No s´ha d´informar dels rics no coneguts!
El Suprem ha confirmat l'absolució d'un metge i una clínica privada demandades pels efectes d'un tractament de fertilitat.
La sentència diu que el risc no era conegut pel metge i que aquests tractaments no són medicina de resultat.
La Sala Civil del Tribunal Suprem ha declarat en una sentència que el tractament de fertilitat no pot englobar-se dins dels actes mèdics que més s'assemblen a la medicina satisfactiva o de resultat, en la qual el metge s'obliga al pactat en un contracte, que ocorre, per exemple, en la medicina estètica.
La resolució confirma una sentència de l'Audiència Provincial de Saragossa i desestima la reclamació d'una pacient que va sofrir danys després d'un tractament de fertilitat.
Segons consta provat, l'any 1977 la pacient va concertar amb una clínica privada un tractament d'inseminació artificial mitjançant estimulació ovàrica. Després del procés, la pacient va començar a sentir malalties i malestar general que van derivar en un infart isquèmic al territori de l'artèria cerebral mitja esquerra.
La malalta imputava als metges la responsabilitat per l'hiperestimulación soferta i per la materialització d'aquest risc de la que no va ser informada.
El Suprem confirma l'absolució del facultatiu i la sentència de l'Audiència, en la qual es declarava que no hi havia acreditat que la pacient sofrís una síndrome d'hiperestimulación ovàrica, ja que "els símptomes específics no es presentaven de forma evident".
El risc desconegut
En quant a la informació sobre els riscs del fàrmac administrat, els magistrats del tribunal de Saragossa afirmaven que no es va poder informar la pacient de la possibilitat de sofrir un ictus perquè la seva possible aparició com efecte del fàrmac "era desconegut pels facultatius, ja que la informació subministrada al prospecte espanyol mancava de l'exhaustivitat de la subministrada a l'americà".
Igualment, la resolució del Suprem no solament és important pel tractament que atorga als riscs no inclosos al prospecte d'un fàrmac, sinó perquè descarta la possibilitat que els processos de fertilitat comportin l'obligació del metge d'obtenir el resultat esperat per la pacient.
La sentència admet que en aquest tipus d'actes sanitaris "la persona que se sotmet a la intervenció ho fa impulsada per un estat patològic que pretén corregir, però sense que el resultat sigui una conseqüència necessària".
El magistrat ponent de la sentència, aclareix que "la realitat social i mèdica de la Ginecologia, i de la medicina en general, imposen solucions diferents, de tal manera que amb independència que pugui existir una clara activitat mèdica tendent a reparar i/o solucionar unes patologies concretes d'evident caràcter curatiu (azoospèrmia i dèficit de maduració ovular), la distinció entre obligació de mitjans i de resultat no es pot sostenir, llevat de que el resultat es pacte o garanteixi".
A més, l'OMS "va definir l'esterilitat involuntària com una malaltia crònica" que configura el dret d'accés als mètodes de fertilitat.
. .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada