Decàleg de propostes organitzatives dels Centres Sanitaris davant la Grip A

Decàleg de propostes organitzatives dels Centres Sanitaris davant la Grip A

Grip A: Sobretot, molta calma!

Davant d'un previsible augment de l'activitat assistencial dels serveis sanitaris a causa de l'increment de casos de grip pel virus pandèmic A/H1N1, les autoritats sanitàries han de ser receptives a les opinions dels metges que atendrem les esmentades persones. Amb l'objectiu de millorar l'atenció als pacients i contribuir a una organització eficaç dels serveis sanitaris, hem elaborat una sèrie de recomanacions sobre diverses mesures a prendre.

Alguna d'elles pot suposar una important modificació de les estructures actuals, però creiem que, davant d'una situació de possible excepcionalitat, les mesures organitzatives també deuen ser-ho.

Aquestes consideracions les fem des de l'experiència del treball diari i esperem que, per al benefici de la societat en el seu conjunt, es tinguin en compte.

Proposta 1. De l'atenció a la malaltia
La majoria dels pacients afectats patiran un quadre lleu que no requereix una atenció mèdica específica. Es prioritzarà l'atenció telefònica com el mètode més accessible per valorar la necessitat d'assistència clínica d'un pacient. D'aquesta forma, es valorarà la possibilitat que siguin suficients les mesures d'autocura i d'observació activa per part del pacient o els seus assistents. Les autoritats sanitàries han de divulgar i recomanar les mesures d'autocura a la població general, així com el coneixement dels signes d'alerta que puguin motivar una valoració mèdica. S'hauran d'utilitzar amb aquesta finalitat tots els mitjans de comunicació disponibles.

Proposta 2. Valoració del pacient que acudeix al Centre de Salut
Confiem que els pacients afectats per un quadre clínic de síndrome gripal acudeixin a les consultes mèdiques dels Centres de Salut amb normalitat, i sempre que sigui possible, amb cita prèvia. D'aquesta manera, el fluix de persones que necessiten ser ateses serà ordenat i fluid. Si el nombre de casos s'incrementa vistosament en un breu espai de temps i les consultes reben una gran quantitat de persones sense cita prèvia o amb caràcter urgent, s´organitza, junt amb els professionals d'infermeria i d'administració, un sistema de classificació (triage) que determini la necessitat d'atenció preferent o urgent per part del metge. S'aconsellarà al pacient amb tos activa, que mantingui les mesures d'higiene adequada mentre espera a ser atès. Cada consulta haurà de disposar del material necessari per mantenir una adequada higiene i ventilació.

Proposta 3. L'atenció domiciliària
L'atenció a domicili implica al voltant de 30 minuts per pacient i és inviable fer-la de forma generalitzada i massiva, quan les consultes i els metges de família i pediatres es troben al màxim de les seves possibilitats. Per tant, si es produeix un augment de la demanda d'aquest tipus d'atenció s'haurien de posar en marxa, almenys, algunes de les següents mesures:
1.- En les àrees on no estigui assumida directament pel 061 o un altre telèfon autonòmic. La demanda d'assistència a domicili urgent serà explícitament regulada en els propis centres de salut, intervenint en aquesta regulació els professionals administratius i mèdics de família o pediatres corresponents, sota l'objectiu comú d'optimitzar els recursos i prestar la millor assistència.
2.- Totes les sol·licituds d'avisos domiciliaris seran avaluades directament en contacte telefònic amb el malalt o els seus familiars pel metge del pacient, o en el seu defecte per metges del mateix centre de salut, prenent aquests professionals la decisió de desplaçar-se o no al domicili.

Proposta 4. Justificació legal de la incapacitat temporal
El temps emprat en realitzar les tasques que imposa l'actual regulació de la baixa laboral a nombrosos pacients provocaria el col·lapse de l'atenció per raons burocràtiques: pacients malalts, baixes per aïllament... tots ells amb la necessitat d'un part de baixa, confirmació, alta (6 fulls impresos en 3 dies diferents).

Es proposa autoritzar amb caràcter excepcional un document únic de baixa laboral emplenable pel primer metge que atengui el pacient en qualsevol àmbit del Sistema Nacional de Salut (centre de salut, SAR, urgències hospitalàries, etc.), on s'especifiqui el diagnòstic i el temps recomanat d'absència laboral. D'aquesta forma, s'evitaria duplicar les visites i utilitzar un temps tan necessari per a una tasca administrativa.

L'Institut Nacional de la Seguretat Social i els Serveis d'Inspecció Sanitària i les Mútues Laborals haurien de participar en la realització d'aquest model.
Els metges que realitzem aquesta tasca sabem de la importància d'una mesura d'aquest tipus per aprofitar un temps necessari i escàs.

Altres països del nostre entorn (El Regne Unit) justifiquen l'absència del treball per qualsevol patologia de menys de 7 dies de durada amb un model (Self Certification Absence Form) que omple el propi pacient.

Proposta 5. El tractament farmacològic
Sigui cual sigui el nivell assistencial en el qual el pacient sigui atès (Hospital, Domicili o Centre de Salut) haurà de rebre en la primera visita, a través de recepta o directament si fos necessari, el tractament farmacològic complet per cobrir el període del desenvolupament de la malaltia, eliminant d'aquesta manera les consultes redundants innecessàries.

Proposta 6. Davant de l'absència per malaltia del personal sanitari
La previsible afectació dels treballadors dels centres de salut motivarà situacions difícils per assumir tota la càrrega de treball. De ser així, la població ha de conèixer que, encara sent una situació excepcional, hi ha uns límits raonables a la càrrega de treball de cada professional sanitari. Per això, se sol·licitaria als pacients que presentin altres patologies no preferents que assumeixin la necessitat de passar a un segon pla i que retardar la seva consulta.
Les autoritats sanitàries han de fer campanya pública d'aquesta situació i apel·lar a la solidaritat social.
Per garantir l'adequada cobertura dels serveis sanitaris prioritaris, l'Administració haurà de contractar tots els professionals que necessiti, sempre que tinguin la capacitat suficient. Per evitar problemes i aconseguir la necessària agilitat per a això, tant l'Administració com els Agents Socials hauran d'acordar les modificacions de les condicions de treball i dels processos de selecció de personal temporal que es requereixin.

Proposta 7. Centres Residencials per a Persones Grans i altres institucions
Els metges que treballin en les Residències d'ancians, de discapacitats, etc. públiques i privades, fins i tot els Metges del Treball i Mútues d'Accidents de Treball, hauran de tenir autonomia suficient per realitzar i ratificar amb la seva firma qualsevol activitat burocràtica, inclosa la recepta, que es venja determinada per l'assistència a casos de grip A i que fins ara no podien realitzar. Davant d'una situació excepcional i coneixent la càrrega de treball no clínic que generen aquests aspectes, la prioritat haurà de ser l'atenció als pacients i les mesures han d'afavorir i no entorpir aquesta tasca.

Proposta 8. L'atenció telefònica directa a la població als telèfons habilitats
L'ús de la població dels telèfons habilitats: 061, Salut Responde, Sanitat Respon, entre altres i qualsevol altre que habilitin les autoritats sanitàries com centre d'informació i assessorament, és una mesura positiva tendent a la realització d'un triage telefònic i a la instrucció dels pacients en la correcta autocura.

La seva tasca pot ser molt important si contribueix a la descàrrega de l'atenció directa dels pacients que sol·licitin informació o presentin simptomatologia que no necessiti l'assistència clínica directa d'un metge. Els telèfons d'emergències (112) s'hauran de reservar per a un correcte ús.

Proposta 9. La col·laboració entre el centre de salut i l'hospital
S'hauria d'establir un sistema àgil de comunicació entre el centre de salut i l'hospital per a la ràpida atenció del pacient d'alt risc. Si el pacient ha estat valorat en Atenció Primària hauria de ser considerat com a preferent a la seva arribada a l'hospital, evitant una altra espera fins a la classificació (triage) hospitalària. Per a això, la disponibilitat de comunicació electrònica (correu electrònic) i altres sistemes informàtics serviria també d'ajuda.

Els pacients donats d'alta al seu domicili han de sortir de l'hospital amb la seva medicació i amb l'informe de baixa laboral emplenat com indicàvem en la recomanació 4. Aquest tipus d'organització funciona en altres països (El Regne Unit) i seria desitjable que fos l'habitual en tot tipus de patologies.

Proposta 10. La comunicació amb el pacient
Els pacients informats i ben atesos es mostren en general comprensius amb els problemes que poden sorgir davant d'una situació excepcional.
La comunicació amb ells s'ha de realitzar en tots els àmbits. La informació escrita ajuda a concretar els missatges. S'hauran de realitzar díptics per al lliurament personal a tots els pacients i les seves famílies amb aspectes d'higiene, medicació, consells d'autocura, així com les instruccions necessàries per a un correcte ús dels serveis sanitaris.

Amb una bona organització i informació podrem afrontar l'activitat assistencial dels pròxims mesos amb serenitat, evitant que el dany de la malaltia sigui més gran que el dels símptomes que produeixi, evitant el caos sanitari que provocaria efectes col·laterals molt perjudicials per a la salut de la població.

Més informació en:http://gripeycalma.wordpress.com/

versió PPT

Versió en PDF
Participen en aquesta iniciativa: Participants

..