Nova Llei de Salut Pública de Catalunya.
Aquesta llei reconeix les prestacions i els serveis que en matèria de salut pública ha de prestar el sistema sanitari públic a Catalunya. D’aquesta manera, el Sistema Nacional de Salut explicita la incorporació, a les seves prestacions, no només de serveis adreçats a les persones individuals, sinó també de serveis adreçats a les col·lectivitats i a la prevenció de riscos ambientals.
Així mateix, aquesta llei preconitza que aquesta integració es faci dins d’organitzacions executives, àgils i flexibles, amb capacitat per a mobilitzar la cooperació intersectorial i interadministrativa i fomentar les aliances comunitàries. Per això s’opta pel model d’agència amb autonomia de gestió i amb una cartera de serveis clarament definida.
Aquesta opció contribueix a aclarir la necessària separació de la dimensió política de la salut pública, que correspon al departament competent en matèria de salut per mitjà de la secretaria sectorial de salut pública de nova creació, de la dimensió tècnica i executiva de la provisió de serveis, que correspon
a l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat), com a organització amb una àmplia desconcentració per mitjà de la seva estructura regional i territorial, que ha de permetre respondre a les necessitats en matèria de salut pública, tot garantint l’equitat en la gestió dels riscos per a la salut, amb una atenció especial al territori i a l’àmbit local. Per això, aquest model incorpora elements de descentralització territorial, amb instruments que van des de la col·laboració amb els ens locals fins a la participació efectiva d’aquests en la titularitat de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
a l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat), com a organització amb una àmplia desconcentració per mitjà de la seva estructura regional i territorial, que ha de permetre respondre a les necessitats en matèria de salut pública, tot garantint l’equitat en la gestió dels riscos per a la salut, amb una atenció especial al territori i a l’àmbit local. Per això, aquest model incorpora elements de descentralització territorial, amb instruments que van des de la col·laboració amb els ens locals fins a la participació efectiva d’aquests en la titularitat de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
També cal esmentar la creació del Sistema d’Informació de Salut Pública, integrat en el Sistema d’Informació de la Salut, entès com a sistema organitzat d’informació sanitària, orientat a la vigilància i l’acció en salut pública, a la gestió del qual contribueix d’una manera decisiva l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
Finalment, l’abast de la reforma dels serveis de salut pública implica una dotació pressupostària més gran per a aquesta àrea d’activitat dels serveis de salut finançts púlicament. En primera instàcia, l’Agència de Salut Púlica de Catalunya es finança per mitjà de la transferència de recursos del departament competent en matèria de salut de la Generalitat a les àrees relacionades amb les activitats operatives de la salut pública. Les taxes i els preus públics derivats de la seva activitat són fonts de finançament complementàries.
Més informació:
Document: DOGC 5495 – 30.10.2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada