Nous conceptes de classificació i tractament de la MPOC!
Introducció
Malgrat els importants avanços que s'han aconseguit en les últimes dècades, la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) continua sent un problema de salut de primera magnitud.
Des que en 1977 Fletcher i Peto van descriure les corbes d'evolució del FEV1 en els pacients fumadors el concepte de la MEPOC ha anat associat invariablement a aquesta alteració funcional, establint-se el FEV1 com a principal paràmetre per al diagnòstic, el tractament i el seguiment dels pacients. D'aquesta manera, les actuals normatives nacionals i internacionals es basen en aquest paràmetre funcional per a l'establiment de la gravetat i la instauració del tractament. No obstant això, a pesar que el FEV1 és un bon marcador pronòstic, les estratègies de tractament guiades pel FEV1 de manera exclusiva no han aconseguit completar tota l'expressió clínica de la malaltia al existir altres variables clíniques i pronòstiques l'expressió de les quals és independent del FEV1 i que podrien ser objectius del tractament. Per aquest motiu, en els últims anys s'ha posat de manifest la necessitat de considerar altres aspectes clínics com a objectius dins de l'estratègia terapèutica de la MPOC.
Algunes d'aquestes variables inclouen el grau de dispnea, el nombre d'exacerbacions, la capacitat d'exercici o la composició corporal, entre unes altres. També, en els últims anys s'han elaborat diversos índexs o qüestionaris multidimensionals amb implicació pronóstica que tenen en compte algunes d'aquestes variables.
Idees Clau
1.- El FEV1 es relaciona escassament amb els símptomes respiratoris crònics, com la dispnea.
2.- Una valoració de la clínica en situació estable hauria d'afegir-se al FEV1 com a variable independent per tenir en compte un model de tractament.
3.- La categorització dels pacients amb MPOC, basant-se en la dispnea, ha demostrat ser un millor predictor de supervivència als 5 anys que el FEV1.
4.- Els pacients amb freqüents exacerbacions tenen un declivi del FEV1 significativament major.
5.- El FEV1, la dispnea i el nombre d'exacerbacions, són les tres variables a tenir en compte per construir el model de tractament.
6.- El tractament de base de la MPOC estable contínua sent els broncodilatadors
7.- En relació al diagnòstic espiromètric no hi canvis.
8.- No hi ha evidències de la seva eficàcia en el screaning poblacional
9.- Escales de valoració dels símptomes
• CAT (COPD Assessment Test): de 0-40. Es correlaciona amb l´estat de salut
• MRC (British Medical Research Council). Es relaciona amb el risc de mortalitat
• Malaltia molt simptomàtica: CAT major a 10 o MRC major a 2
• Es prefereix l'escala CAT
• No és necessari utilitzar més d'una escala
10.- Com predir el risc d'exacerbacions?
- Segons la classificació GOLD (nivells 3 i 4)
- Perfil exacerbacions previs (risc si major a 2 en últim any).
11.- Broncodilatadors
• No modifiquen la mortalitat o la deterioració de la funció pulmonar, si milloren la dispnea,
la qualitat de vida
• Indacaterol millora la FEV1, dispnea i qualitat de vida (A)
• Tulobuterol (2 mg transdèrmic) durada: 24 hores
12.- Corticoides inhalats + broncodilatador
• MPOC moderat (B) i sever (A)
• Podrien reduir la mortalitat NNT 35
• Augment del risc de pneumònia (A)
13.- Roflumilast
• MPOC sever, BC i exacerbacions prèvies
• No hi ha comparacions amb corticoides inhalats
14.- Mucolítics
• Efecte antioxidant (N-acetilcisteina) pot reduir exacerbacions en MPOC no tractats amb
corticoides (B)
15.- Es reforça el paper de LAMA com 1ª línia de tractament
16.- CI+LABA en pacients grups C i D o amb exacerbacions freqüents que no es controlen amb LABA (A)
17.- Roflumilast pot utilitzar-se per reduir exacerbacions en pacients amb bronquitis crònica,
MPOC sever i exacerbacions freqüents que no es controlen amb LABA (B)
18.- Seguiment
• Espirometría al menys anual (identificar caigudes ràpides de funció pulmonar)
• CAT cada 2-3 mesos
19.- Reaguditzacions
• Broncodilatadors vida curta/4-6 hores
• Prednisona 30-40 mg/d 10-14 dies (millor oral)
• Teofilina IV en cas de dolenta evolució
• Durada ATB: 5-10 dies
20.- Què defineix la gravetat de la MPOC?
• L'estadificació de la MPOC basada en l'espirometría NO és adequada
• CAT s'ha validat com a útil en la pràctica clínica
• També el BODE i l'ADO
• Avaluar les comorbilitats.
21.- Cada vegada va adquirint més importància l'abordatge fenotípic de la malaltia per a l'aplicació de tractaments mes personalitzats. Concepte de fenotips a la MPOC
Deixo una presentació molt bona del Servicio de Medicina Interna del Complejo Asistencial Universitario de León i realitzada pel Dr. Alberto Muela Molinero.
Sobretot les novetats de la MPOC són de la pàgina 40 a 55.
Noves Teràpies en MPOC, presentació pel Dr.Pedro García Ramos Centro de Salud Don Benito Oeste
i finalment, el resum de la GOLD 2011:
També et pot interessar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada