar els seus efectes beneficiosos sobre la densitat òssia.
Aquest últim factor ens condueix que en la realitat, fora dels assaigs controlats, la seva eficàcia disminueix en un plus molt important per les altes taxes d'incompliment que presenten processos tan llargs en fàrmacs amb pautes d'administració de vegades complexes per al pacient.

6.- Només un 50% de pacients en tractament amb bifosfonats continuen el tractament després d'un any d'haver-lo començat, i només un 20% després de tres anys

7.- S'ha de tenir en compte que a més l'eficàcia de tots aquests fàrmacs és menor per a la prevenció de fractures de maluc, amb diferència les més greus, que per a la resta de fractures amb menys complicacions.

8.- Els bifosfonats són els fàrmacs d'elecció en el tractament del'osteoporosi primària postmenopàusica, ja que presenten un millor balanç entre benefici i risc que la resta de les alternatives terapèutiques.

9.- Alendronat i risedronat són els únics bifosfonats que han demostrat reduir el risc de fractures de maluc en dones postmenopàusiques amb fractura vertebral prèvia i edat superior als 65anys.

10.- Com alternativa als bifosfonats, es recomana utilitzar raloxifè (osteoporosi amb o sense fractura prèvia) o ranelat d'estronci (osteoporosi amb fractura prèvia), encara que només en els casos següents: dones que no puguin tolerar els bifosfonats a causa dels seus efectes adversos gastrointestinals, dones que no siguin en condicions d'administrar-los correctament (perquè han d'estar dretes després de l'administració) o quan estiguin contraindicats (anormalitats esofàgiques).

Document complet
.
.
.

dilluns, 4 de maig del 2015

La prescripció de bifosfonats i vitamina D no prevé les fractures per osteoporosi en dones majors de 65 anys

Resultat d'imatges de osteoporosiLogotip IDIAP Jordi Gol
Un grup de recerca, format per professionals de medicina d’atenció primària de Lleida (CAP Primer de Maig, CAP Bordeta-Magraners i CAP Cappont) en col·laboració amb la Unitat de Suport a la Recerca Lleida (USR-Lleida) de l’IDIAP Jordi Gol  i el Servei de Farmàcia del Departament de Salut, acaba de publicar a la revista internacional PLOS-ONE els resultats d’un estudi que avalua l’efecte dels bifosfonats sobre el risc de primera fractura per osteoporosi. 
L’estudi, elaborat després de fer un seguiment durant cinc anys d’un grup de 1.604 dones majors de 65 anys tractades amb bifosfonats i/o vitamina D, conclou que no es pot determinar l’efecte beneficiós de la prescripció de bifosfonats com a prevenció de la primera fractura. Tot i que encara es recomana aquesta medicació  en la majoria de les guies per al tractament de l’osteoporosi, hi ha dubtes sobre la seva utilitat en la població general.
La revista PLOS-ONE té un gran impacte i és un referent internacional. El projecte i alguns dels investigadors que hi ha participat formen part del Grup de Recerca en Terapèutica en Atenció Primària (GRETAP) de Lleida, reconegut per la Generalitat de Catalunya i acreditat per l’IDIAP Jordi Gol. La USR-Lleida fa set anys que ajuda a fer recerca de qualitat en l’àmbit de l’atenció primària. 
L’autoria de l’article correspon als professionals següents: Gisela Galindo (USR-Lleida, IDIAP, ICS), Jordi Real (USR-Lleida, IDIAP), Leonardo Galván (Departament de Salut), Maria Antonia Lafarga (ICS), Maylos Rodrigo (ICS)  i Marta Ortega (ICS).

Enllaços d’interès:

dimecres, 5 de novembre del 2008

Una radiografia pot determinar el risc d'osteoporosi greu de forma ràpida i econòmica

Una radiografia pot determinar el risc d'osteoporosi greu de forma ràpida i econòmica

La fractura vertebral (FV) és una conseqüència rellevant de l'osteoporosi visible a través de raigs X





Font: AZprensa.com

En pacients amb osteopenia -disminució en la densitat mineral òssia- pot resultar cost-efectiu sol·licitar radiografies laterals de raquis dorsal i lumbar per descartar la presència de fractures vertebrals (FV) i, per tant, d'una possible osteoporosi.

Aquesta és una de les conclusions principals de l'estudi Osteoxpress prevalença de fractures vertebrals en dones amb osteopenia lumbar mitjançant MorphoXpress®, realitzat en una sèrie d'hospitals espanyols i coordinat pel doctor Luis Arboleya, de la Secció de Reumatologia de l'Hospital San Agustín (Avilès, Astúries), i que ha estat presentat en l'International Conference on Osteoporosis and Bone Research, celebrada recentment a Pequín.


Més informació:


"El estudio, que ha sido premiado por la organización del congreso, partía de la idea de que la presencia de una o varias fracturas vertebrales, un subgrupo de pacientes con el grado más severo de osteoporosis, es un hallazgo muy relevante que no se detecta en la densitometría ósea, siendo preciso realizar radiografías de columna lumbar y dorsal. “Si éstas no se realizan, muchas pacientes con un grado muy avanzado de osteoporosis quedarán sin diagnosticar y sin recibir tratamiento adecuado”, afirma el doctor Arboleya."

“La osteoporosis postmenopáusica ocasiona un elevado riesgo de fracturas. El objetivo del tratamiento es la reducción del riesgo de estas fracturas, que van a ocasionar una considerable repercusión en términos de morbilidad y mortalidad. Tratar a la población de mayor riesgo supondría una reducción del 50% en la incidencia de fracturas, lo que implicaría una notable reducción de las consecuencias de esta epidemia silenciosa”.

"En Estados Unidos –añade- se producen al año más de 50.000 ingresos por fractura vertebral, que suponen un coste médico total de 1.300 millones de dólares. En concreto, y según su presentación, estudios han demostrado en una muestra de 500 radiografías de tórax (mayores de 60 años) que el 16% tenía al menos una fractura vertebral moderada-severa, y de este 16%, menos de la mitad –sólo el 40%- había sido reconocido por el radiólogo, cuando el riesgo de nuevas fracturas, vertebrales o no vertebrales aumenta en presencia de fractura vertebral de forma independiente a la densidad mineral ósea y a la edad.

Un comportamiento clínico actualmente insuficiente

Para conocer si una paciente padece una osteoporosis, se realiza una densitometría ósea y cuando los valores de esta prueba muestran un masa ósea por debajo de -2.5 DS, se prescribe un tratamiento. Sin embargo, en pacientes con osteopenia (niveles de masa ósea que no alcanzan aún el grado de osteoporosis) no se prescribe habitualmente ningún tratamiento.

“En nuestro estudio hemos demostrado que este comportamiento clínico podría ser insuficiente, ya que muchas pacientes con osteopenia van a sufrir una o más fracturas vertebrales (sin diagnosticar previamente porque suelen provocar muy pocos síntomas al producirse) y que su presencia implica un riesgo muy elevado de nuevas fracturas”.

“Si queremos evitar que muchas pacientes con riesgo elevado de fractura osteoporótica queden sin diagnosticar, es preciso realizar radiografías de perfil de columna lumbar y dorsal para descartar la presencia de fracturas vertebrales”.

Por todo ello, el doctor Arboleya concluye en su estudio que los factores que se deben tener en cuenta en mujeres posmenopáusicas con osteopenia para decidir si es necesario prescribir un tratamiento, deben ser la edad; la densidad mineral ósea, ya que, afirma el experto, “no es lo mismo un valor de -1.2 DS que un valor de -2.4 DS”; los factores de riesgo independientes de MO; los antecedentes de fractura periférica; los antecedentes de fractura vertebral clínica, y, sobre todo, la presencia de fractura vertebral prevalente.

Y es que la mitad de las pacientes posmenopáusicas con osteopenia lumbar densitométrica -48,8%- presentan fracturas vertebrales, según ha determinado el estudio del doctor Arboleya, realizado en 289 pacientes posmenopáusicas con al menos un año de amenorrea, un diagnóstico de osteopenia lumbar menor a 6 meses de antigüedad, y de las que se disponía de una radiografía lateral de columna dorsal y lumbar de hacía menos de 6 meses.

Entre las implicaciones para la práctica clínica más llamativas del estudio, se puede destacar que la presencia de dolor dorsolumbar no se puede utilizar como factor de decisión para valorar la solicitud de radiografías en pacientes con ostopenia, ya que una gran parte de las fracturas vertebrales son asintomáticas, y que el examen morfométrico debe acompañarse de una valoración de las causas de deformidad vertebral ajenas a la osteoporosis. "


dimarts, 23 de febrer del 2010

Avaluació de Risedronat 75 mg




Evaluació de risedronat 75 mg 2 comprimits al mes.


.



 
.
Pel Servicio Aragonés de Salud

Els fàrmacs d'elecció en el tractament de l'osteoporosi postmenopàusica són alendronat i risedronat, que han demostrat reduir el risc de fractures vertebrals i de cadera.
.
La reducció del risc de fractures de maluc es va observar en dones majors de 65 anys i amb fractura vertebral prèvia.
.
El tractament de l'osteoporosi amb bisfosfonats suposa una forma d'administració incòmoda per a les pacients i de manera crònica.
.
Qualsevol mesura per facilitar l'adherència fent més còmoda la seva dministració, podria ser un avantatge. No obstant això, es desconeix si amb una administració de 2 dies al mes esaconsegueix una millor adherència al tractament que amb una freqüència d'administració setmanal.
.
Fins a l'aparició d'aquesta nova presentació de 2 comprimits consecutius al mes, el bisfosfonat amb millor relació cost/eficàcia és alendronat setmanal, ja que, havent demostrat eficàcia en reducció de fractures vertebrals i de maluc, té el menor preu/envàs, en disposar de genèric.
.
La nova presentació de risedronat 75 mg resulta en un cost de tractament sensiblement més car (55% més car que alendronat setmanal).
.
Caldrà valorar si aquesta millora en la pauta (2 administracions cada 28 dies en lloc de 4) compensa l'increment de cost en el tractament.
.
De moment no hi ha dades per realitzar aquesta valoració.
.
Aquesta pauta de dosificació és un pas intermedi cap a la pauta de risedronat 150 mg 1 vegada al mes, ja comercialitzada en altres països.
.
 
 
CONCLUSIÓ
 
1.- Risedronat 75 mg administrat en 2 dies consecutius al mes, és un bisfosfonat ja comercialitzat anteriorment en presentacions diària i setmanal.
.
2.- La indicació aprovada és el tractament de l'osteoporosi postmenopàusica amb elevat risc de fractures.
.
3.- En un únic assaig clínic comparatiu amb risedronat en pauta diària (5 mg /dia) de baixa qualitat, s´ha demostrat eficàcia no inferior mesurada en termes de densitat mineral òssia.
.
4.- Encara que no s'han publicat assaigs amb resultats de reducció de fractures, tant la FDA com l'EMEA assumeixen que l'eficàcia demostrada per a risedronat 5 mg/dia es manté en la formulació de 75 mg 2 dies consecutius/mes.
.
5.- El perfil de seguretat sembla similar; ambdós règims de dosificació van ser comparables tant en la incidència d'abandonaments deguts a efectes adversos com en la incidència d'efectes adversos del tracto gastrointestinal.
.
.
.
.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Guia de pràctica clínica sobre osteoporosi i prevenció de fractures per fragilitat




. .
.
Guia de pràctica clínica sobre osteoporosi i prevenció de fractures per fragilitat
Pla de Qualitat per al Sistema Nacional de Salut

dilluns, 9 de juliol del 2012

Efectes adversos dels bisfosfonats!



Els aminobisfosfonats són fàrmacs que han estat utilitzats amb èxit en el tractament de l'osteoporosi des de fa més de 20 anys.


Encara que en els estudis principals realitzats per obtenir l'aprovació de la seva comercialització no es van registrar efectes adversos rellevants, en els últims anys, i com a resultat de la farmacovigilància, s'ha comunicat de manera irregular una sèrie de complicacions, algunes potencialment greus, que han posat en dubte la seguretat d'aquests fàrmacs, sobretot en dosis elevades com les quals s'utilitzen en oncologia i en tractaments de llarga durada com en l'osteoporosi.

En la present revisió, basada en l'anàlisi de les proves científiques més rellevants procedents dels assajos clínics, sèries de casos, estudis de cohorts i bases de dades publicats fins al moment, es resumeixen les característiques clíniques i epidemiológicas dels efectes adversos dels bisfosfonats.


Idees Clau

1.- El perfil general de seguretat dels BF és acceptable i els seus efectes adversos solen ser lleus. No obstant això, en els últims anys i com a producte de la farmacovigilància i de l'anàlisi de les bases de dades estatals, s'han comunicat una sèrie de complicacions relacionades amb aquests fàrmacs que poden resultar greus i el coneixement dels quals per part dels clínics és imprescindible per prendre les decisions oportunes en cada cas.

2.- Els efectes adversos gastrointestinals són freqüents encara que rarament constitueixen una causa de suspensió del tractament.

3.- No obstant això, en aquells casos en els quals, després d'assegurar que es prenen correctament, persisteixin les molèsties, s'haurà d'evitar la prescripció d'antisecretors de forma perllongada pel seu efecte negatiu sobre la massa òssia i la incidència de fractures, plantejant-se el canvi de via d'administració o de classe terapèutica.

4.- La reacció de fase aguda, l'efecte advers més freqüent relacionat amb els BF intravenos, respon bé al paracetamol i tendeix a desaparèixer en les següents infusions.

5.- També ha de recordar-se la necessitat d'assegurar una bona aportació de calci i vitamina D per evitar hipocalcemia postransfusional, sobretot en els pacients de risc. Altres efectes, com a dolor osteomuscular, dany renal i hepatotoxicidat, són molt infreqüents i rares vegades ocasionaran la retirada del fàrmac.

6.- Els dos efectes adversos més controvertits en l'actualitat són l'osteonecrosis dels maxil·lars i les fractures atípiques de la diáfisis femoral. Encara que no es coneix la patogènia d'aquests processos, és necessari prendre precaucions en ambdós casos sobretot en pacients d'alt risc. Així mateix, s'haurà de valorar acuradament la indicació del BF, evitant la seva administració si el risc de fractura no és elevat i valorant la seva retirada o suspensió temporal després de 5 anys de tractament.




Més articles sobre els Bifosfonats i l´ Osteoporosi









També et poden interessar:

dilluns, 5 de novembre del 2012

Cal aturar els tractaments amb bisfosfonats?




L’ús prolongat de bisfosfonats (també anomenats bifosfonats) en el tractament de l’osteoporosi després de la menopausa és motiu de controvèrsia, tant pel que fa a la seva eficàcia com a la toxicitat.







Es desconeix si els seus riscos poden superar-ne els efectes beneficiosos, sobretot més enllà de 3 a 5 anys de tractament.
 
A Catalunya més d’un 14% de les dones de més de 65 anys consumeixen bisfosfonats. Espanya és el país de la UE amb un consum per habitant més alt de medicaments per a l’osteoporosi.1

El tractament amb bisfosfonats pot haver estat indicat per criteris densitomètrics però en realitat el risc individual de gran part de les usuàries de patir una fractura és baix o moderat. A més, la densitat mineral òssia (DMO) és només un dèbil factor de risc de fractures i no té valor predictiu. Altres factors de risc, com l’edat o l’antecedent de fractura, tenen més valor predictiu. A més, en els anys recents s’han identificat efectes adversos dels bisfosfonats que obliguen a revisar la necessitat real de cada pacient de rebre tractament amb aquests fàrmacs.

Moltes dones que acudeixen a la consulta podrien estalviar-se els riscos del tractament amb bisfosfonats, perquè la relació benefici-risc d’aquests fàrmacs és desfavorable en les dones amb risc de fractura baix o intermedi.


Què diuen els estudis?


S’ha demostrat l’eficàcia dels bisfosfonats en la prevenció de fractures en dones amb osteoporosi i antecedent de fractura vertebral. No obstant, hi ha poques dades d’assaigs clínics de llarga durada, de manera que la relació benefici-risc més enllà de tres anys és dubtosa. Els bisfosfonats tenen acció farmacològica i probablement efecte terapèutic residual després que se n’hagi suspès l’administració. 2,3

Estudis d’extensió dels assaigs clínics originals amb bisfosfonats. En assaigs clínics de més de tres anys només s’hi han estudiat menys de 3.000 dones.

     



Recomanació

Cal aturar el tractament amb un bisfosfonat en dones després de la menopausa?

Sí: excepte en les pacients d’alt risc, cal aturar un tractament amb bisfosfonats que hagi durat tres anys o més (vegeu la taula).

A més, cal considerar la possibilitat de retirar el bisfosfonat en totes les dones tractades que no siguin d’alt risc, independentment de la durada del tractament.

La decisió depèn del risc de fractura de cada pacient i de com tolera el tractament amb bisfosfonats:

Criteris de retirada i de seguiment clínic de dones que reben un bisfosfonat després de la menopausa





També et pot interessar:

dimarts, 15 de setembre del 2009

Tenim clar el tractament de l´Osteoporosi Primària postmenopàusique?


Resum de l´Osteoporosi Primària postmenopàusica
 
 
 
 
 
 
 
Nou capítol en la Guia Farmacoterapèutica Internivells de les Illes Balears
 
Aquest document és un resum.

Més informació disponible en el portal farmacoterapèutic del Servei de Salut de les Illes Balears http://www.elcomprimido.com/
..

dimarts, 5 de juny del 2012

Osteoporosi, densitometries i més....malbarataments!




La revista Osteoporosis International acaba de publicar un article d´un equip espanyol titulat: 





Font original: Gestión Clinica y Sanitaria

El treball mostra que només el 0,7% de les dones entre 50 i 65 anys té un risc de fractura de maluc superior al 3% en 10 anys. Aquest punt de tall és el que s'utilitza en les guies clíniques d'alguns països per indicar el tractament. No obstant, el 22% de les dones d'aquest tram d'edat rebien tractament antirresortiu i un 27,4% havien rebut una densitometría en els últims 24 mesos. La densitometría en dones de menys de 65 anys és una de les proves identificades com d'escàs valor clínic ( Treball publicat recentment en Annals of Internal Medicine )

Espanya és medalla d´argent  en el Mundial de consum de fàrmacs, però va obtenir l'or en antiosteoporòtics (Vegeu l'informe “Extent and causis of international variations in drugusage: a report for the Secretary of State for Health by ProfessorSir Mike Richards”). Fins i tot per davant d'Estats Units.


És difícil saber quant gastem en densitometríes innecessàries que porten a tractaments innecessaris. La despesa en antirresortius aproximada és de 500 milions d'euros anuals. Probablement, una mica més del 50% es destina a persones sense risc. Cap benefici i alguns efectes adversos (necrosi mandibular, fractures d'ossos llargs …). És un bon exemple de malbaratament, però no és l'únic exemple.
L'extensió de les indicacions preventives a grups poblacionals de baix risc és una de les formes de malbaratament més comuns en el Sistema Nacional de Salut. Inclouen els hipolipemiants (gairebé 1000 milions en 2010) en prevenció primària en persones de baix risc, les proves preoperatòries rutinàries, l'ús generalitzat d'inhibidors de la bomba de protons, ecografies cardíaques en persones asintomàtiques amb bufs innocents, …

El malbaratament està de moda en la literatura mèdica. Berwick, en un recient artícle en JAMA xifrava en un 20% de la despesa sanitària els costos del malbaratament per al sistema sanitari nord-americà.


Resum Clau

1.- Toca començar a fer comptes dels malbarataments en el SNS.

2.- Toca començar a deixar de fer el que mai vam haver de fer.

3.- D'alguna manera, per sortir del forat el primer és deixar de cavar!.






També et pot interessar:

dimarts, 10 d’abril del 2012

Bifosfonats i problemes oculars!



Els investigadors afirmen que van trobar un risc d'uveítis anterior i escleritis, malalties que poden provocar discapacitat. 



Les persones que utilitzen bifosfonats orals per l'osteoporosi per primera vegada podrien tenir un major risc de malaltia ocular inflamatoria greu.

Estudis anteriors han relacionat els bifosfonats amb problemes com a fractures inusuals, batecs cardíacs irregulars i càncer d'esòfag i de còlon.

En aquest nou estudi, investigadors canadencs van comparar a gairebé 11,000 persones que utilitzaven bifosfonats orals per primera vegada amb més de 920,000 persones que no els usaven. Els que usaven per primera vegada van mostrar taxes d'incidència de 29 per 10,000 persones anys per la uveítis, i de 63 per 10,000 persones anys per l'escleritis, enfront de 20 per 10,000 i 36 per 10,000, respectivament, entre els no usuaris. Les persones anys es determinen en multiplicar el nombre de participants pel nombre d'anys en què es prenen els fàrmacs.

A l´estudi de cohorts retrospectiu es van avaluar els pacients visitats per un oftalmòleg durant 7 anys.

En comparació dels no tractats, l’ús de bifosfonats es va associar a un augment del risc d’uveïtis i d’escleritis, amb uns riscos relatius ajustats d’1,45 i 1,51, respectivament.


FONTS
 
 
CMAJ, news release, April 2, 2012 . CMAJ.
L´estudi ressalta la necessitat que els professionals clínics informin als seus pacients sobre els senyals i símptomes d'escleritis i uveítis, de manera que busquin tractament alternatius i s'evitin més complicacions.


Els bifosfonats s’han relacionat amb un risc d’efectes adversos inflamatoris oculars, com conjuntivitis, iritis, uveïtis, escleritis i epiescleritis (Butll Farmacovigilància 2005;3:9-11).




AMPLIACIÓ D´INFORMACIÓ









També et pot interessar:

divendres, 31 d’octubre del 2008

Informe NICE sobre Prevenció 1ª i 2ª de dones amb osteoporosi Postmenopàusica

bifosofonatos l'estronci i el raloxifeno en la prevenció primària i secundària de dones amb osteoporosi postmenopàusica.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


Font:Primum non nocere. Rafael Bravo.

Noticia:

"No sabemos si los santos padecen osteoporosis pero si sabemos que esta cercano el 1 de noviembre dia en el que los castizos comemos huesos de santo."
 
 
 
 

"Pues bien, cercano a este día, apenas hace dos, el instituto británico de simpático nombre NICE (National Institute for Health and Clinical Excellence) acaba de publicar la versión definitiva y dirigida a profesionales sobre la utilización de los bifosofonatos el estroncio y el raloxifeno en la prevención primaria y secundaria de mujeres con osteoporosis posmenopáusica.
Como datos de interés en prevención primaria hacer notar que se prioriza el uso del alendronato, dejando los otros bifosfonatos para cuando hay intolerancia al anterior, que no se recomienda el raloxifeno, y que los factores de riesgo de fractura (independent clinical risk factors ) se reducen a antecedentes familiares directos de fractura de cadera, consumo excesivo de alcohol ( > 4 unidades/día) y artritis reumatoide.
También refieren unos “indicadores de baja densidad ósea como IMC bajo, enfermedades como espondilitis anquilopoyética, enfermedad de Chron, o la misma artritis reumatoide, inmovilidad prolongada y menopausia precoz no tratada."
"Luego ponen sus condiciones, y así una mujer menor de 65 años con osteoporosis densitometríca (OD= T score< -2,5) solo debería ser tratada si presenta al menos un factor de
riesgo"
riesgo" de riesgo "

dimarts, 13 de març del 2012

Actualització en el diagnòstic i tractament de les fractures vertebrals




Realitzat pel Dr. Carlos Andrés Vitoviz Monje (R2 Reumatología).


Ens explica els aspectes més rellevants del diagnòstic i maneig de les fractures vertebrals relacionades concretament amb l'osteoporosi.











 Document



 
 




També et pot interessar:

dimecres, 31 de març del 2010

Tractament amb bifosfonats, 5 anys o 10 anys?



Tractament de més de 5 anys?
Pacients amb osteoporosi en tractament amb bifosfonats.

Reducció del risc de fractures vertebrals i no vertebrals.


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


Idees claus

1.- El balanç risc-benefici de continuar el tractament de l'osteoporosi amb bifosfonats més de 5 anys és incert.
.
2.- És possible que un grup de pacients, amb major risc, es beneficiï de la prolongació del tractament per la reducció de les fractures clíniques vertebrals.
.
3.- Abans de prendre la decisió s'han de tenir en compte els possibles efectes secundaris.

4.- D'altra banda, no hi ha diferències significatives quant a efectes secundaris però, en augmentar la seva utilització, han anat apareixent nous efectes secundaris que s'han afegit als ja coneguts sobre l'esòfag.
.
L'osteonecrosis mandibular, les fractures oseas atípiques i la fibril·lació auricular són exemples d'ells.


També et pot interessar:

dimecres, 3 de març del 2010

Nova GPC d´Osteoporosi


El Grup d´Estudi i Investigació de l'Osteoporosi de la Societat Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (SECOT-GEIOS) ha presentat una nova guia enfocada cap al cirurgià ortopèdic i traumatòleg, en un intent d'apropar a aquests professionals al procés de presa de decisions sobre les intervencions més adequades en l'abordatge clínic de la malaltia, a fi de disminuir la variabilitat de la pràctica clínica i d'afavorir la millora de la qualitat assistencial.












.
,

Document

.
.

divendres, 8 de novembre del 2013

Els suplements de Vitamina D augmenten la densitat mineral òssia en pacients amb osteoporosi?






Pregunta Preevid



Resposta:

A excepció de pacients en tractament crònic amb glucocorticoides, o amb anticonvulsionants, que no hem considerat en la resposta; en dones postmenopàusiques, o en homes, amb criteris diagnòstics d'osteoporosi, els suplements aïllats de vitamina D no redueixen, comparats amb placebo, la taxa de fractures, ni augmenten la densitat mineral òssia. Quant a l'associació de suplements de vitamina D i de calci, l'evidència és conflictiva i probablement podrien ser beneficiosos, en aquelles poblacions amb dieta pobra en calci i que reben una dosi insuficient de vitamina D.




Més informació en Castellà en Preevid





dimarts, 4 d’octubre del 2011

Osteoporosi: Qué hi ha de nou?




Preguntes clíniques:














1.- L’avaluació de fractura, més que una densitometria? 


2.-  Quan de temps s’ha de mantenir el tractament?


  

 
 
 
 
 
 


Recull d´informació d´interès sobre l´Osteoporosi






També et pot interessar: