L’ús prolongat de bisfosfonats (també anomenats bifosfonats) en el tractament de l’osteoporosi després de la menopausa és motiu de controvèrsia, tant pel que fa a la seva eficàcia com a la toxicitat.
Es desconeix si els seus riscos poden superar-ne els efectes beneficiosos, sobretot més enllà de 3 a 5 anys de tractament.
A Catalunya més d’un 14% de les dones de més de 65 anys consumeixen bisfosfonats. Espanya és el país de la UE amb un consum per habitant més alt de medicaments per a l’osteoporosi.1
Moltes dones que acudeixen a la consulta podrien estalviar-se els riscos del tractament amb bisfosfonats, perquè la relació benefici-risc d’aquests fàrmacs és desfavorable en les dones amb risc de fractura baix o intermedi.
Què diuen els estudis?
S’ha demostrat l’eficàcia dels bisfosfonats en la prevenció de fractures en dones amb osteoporosi i antecedent de fractura vertebral. No obstant, hi ha poques dades d’assaigs clínics de llarga durada, de manera que la relació benefici-risc més enllà de tres anys és dubtosa. Els bisfosfonats tenen acció farmacològica i probablement efecte terapèutic residual després que se n’hagi suspès l’administració. 2,3
Estudis d’extensió dels assaigs clínics originals amb bisfosfonats. En assaigs clínics de més de tres anys només s’hi han estudiat menys de 3.000 dones.
Recomanació
Cal aturar el tractament amb un bisfosfonat en dones després de la menopausa?
Sí: excepte en les pacients d’alt risc, cal aturar un tractament amb bisfosfonats que hagi durat tres anys o més (vegeu la taula).
A més, cal considerar la possibilitat de retirar el bisfosfonat en totes les dones tractades que no siguin d’alt risc, independentment de la durada del tractament.
La decisió depèn del risc de fractura de cada pacient i de com tolera el tractament amb bisfosfonats:
Criteris de retirada i de seguiment clínic de dones que reben un bisfosfonat després de la menopausa
El tractament amb bisfosfonats pot haver estat indicat per criteris densitomètrics però en realitat el risc individual de gran part de les usuàries de patir una fractura és baix o moderat. A més, la densitat mineral òssia (DMO) és només un dèbil factor de risc de fractures i no té valor predictiu. Altres factors de risc, com l’edat o l’antecedent de fractura, tenen més valor predictiu. A més, en els anys recents s’han identificat efectes adversos dels bisfosfonats que obliguen a revisar la necessitat real de cada pacient de rebre tractament amb aquests fàrmacs.
Què diuen els estudis?
S’ha demostrat l’eficàcia dels bisfosfonats en la prevenció de fractures en dones amb osteoporosi i antecedent de fractura vertebral. No obstant, hi ha poques dades d’assaigs clínics de llarga durada, de manera que la relació benefici-risc més enllà de tres anys és dubtosa. Els bisfosfonats tenen acció farmacològica i probablement efecte terapèutic residual després que se n’hagi suspès l’administració. 2,3
Estudis d’extensió dels assaigs clínics originals amb bisfosfonats. En assaigs clínics de més de tres anys només s’hi han estudiat menys de 3.000 dones.
Recomanació
Cal aturar el tractament amb un bisfosfonat en dones després de la menopausa?
Sí: excepte en les pacients d’alt risc, cal aturar un tractament amb bisfosfonats que hagi durat tres anys o més (vegeu la taula).
A més, cal considerar la possibilitat de retirar el bisfosfonat en totes les dones tractades que no siguin d’alt risc, independentment de la durada del tractament.
La decisió depèn del risc de fractura de cada pacient i de com tolera el tractament amb bisfosfonats:
Criteris de retirada i de seguiment clínic de dones que reben un bisfosfonat després de la menopausa
També et pot interessar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada