Idees Clau
1.- No es justifica el tractament amb testosterona en pacients amb SDT, ja que no hi ha resultats consistents respecte al seu benefici en variables clíniques rellevants i hi ha resultats alarmants sobre els seus possibles riscos.
2.- El seu consum creixent respon a l'èxit de les campanyes de sensibilització.
3.- El SDT constitueix un clar exemple de disease mongering.
4.- Molts dels signes i símptomes que defineixen aquesta síndrome es solapen amb els produïts per altres problemes de salut o són fisiològics.
5.- Els qüestionaris d'autodiagnòstic tenen una escassa validesa predictiva i no es recomanen per l éscreennig.
6.- Tampoc hi ha certesa de quin paràmetre bioquímic sigui el clínicament apropiat i la variabilitat interpersonal és alta.
7.- Els punts de tall per determinar la normalitat en els nivells de testosterona oscil·len segons la guia que s'utilitzi.
8.- Els suplements de testosterona no modifiquen el pes total, ni suposen millorança evident de la força muscular.
10.- No hi ha estudis que confirmin la seva efectivitat sobre la incidència de fractures.
11.- El seu efecte sobre la densitat òssia és molt discret.
12.- Falten proves que el tractament millori de forma significativa els símptomes i la qualitat de vida dels pacients en l'esfera sexual.
13.- Lluny de reduir el risc cardiovascular, com es va postular inicialment, hi ha resultats que demostren el seu increment.
14.- Altres riscos associats a aquesta teràpia són la morbiditat prostàtica, l'increment de l'hematocrit, la retenció hídrica, infertilitat i feminització.
També et pot interessar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada