Font: Butlletí Groc
Quan van ser comercialitzats per primera vegada fa 16 anys, se sabia que els bifosfonatspoden produir efectes adversos sobre l’esòfag, que obliguen a suspendre el tractament en
alguns pacients.
L’osteonecrosi mandibular, el dolor generalitzat, les fractures atípiques i la fibril·lació auricular han estat identificats després d’anys d’ús prolongat d’aquests fàrmacs.
El consum de bifosfonats ha augmentat extraordinàriament després que es fessin palesos els greus efectes indesitjats de l’ús crònic de THS.
Tot això no implica que altres fàrmacs per a l’osteoporosi d’introducció més recent (raloxifè,
PTH, teriparatida i ranelat d’estronci) no estiguin desproveïts de riscos; la seva experiència d’ús és més escassa que la dels bifosfonats.
A més, l’eficàcia preventiva de tots aquests tractaments sobre la incidència de fractures és molt limitada, i per tant la relació benefici-risc de tots ells és incerta, però segurament molt escassa.
En persones d’alt risc es pot treure més profit de les mesures tendents a prevenir les caigudes que d’intentar augmentar la densitat mineral òssia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada