Dolor cervical: utilització apropiada de les proves de diagnòstic per la imatge

Davant d'una cervicalgia quines proves complementària hem d'utilitzar?

 

Idees Clau

1.- En la cervicàlgia aguda no traumàtica sense signes d’alerta, no cal efectuar cap prova d’imatge.

2.- La radiografia simple és apropiada en qualsevol altra situació clínica plantejada.

3.- L’RM és la prova més adequada en la cervicàlgia associada a radiculopatia, altra clínica neurològica o davant de la presència de signes d’alerta. 

4.- La gammagrafia òssia pot ser adequada en l’estudi de la cervicàlgia amb signes d’alerta, però en cap cas és superior a l’RM.

5.- La TC no és apropiada en cap dels escenaris clínics plantejats.

6.- Els resultats obtinguts poden ser útils en la presa de decisions, sense deixar de banda el context clínic particular de cada cas.

7.-  La difusió d’aquestes recomanacions estaria més justificada en les situacions clíniques i en les especialitats on s’ha obtingut més variabilitat de respostes.

Article original
López-Aguilà S, Almazán C, Surís X, Larrosa M, Galimany J. Dolor cervical: utilització apropiada de les proves de diagnòstic per la imatge; 2012.

[Accés a informe complet, PDF 1,68 MB]

Resum

Objectius

L'objectiu d'aquest document va ser consensuar els procediments diagnòstics a utilitzar en situacions clíniques comunes en el dolor cervical no traumàtic, per tal de reduir la variabilitat de la pràctica clínica i adequar les tecnologies segons la seva capacitat diagnòstica i la patologia a estudiar, tenint en compte els riscos per a la salut.

Metodologia

S'ha utilitzat el mètode Delphi per assolir el consens en un grup de clínics sobre l'adequació de les proves de diagnòstic per imatge. Es van convidar 41 clínics de diverses especialitats (radiòlegs, reumatòlegs, ortopedes, rehabilitadors i metges d'atenció primària) a participar en l'estudi per puntuar de 0 (poc apropiat) a 9 (molt apropiat) l'ús de cinc tecnologies de diagnòstic per imatge en sis situacions clíniques diferents considerades com a freqüents en el nostre context, durant tres rondes consecutives.

Resultats

En el dolor cervical no traumàtic la radiologia simple, la ressonància magnètica i la gammagrafia òssia poden ser apropiades en les diferents situacions clíniques descrites. La tomografia computada no ha estat valorada com a apropiada en cap de les situacions clíniques proposades.

Conclusions

La cervicàlgia aguda simple no complicada no requereix cap tipus de prova de diagnòstic per la imatge. En la resta de situacions clíniques la radiologia simple pot ser pertinent així com algunes de les altres proves d'imatge avaluades.

A tenir en compte!

1.- El dolor a la regió cervical o la cervicàlgia és un símptoma molt freqüent. El seu origen pot ser conseqüència de l’afectació, sense lesió, de diverses estructures anatòmiques de la columna cervical: ossos, articulacions, lligaments, músculs (la causa més freqüent és la contractura muscular).

2.- Pel que fa als trastorns crònics el dolor cervical és el segon trastorn crònic més prevalent en la població de 15 anys o més (27,6%), i és el primer problema de salut en les dones i el segon en el homes. Concretament, el 66,6% dels que en pateixen són dones i l’edat mitjana és de 52 anys.

3.- La cervicàlgia afecta, de manera considerable, l’estat de salut percebuda, ja que la intensitat del dolor pot anar des d’un lleu fins a un intens malestar i en ocasions acompanyar-se d’irradiació a les extremitats superiors, de manera que entre les persones que declaren tenir cervicàlgia l’estat de salut és considerat com a regular o dolent pel 36,6% dels homes i pel 50,5% de les dones. A més, el 32,2% de les persones amb cervicàlgia presenten algun grau de discapacitat, mesurada en els últims 12 mesos, enfront del 12,1% de la població no afectada1.

4.- El dolor cervical és un dels motius principals de consulta a l’atenció primària. Segons dades de l’ESCA, entre les persones que declaren tenir cervicàlgia han utilitzat aquest servei (l’AP) el 32,3% en els últims 15 dies i el 93,1% en els últims 12 mesos. El 78,7% dels contactes s‘han realitzat amb el metge del sistema públic.

5.- En absència d’un traumatisme desencadenant, el dolor cervical sol ser un problema recurrent en les persones que el pateixen, encara que els episodis solen cedir o millorar espontàniament en el curs de dies.

6.- L’edat n’és un factor pronòstic ja que els pacients joves presenten millor pronòstic i la prevalença augmenta amb l’edat

7.- La presència de dolor cervical mostra un clar gradient social, i és més freqüent entre la població amb menor nivell d’estudis i entre les classes socials menys afavorides.

8.- El dolor cervical més freqüent és inespecífic i probablement relacionat amb patologies com l’artrosi, discopaties, dolor miofacial i torticolis, entre d’altres.

9.- També observades en patologia psiquiàtrica com la depressió i l’ansietat.

10.- De la mateixa manera que passa amb el dolor lumbar, existeix poca correlació entre l’aparició i el curs del dolor cervical, i l’existència de determinades alteracions radiològiques demostratives de patologia degenerativa cervical com discopatia, osteòfits o artrosi facetaria. Per tant, la interpretació d’aquestes troballes radiològiques en persones que presenten dolor cervical ha de ser cautelosa.

11.- Malalties greus com els tumors o les infeccions poden, també, ser causa de dolor cervical tot i que és poc freqüent la seva presentació. En un estudi sobre l’adequació de l’ RM i la TC, tant a l’AP com en l’atenció hospitalària, es recomanava l’ús de l’RM (puntuació mediana de 9) o TC (puntuació mediana de 8) en cas de tumor ossi, i l’RM (puntuació mediana de 9) en el cas de radiculopatia evident.

12.- La literatura existent coincideix en la dificultat del diagnòstic etiològic del dolor cervical i posa de manifest la inadequació de la radiologia convencional per l’exploració de la cervicàlgia simple.

13.- La majoria de pacients amb dolor cervical d’origen no traumàtic no presenta anomalies radiològiques cervicals i, de presentar-ne, són canvis degeneratius no necessàriament relacionats amb el dolor.

14.- La radiologia convencional només es recomana en cas d’existir símptomes d’alerta (com febre o quadre tòxic, per exemple), radiculopatia, no resposta al tractament conservador i en pacients de més de 50 anys amb símptomes de nova aparició.

15.- L’RM i la TC es recomanen en cas d’existència de determinada patologia prèvia, sospita d’infecció o neoplàsia, presència de trastorn neurològic amb pèrdua de reflexos, sospita de mielopatia cervical o radiculopatia amb símptomes persistents, tot i un tractament conservador.

16.- Els trastorns cervicals suposen un elevat impacte econòmic per al sistema sanitari, tant per l’ús de proves diagnòstiques, els tractaments, com per les baixes laborals que ocasionen.

17.- Tanmateix, un aspecte que cada vegada té més importància, en termes de salut, és el dels potencials efectes adversos ocasionats per l’exposició a radiacions ionitzats de determinades proves radiològiques, com són l’increment de la mortalitat per càncer reportat per alguns estudis, principalment causada pels seus efectes acumulatius.No obstant això, en general, el risc de càncer a causa d’una exposició concreta no és una preocupació rellevant en comparació als beneficis del procediment.

i finalment:

RECULL DE DOCUMENTS D´INTERÈS EN RELACIÓ A L´ÚS DE LES PROVES COMPLEMENTÀRIES

També et pot interessar: